De conformitat amb el paràgraf 77 de les directrius pràctiques per l'aplicació de la Convenció del patrimoni mundial (vegeu 2017), Menorca Talaiòtica compleix els criteris iii i iv.
Criteri (iii) Aportar un testimoni únic, o al menys excepcional, sobre una tradició cultural o una civilització viva o desapareguda.
La justificació del compliment del criteri iii se sustenta en les següents característiques i dimensions consubstancials al bé:
a) La Menorca Talaiòtica aporta el testimoniatge excepcional d’una cultura insular mediterrània caracteritzada per les seves espectaculars construccions ciclòpies que il·lustra l’odissea humana de les petites illes a la prehistòria.
b) El bé testifica un procés cultural singular divergent en què la marcada insularitat va permetre als pobladors prehistòrics modelar i adaptar durant segles l’abast de les influències culturals foranes, desenvolupant un sistema d’expressions úniques i diferenciades del seu context insular i mediterrani. Aquesta idiosincràsia va propiciar la persistència dels trets culturals propis a través del temps i en tots els períodes de la seva prehistòria, a diferència d’altres territoris mediterranis. Les evidències arqueològiques informen sobre una societat que sempre va estar profundament arrelada a la insularitat i la contumaç defensa de les seves expressions endògenes i creences, malgrat els seus relatius contactes amb l’exterior, com així ho testifica el fet que no utilitzessin la moneda més que com a ornament, que no adoptessin l’escriptura i que mai utilitzessin el torn fins a l’ocàs de la seva cultura, amb l’adveniment de l’època romana.
c) Una part substancial dels atributs identificats en els diferents components del bé són un clar testimoniatge de la creativitat i la intel·ligència d’aquelles societats prehistòriques per generar construccions genuïnes i originals en el context de la Mediterrània. Constitueixen, en conjunt, una mostra excepcional de la capacitat de les cultures insulars a l’hora de crear expressions úniques i privatives de les seves illes.
d) El bé seriat aporta una mostra significativa de l’elevada diversitat i densitat de llocs arqueològics prehistòrics que han sobreviscut a l’illa de Menorca, molts dels quals estan molt ben conservats. Es tracta d’una de les majors densitats registrades al món en un ampli territori habitat, amb 1.586 jaciments prehistòrics catalogats en només 702 km², i que en el cas del bé assoleix densitats inusitadament més altes. Aquestes manifestacions constitueixen una reserva excepcional d’informació sobre la naturalesa física i la forma de vida de les comunitats humanes que van habitar aquesta illa, i un lloc d’excel·lència per reconèixer la petjada que van deixar les civilitzacions prehistòriques. D’aquesta manera, el bé constitueix un dels àmbits arqueològics de la prehistòria més extensos, rics i importants de la Mediterrània i de les illes al món.
"Un passat que ha continuat estant viu en tots els presents que han conformat la història de l'illa"
e) El llegat de la Menorca Talaiòtica brinda el testimoniatge excepcional d’un procés d’ocupació i adaptació humana a un territori limitat durant la prehistòria, en condicions extremes i amb escassos recursos, mostrant un ampli ventall de solucions per superar els desafiaments de la insularitat. En aquest context, cadascun dels components del bé mostra un espai que il·lustra nítidament les singulars maneres d’adaptació i organització territorial que caracteritzaven aquesta cultura, incloent-hi els patrons que defineixen el territori dels vius i els morts. Configuren en cada cas àmbits físicament interconnectats on es distingeixen clarament les relacions d’intervisibilitat entre assentaments i monuments representatius. Tot això converteix el bé en un cas excepcional de territoris arqueològics que permeten llegir i descobrir l’univers de relacions visuals, simbòliques i ecoterritorials en què se sustentava la vida de les comunitats prehistòriques.
f) El bé informa sobre una cultura que mantenia una vigorosa relació amb el firmament, com així es reflecteix en el disseny d’alguns monuments clarament interconnectats amb el cel. Determinats monuments ciclopis i els seus antecessors megalítics, incloent-hi els dòlmens o sepulcres megalítics, les navetes funeràries i els recintes de taula mostren patrons d’orientació regular i estable en el temps que els singularitza respecte a altres cultures contemporànies de característiques ciclòpies similars, i són atributs excepcionals susceptibles de considerar-se com a expressions úniques de l’astronomia cultural.
g) El reconeixement i la persistència de les obres d’aquesta cultura a través dels segles constitueix un tret definitori del bé en el seu conjunt. Una gran part dels monuments més representatius han conviscut harmoniosament amb tots els moments històrics de Menorca i els seus pobladors, mostrant un passat que ha continuat viu en tots els presents que han conformat la història de l’illa. La petjada cultural i espiritual dels antics pobladors ha perviscut en aquest territori, no només a través de les manifestacions tangibles de les seves restes, sinó també impregnant la toponímia, els mites i llegendes, la cultura de la pedra, la percepció del paisatge i la pròpia identitat insular a través de la història.
Criteri (iv) Ser un exemple eminentment representatiu d’una mena de construcció o de conjunt arquitectònic o tecnològic, o de paisatge que il·lustri un o diversos períodes significatius de la història humana.
La justificació del compliment del criteri iv se sustenta en les següents dimensions que caracteritzen les construccions i els paisatges associats representats en el bé seriat:
a) Els components del bé alberguen un repertori excepcional d’obres que il·lustren clarament les diferents etapes de la prehistòria de l’illa partir de la irrupció de l’arquitectura ciclòpia i que mostra tota la diversitat de tipologies constructives, incloent-hi estructures socials, religioses, funeràries, residencials o simbòliques. El conjunt de monuments i llocs constitueix una de les manifestacions més completes d’aquesta mena de construccions en termes de diversitat i funcionalitat en el panorama prehistòric dels territoris insulars a la Mediterrània i al món.
b) Les construccions ciclòpies i, en particular, els grans monuments com els talaiots constitueixen el testimoniatge d’un treball colossal per part dels grups humans, tenint en compte el nombre d’efectius poblacionals i els limitats recursos tècnics disponibles. El bé seriat acull la mostra més representativa de l’elevat nombre de talaiots dispersos per l’illa que evidencien l’enorme volum de pedra requerit per a la seva realització. El gran esforç col·lectiu que suposava erigir aquestes obres singulars i l’ús social d’aquestes donen fe del caràcter estructurant i cohesionador que tenien per a les antigues comunitats insulars i evidencien la ferma intencionalitat de monumentalitzar el territori de l’illa.
c) El bé testimonia la contínua capacitat creativa d’aquella cultura per concebre obres excepcionals que, en termes comparatius, són úniques i exclusives d’aquesta illa. Entre aquestes expressions sobresurten amb llum pròpia les navetes d’enterrament, els recintes de taula i les monumentals cases circulars. Són obres que denoten una alta complexitat constructiva que, com en el cas dels recintes de taula, evidencien la disponibilitat de particulars coneixements físics, geològics i astronòmics, així com una estreta relació amb el celatge. A això, s’hi sumen les singulars característiques morfològiques de les torres o talaiots, ben diferents dels seus homòlegs mallorquins i no comparables amb altres manifestacions turriformes a la Mediterrània, que, a més, teixeixen una complexa xarxa d’intervisibilitat. També són notables les necròpolis en penya-segats i barrancs, que evidencien patrons de localització molt singulars, com també es manifesten a les navetes d’enterrament.
d) La utilització dels materials i recursos durant la prehistòria de Menorca evidencia un caràcter propi, sovint a resguard de les influències externes, un tret també extensible a moltes de les manifestacions de la cultura material. Destaca la presència d’obres genuïnes com els sistemes de captació d’aigua i les cisternes presents als poblats talaiòtics, que il·lustren una de les expressions més singulars relacionades amb la cultura de l’aigua a la prehistòria de les illes. El bé seriat alberga també una joia de l’arqueologia, un cas excepcional de mina prehistòrica de coure que representa un dels escassos jaciments miners excavats del sud d’Europa que no van ser explotats posteriorment des d’aquesta època.
"Illes la situació de les quals no es trobi en les rutes principals, són per als arqueòlegs de la major importància. En un continent, o bé sobre illes extenses, hi ha hagut sempre onades de gent, es construeixen poblats que decauen després; sorgeixen civilitzacions que més tard s'ensorren i les antigues restes sovint queden destruïdes. És en illes afortunades com Menorca, una mica apartades, on es poden trobar els millors tresors del passat. "
Margaret A. Murray -1949
e) Cadascun dels components del bé seriat constitueixen exemples de conjunts arqueològics excepcionalment ben integrats en el paisatge rural viu del present. D’aquesta manera, els vestigis de la prehistòria articulen un paisatge monumental i arqueològic excepcional, en què resulten visibles, llegibles i interpretables. En aquests paisatges, se superposen les successives cultures històriques de la pedra, que han generat espais agrícoles amb multitud de parcel·les confinades entre milers de quilòmetres lineals de paret de pedra seca i singulars construccions associades fetes amb la mateixa tècnica. Aquesta magnífica trama està construïda amb els mateixos materials del passat i abrigalla els diferents llocs arqueològics sense alterar-los, creant una relació simbiòtica i única que manté viu l’ancestral esperit del lloc.
f) Els diferents components de la sèrie, que acullen les obres més representatives de la cultura talaiòtica de Menorca, mostren una continuïtat paisatgística clara des de la prehistòria fins a l’actualitat. A més dels espais naturals ben conservats, la resta del territori del bé se sustenta en el peculiar agroecosistema menorquí, caracteritzat per un paisatge vegetal en mosaic que presenta moltes similituds amb el qual els antics pobladors van ajudar a forjar des de mitjan segon mil·lenni abans de Crist. Constitueix un cas excepcional de llocs arqueològics que poden ser adequadament contextualitzats i apreciats en relació amb el seu entorn paisatgístic.