Fa 41 anys que Josep Florit treballa al Consell Insular de Menorca, dels quals en fa 21 que és un dels dos vigilants del Servei de Patrimoni. Enamorat del camp menorquí i amb una curiositat innata, coneix pam a pam la nostra illa. Quan falta un any perquè es jubili, ens explica com es viu la Menorca Talaiòtica sobre el terreny.
En què consisteix la vostra feina de vigilant de Patrimoni?
De tots els jaciments que hi ha a Menorca, més de mil, n’hi ha 53 que estan dins un conveni entre el Consell i els ajuntaments per garantir-ne el manteniment. No tots són de titularitat pública. Per tant, una de les nostres feines és assegurar-nos que aquest manteniment sigui correcte: comprovar que els senyals estiguin en bon estat, avisar si la vegetació ha crescut massa, si hi ha brutícia, si hi ha algun acte de vandalisme… Comunicam el que hi ha. Som dues persones que feim aquesta feina i ens repartim en dos el territori de Menorca.
Quan algú demana per fer una carretera o una urbanització, nosaltres feim una primera prospecció i, segons el que trobem, després hi va un arqueòleg. També ubicam sobre el terreny tots els vestigis dels quals es té constància. Apuntam tot el que té a veure amb patrimoni, no només els monuments talaiòtics: barraques, aljubs, pous, eres… perquè es sàpiga que hi és. Tenim un arxiu amb més de 100.000 fotografies de totes aquestes coses.
De tant en tant, també feim prospeccions a zones on hi ha poca documentació i on es sospita que hi pot haver restes de valor. Aquesta tasca ha servit per trobar bastants jaciments inèdits, com unes naviformes que vaig trobar fa poc temps a prop de l’ermita de Ferreries. També, recentment, vam localitzar una cova inèdita talaiòtica a la zona de Ciutadella, i fa uns anys fins i tot un nou talaiot a Binillobet. Sempre es van trobant coses noves. De fet, en tots aquests anys jo encara no he vist tots els jaciments talaiòtics que hi ha a Menorca. N’hi ha que tenen un accés molt difícil.
I amb la vostra àmplia experiència sobre el terreny, quina creieu que és la força principal que té Menorca Talaiòtica per aconseguir entrar a la Llista de Patrimoni Mundial?
Per jo una de les coses més importants és la quantitat de jaciments que té Menorca, alguns molt peculiars, en un territori tan petit. Abans es pensava que a la zona nord no hi havia res, i no és així. El meu company, que hi ha treballat més, hi ha trobat molta cosa. Hi ha tant, que només per la quantitat ja és excepcional.
Com diríeu que ha canviat la percepció de la ciutadania sobre el patrimoni talaiòtic en tots aquests anys?
Avui en dia s’ha posat molt en valor. Sempre s’ha dit que els menorquins hem cuidat la nostra illa. Quan el Consell comença a fer neteges dels jaciments dona visibilitat a una sèrie d’espais, i des que hi ha la candidatura de Menorca Talaiòtica hi ha hagut un boom. Tot ha agafat una dimensió que no s’havia vist fins ara. Hi havia jaciments on abans no t’hi trobaves ningú mai, i ara en canvi hi ha visitants per tot arreu, com per exemple a Torrellafuda. Vull dir que la gent agafa les guies, la informació i es posa a recórrer. També ha augmentat molt la curiositat entre els mateixos menorquins. Tothom és al camp, tothom surt. Per tant, el patrimoni està molt més visitat.
I com creieu que pot canviar tenir el títol de patrimoni mundial?
Jo crec que la majoria de menorquins espera que Menorca sigui declarada patrimoni mundial, tot i que si no fos així la seva importància no minvaria. Però seria un pas molt important per al reconeixement internacional.
Per la vostra experiència com a vigilant, com veieu la conjugació entre turisme i conservació del patrimoni?
Jo crec que, si no hi ha turisme, no hi haurà conservació del patrimoni. Això necessita molts diners. Una de les coses que manca fer a Menorca és l’excavació de talaiots, perquè és molt costós. Una altra cosa és buscar l’equilibri, però si no hi ha turisme no hi ha diners. El que s’hauria d’aconseguir és que venguin més visitants fora de temporada alta.
Vós que coneixeu molts indrets més desconeguts, si haguéssiu de triar un jaciment per la seva espectacularitat, quin seria?
Doncs, per exemple, el poblat des Tudons o el de Torre Vella són fantàstics, però no es poden visitar. Hi ha necròpolis molt espectaculars com la de Sa Serola amb unes 15 coves talaiòtiques d’accés molt difícil al costat de la costa. I dels que estan oberts al públic, el meu preferit és Na Comerma de Sa Garita.