Component 6 (C6) Àrea sud-est. Alaior (Calescoves, Torralba d’en Salort, So na Caçana, Rafal Rubí)
El component es desplega des de la desembocadura dels barrancs que convergeixen a Calescoves (Biniedrís i Son Domingo), ascendeix pel barranc de Biniedrís i assoleix la planícia calcària poc accidentada del sud-est del Migjorn, travessant dues unitats de paisatge clarament diferenciades. La zona més pròxima a la costa s’insereix en la unitat paisatgística anomenada barrancs i plataformes del Migjorn oriental, mentre que l’àmbit situat cap a l’interior de l’illa s’inclou en la unitat coneguda per planícies del Migjorn d’Alaior a Maó. La totalitat del component es troba dins del terme municipal d’Alaior.
Des de la costa fins a la zona intermèdia de l’àmbit, a l’altura del poblat de So na Caçana, el paisatge vegetal es caracteritza per la presència de masses relativament denses d’ullastre. Juntament amb els penya-segats que es despleguen a la desembocadura dels barrancs, l’àmbit presenta un paisatge de marcat caràcter natural a les escarpes, poc antropitzat, que dona fe de la vocació prehistòrica de territori funerari. A partir d’aquest punt, sobre la plana calcària apareix una mostra excel·lent de l’excepcional agroecosistema menorquí, on es combinen màquies d’ullastre amb terres de cultiu i pastures confinades al reticle de paret seca. Constitueix l’exemple més ben conservat del paisatge rural del sud-est del Migjorn que tanca, a més, una gran quantitat de monuments i vestigis d’assentaments prehistòrics.
En conjunt, constitueix un espai molt dens en termes arqueològics. Han estat inventariats 57 llocs en aquest àmbit de 502 hectàrees, tenint en compte, a més, que alguns jaciments concentren múltiples i diverses construccions associades al seu entorn. S’hi comptabilitzen quatre poblats talaiòtics i restes d’altres cinc assentaments de menor envergadura. El patró d’assentament explica un poblament distribuït, característic de les planícies del Migjorn oriental, on no hi ha un nucli dominant. Igualment, presenta nou talaiots, entre els quals destaquen els de Torralba d’en Salort i Cotaina d’en Carreres, que es configuren com els colls d’ampolla de la xarxa d’intervisibilitat.
El poblat de Torralba d’en Salort és un dels més coneguts de Menorca i concentra, a més del recinte de taula més ben conservat i espectacular de l’illa, dos talaiots de planta circular, una sala hipòstila, una singular cabanya de planta circular del període Naviforme, així com un conjunt de coves artificials d’enterrament una mica allunyades d’aquest. L’orientació de la taula, l’ús de la qual es va prolongar fins a ben entrat el segle II aC, és també singular, ja que es tracta d’un dels dos casos en què aquests excepcionals monuments de Menorca no estan orientats al sud. En aquesta taula se’n constata l’orientació a l’estrella Sírius, la més brillant del cel, però així i tot en un context de relacions coherent al de la resta de les taules. És rellevant que es tracta d’un dels pocs llocs en què conviuen en un espai reduït tres tipus de construccions ciclòpies representatives de cada període: Naviforme, Talaiòtic i Talaiòtic Final.
El jaciment de So na Caçana, situat a uns 3 quilòmetres al sud de Torralba d’en Salort, és un assentament de característiques excepcionals, ja que és l’únic conegut amb més d’un recinte de taula. Si a això li afegim que el jaciment compta amb dos talaiots de tipologia poc ortodoxa, es conclou que reuneix les condicions per considerar l’enclavament com un santuari. No obstant això, no deixa de ser un poblat, perquè també s’hi localitzen representacions de cases circulars del període Talaiòtic Final. Com a molts poblats prehistòrics de l’illa, el seu ús es va prolongar més enllà de l’època romana, com es pot constatar en aquest cas per l’existència d’un petit cementiri islàmic.
Molt pròxim a So na Caçana, es localitza l’assentament de Torrellisar, on es documenten dos talaiots, així com un recinte de taula amb un accés consistent en un corredor cobert, construït amb murs de pedra seca històrica. Aquest assentament es localitza en un espai d’important visualització i en conjunt aporta un exemple interessant de simbiosi entre l’arquitectura ciclòpia talaiòtica i l’obra de paret seca que caracteritza el paisatge rural tradicional.
L’àmbit del component del bé aporta singulars obres associades a la cultura prehistòrica de l’aigua. Hi destaca el pou de na Patarrà, situat a uns 150 metres del poblat de Torralba d’en Salort, una construcció espectacular de caràcter únic en l’àmbit insular mediterrani. El seu disseny enginyós aprofita les diàclasis naturals obertes a la roca, on es van tallar graons a les parets formant fins a nou trams de complexes escales helicoidals.
Els espais funeraris en aquest component il·lustren nítidament els trets singulars que caracteritzaven la dualitat del món dels vius i el dels morts en aquesta cultura, així com els seus patrons territorials singulars. Al territori dels morts destaquen dos esdeveniments excepcionals: l’espectacular paisatge funerari de Calescoves i les navetes d’enterrament de Rafal Rubí.
A la desembocadura dels barrancs de Biniedrís i Son Domingo se situa la cala anomenada Calescoves, un àmbit de valor paisatgístic extraordinari que alberga una necròpoli excepcional de coves artificials penjada dels penya-segats calcaris. Es tracta de la necròpoli més extensa de l’illa, on s’han identificat més de 90 coves d’enterrament de molt diverses tipologies, que abasten des del període Naviforme fins al Talaiòtic Final. El conjunt de Calescoves ha estat escenari dels rituals funeraris de les comunitats prehistòriques de Menorca durant gairebé 1.500 anys. A més, les seves excavacions han aportat nombroses restes materials, inclosos artefactes religiosos i dipòsits funeraris, que donen múltiples evidències de l’univers de creences i rituals funeraris d’aquestes comunitats prehistòriques a través dels diferents períodes. En termes arqueoastronòmics destaca la singularitat del santuari rupestre de Calescoves, conegut com la cova dels Jurats, que presenta una orientació similar a la que s’atorgava als recintes de taula. Però Calescoves també és més que una necròpoli, en aquests paratges hi ha un reducte costaner fortificat, una de les poques representacions del bé d’assentaments al litoral, i restes de quan va ser un ancoratge important, a més d’un petit santuari d’època romana.
El patrimoni arqueològic subaquàtic també és destacable en aquest component. La delimitació del component inclou l’àmbit marí corresponent a l’entorn de l’ancoratge de Calescoves. En aquest espai marí, s’hi localitzen derelictes importants que alberguen evidències materials notables que il·lustren els intercanvis i les relacions amb l’exterior que mantenien els antics pobladors.
Els vestigis de navetes funeràries estan ben representats al component. Destaquen pel seu bon estat de conservació les navetes d’enterrament de Rafal Rubí, situades a l’extrem nord-est del component, que mostren clarament la preferència d’aquestes construccions per situar-se en zones planes còncaves, visualment delimitades i recollides, tal com passava amb es Tudons. Efectivament, l’estudi topogràfic i geomorfològic de l’entorn de les dues navetes posa de manifest la seva localització en un pla de modestes dimensions, lleugerament còncau, resultat de la dissolució superficial de les calcàries del Migjorn —el que es coneix en geomorfologia càrstica com pòlie—, vorejat per un petit escarpre calcari, una configuració molt semblant a la de l’entorn de la naveta des Tudons. La construcció d’aquestes tombes exclusives de Menorca es remunta al període Naviforme (1400 aC). Rafal Rubí representa un cas singular d’àmbit funerari que inclou dues monumentals navetes d’enterrament en un paisatge natural i rural molt característic del Migjorn menorquí. A aquestes construccions, caldria afegir-hi unes altres navetes presents, com les de Cotaina i Torrellisar, en aquest cas de planta circular. També en el context del component ressalta la presència de la cova de Biniedrís, ja que les seves restes han aportat evidències d’originals rituals funeraris com el de pentinar la mort, que incloïa el tenyit de cabells. Això també s’ha constatat en altres jaciments importants com la cova des Carritx, on es va identificar per primera vegada.
Atributs: construccions ciclòpies i paisatges associats
- Torralba d'en Salort. El poblat ostenta el privilegi d’albergar el recinte de taula més ben conservat de Menorca, que és encara més excepcional per dues raons. En termes arqueoastronòmics representa l’excepció a la regla en el patró d’orientació d’aquests monuments, i en termes cronològics aporta la singularitat d’haver estat emprat fins a dos segles després de l’ocàs de la cultura talaiòtica. Constitueix, a més, un cas singular de convivència de construccions ciclòpies representatives de tots els períodes, incloent-hi obres excepcionals associades a la cultura de l’aigua (criteris iii i iv).
- Rafal Rubí. Representa un dels pocs enclavaments de l’illa que alberga dues navetes d’enterrament, monuments únics i exclusius de Menorca. També il·lustra la singular dualitat territorial entre espais funeraris i assentaments que caracteritza les expressions d’aquesta cultura (criteri iv).
- So Na Caçana. És l’únic exemple d’assentament conegut dotat de dos recintes de taula i, segons les evidències, es tracta d’un cas excepcional de poblat religiós (criteri iv).
- Calascoves. El conjunt de recintes funeraris de Calescoves representa la necròpoli més extensa de l’illa. Les nombroses coves d’enterrament repartides per la cala i cap a l’interior dels barrancs que la formen inclouen una àmplia diversitat tipològica que il·lustra les diferents etapes que abasten tots els períodes de la prehistòria de l’illa (criteri iv). Les nombroses troballes materials aportades proporcionen una finestra excepcional al coneixement dels rituals funeraris de les comunitats prehistòriques des del Navifome fins al Talaiòtic Final (criteri iii).
- Paisatge associat. Constitueix el component que millor representa les originals relacions entre el món dels vius i el dels morts que caracteritzava a aquestes societats prehistòriques, els trets de les quals encara són tangibles en aquest component (criteri iii). A la seva meitat sud es desenvolupa el paisatge funerari, ocult a l’interior dels barrancs i els penya-segats de la seva desembocadura, pràcticament inalterat des de la prehistòria i, a la meitat nord, emergeix un àmbit representatiu de l’agroecosistema menorquí que il·lustra el procés excepcional de resiliència del paisatge ciclopi prehistòric (criteri iv).
Atributs immaterials.
Aquest component representa bé el poder que ha emanat de les obres ciclòpies dels avantpassats a l’hora d’inspirar els mites i les llegendes que han format part del patrimoni cultural immaterial menorquí. Bona mostra d’això és la llegenda dels cinc gegants que es reunien al voltant de la taula de Torralba d’en Salort, o el mite que considerava el pou de na Patarrà com una de les entrades a l’infern (criteri iii).
Protecció del component i usos del sòl
El 75 % dels vestigis arqueològics catalogats en el component estan declarats bé d’interès cultural, incloent-hi la totalitat dels citats en la descripció. Els valors naturals i paisatgístics del tram inferior de l’espai fins a la costa n’han propiciat la protecció en el marc del PTIMe com a ANEI i àrea natural d’interès territorial. La resta de l’espai, d’alt valor agrícola tradicional i rellevant interès paisatgístic, està qualificat d’AIA, exceptuat la corona que envolta la necròpoli de Cotaina, també considerada ANIT. La zona sud, corresponent a gran part de l’espai funerari, està inclosa a la Xarxa Natura 2000. A més, la revisió del PTI (2020) enforteix la salvaguarda del component amb la seva zonificació com a àrea d’interès paisatgístic. Aquestes determinacions territorials garanteixen la protecció de l’àmbit i són absolutament coherents amb la preservació del patrimoni prehistòric i paisatgístic que alberga el component (vegeu la secció 5.b).