Alex Smith és professor associat d'Antropologia a SUNY Brockport (Universitat Estatal de Nova York). Va obtenir el doctorat en Arqueologia el maig de 2015 a l'Institut Joukowsky d'Arqueologia i el Món Antic de la Universitat de Brown amb una tesi sobre l'Edat de Ferro tardana a Menorca i Mallorca.
Va començar a treballar a Menorca el 2007 com a estudiant de la Mediterranean Archaeology Field School de la Universitat de Boston. Va tornar del 2008 al 2009 com a supervisor d'estudiants i de nou del 2012 al 2014 per ajudar a gestionar les operacions de prospecció a Torre d'en Galmés i l'Illa del Rei. Mentrestant, l'Alex va treballar a Guatemala (2010), Petra (2011), Montserrat (2011), i després de 2013-2017 amb el Projecte S'Urachi a Sardenya. Finalment, va codirigir el Projecte Arqueològic Sinis de 2018-2019 a Sardenya.
Des del 2020, Alex és codirector del
Menorca Archaeological Project (MAP) amb Amalia Pérez-Juez, excavant estructures domèstiques medievals a Torre d'en Galmés. Els interessos acadèmics inclouen sistemes d'informació geogràfica (SIG), prospecció, colonialisme antic, indigenisme i accés públic a l'arqueologia. En aquesta línia, també ha dirigit un projecte arqueològic històric i una escola de camp de pregrau a Nova York coneguda com a Frost Town Archaeology des de 2017. Allà també ajuda a dirigir campaments d'estiu per a nens, així com jornades d'arqueologia pública on els membres de la comunitat poden excavar juntament amb arqueòlegs professionals.
Alex és autor i coautor de múltiples treballs sobre estructures domèstiques, restes funeràries i assentaments musulmans posteriors del Postalaiòtic menorquí. La seva investigació se centra en la comprensió dels grups postalaiòtics menorquins a la cúspide de la interacció amb les xarxes comercials púniques i romanes posteriors, així com els usos posteriors dels jaciments arqueològics i els espais rituals en el paisatge.
Com va començar a interessar-se per l'arqueologia, especialment per les Illes Balears?
Vaig començar a interessar-me per l'arqueologia a l'institut. M'obsessionava la història de l'art i, finalment, les cultures clàssiques. A la universitat, això em va portar a Menorca el 2007, ja que vaig veure un anunci de la Mediterranean Archaeology Field School de la Universitat de Boston i vaig pensar que era perfecte. No va ser per res el que esperava! Esperava banys romans, amfiteatres i totes les coses típiques «clàssiques». En lloc d'això, vaig conèixer la increïble prehistòria de Menorca i mai no vaig mirar enrere. Poc després em vaig especialitzar en Antropologia a la universitat i em vaig obsessionar amb cultures com la talaiòtica i la postalaiòtica, els rituals i pràctiques de les quals eren enigmàtics, idiosincràtics i molt més interessants que els romans.
Com va començar la seva relació amb Menorca?
La meva relació amb Menorca va començar quan era un estudiant de 19 anys i ha evolucionat força. Vaig passar tres estius aquí com a jove estudiant, completament confós com a americà (i probablement força molest, ja,ja!). Vaig passar tres estius més aquí com a estudiant de postgrau, escrivint la meva tesi sobre l'Edat de Ferro tardana de l'illa (juntament amb la de Mallorca). Des de llavors, he passat cinc estius a l'illa com a professor, portant els meus alumnes de SUNY Brockport perquè coneguin la bellesa de la cultura, la comunitat i l'arqueologia de l'illa.
Què us va atreure específicament per estudiar la cultura talaiòtica de Menorca? Hi va haver algun aspecte concret d'aquesta cultura que captés la seva atenció?
Inicialment el que em va atreure de la cultura talaiòtica i postalaiòtica va ser el caràcter distintiu de les restes arqueològiques. Les taules, les cases monumentals i les grans tombes excavades a la roca em van cridar especialment l'atenció a l'escola de postgrau perquè tenen pocs o cap paral·lelisme contemporani a la Mediterrània. Són únics. Això em fascinava i emocionava. I així continua sent.
Pot descriure alguns dels principals projectes arqueològics en què ha participat a Menorca? Quins eren els principals objectius d'aquests projectes?
He participat en tres projectes diferents, encara que relacionats, a l'illa. El primer va ser la longeva escola de camp de la Universitat de Boston a Torre d'en Galmés, que es va crear per explorar la Casa 2, un petit habitatge postalaiòtic de «classe mitjana». Aquest projecte també va descobrir una increïble estructura de casa islàmica el meu primer any, que hem estat estudiant des de llavors.
Entre el 2013 i el 2014 vaig ajudar a estudiar l'Illa del Rei amb la Universitat de Boston, buscant sobretot al terç nord de l'illa evidències de cultura material històrica o prehistòrica. Aquest projecte explorava també el potencial arqueològic dels terrenys de l'hospital i els cellers per reconstruir els modes de vida del segle XVIII a l'illa.
Des del 2020, he estat treballant amb Amalia Pérez-Juez i la Universitat de Boston codirigint el Menorca Archaological Project, que s'ha centrat a Torre d'en Galmés, i aquesta vegada centrant-se en l'època medieval del jaciment i la seva articulació amb les fases postalaiòtiques.
Molts jaciments de l'Edat del Ferro de tota l'illa tenen un període medieval important d'assentament islàmic i el MAP va ser dissenyat per ressaltar això a Torre d'en Galmés a través de l'excavació de múltiples estructures domèstiques que daten d'aquella època. El que hem descobert també és que en centrar-nos en el període medieval, també estem descobrint molt més sobre el període postalaiòtic.
El període talaiòtic a Menorca es caracteritza per la seva arquitectura distintiva, com els talaiots, les taules i les navetes. Què ens diuen aquestes estructures sobre la societat que les va construir?
Per mi, aquestes estructures expliquen la història d'una cultura illenca coherent i autodefinida, concretament en el període postalaiòtic tardà. En altres paraules, la coherència de l'arquitectura i la forma del recinte de taula a tota Menorca és el reflex d'una cultura illenca que es considerava distintiva. És possible que es veiessin a si mateixos com quelcom separat dels forasters (fins i tot de Mallorca). Tot i l'afluència de productes comercials, la prehistòria menorquina, especialment en el període postalaiòtic, continua sent
idiosincràtica i està arrelada en rituals locals que abasten tota l'illa.
Però, òbviament, navetes, talaiots i taules sorgeixen en moments diferents i reflecteixen diferents aspectes del canvi social. Els talaiots poden ser el resultat de l'aparició de sistemes de clans o, fins i tot, de centres de redistribució de béns agrícoles (com han suggerit alguns estudiosos). Les taules i les cases megalítiques posteriors poden ser el resultat de la diferenciació social o l'establiment de classes, potser influïdes per l'aparició del comerç exterior i la riquesa, que poden haver creat elits i alhora empès els menorquins a redoblar les seves tradicions i identitats. En qualsevol cas, aquestes estructures són la prova d'un grup florent i distintiu que troba pocs paral·lels a la Mediterrània.
Durant el seu treball de camp a Menorca, hi ha hagut algun descobriment o troballa sorprenent que alterés significativament la seva comprensió de la cultura talaiòtica?
Pel que fa a la cultura talaiòtica, potser el més sorprenent que hem trobat és una partida de ceràmica d'emmagatzematge sota un sòl medieval a Torre d'en Galmés el 2022. Aquest conjunt de ceràmiques ens va permetre saber molt sobre els hàbits de consum del segle III aC. i sobre la manera com els grups postalaiòtics probablement utilitzaven productes importats juntament amb els seus propis productes autòctons fets a mà. És una important distinció social i cultural que podem veure a través de simples objectes.
Com creu que contribueixen les troballes arqueològiques de Menorca al coneixement més ampli de la Mediterrània prehistòrica?
Menorca hi té molt a aportar a la resta del Mediterrani. Com algú que ha treballat a múltiples illes i en múltiples projectes en aquest mar, puc dir que Menorca és especial i constitueix un
punt d'entrada excel·lent per comprendre la dinàmica cultural i colonial de l'Edat del Ferro tardana. La conservació a Menorca és increïble. La comunitat acadèmica és solidària i dinàmica. I, en última instància, l'arqueologia explica una història que poques vegades sentim a l'arqueologia mediterrània: una cultura illenca que va conservar la seva identitat i els seus costums davant les immenses pressions globalitzadores de Cartago i Roma. Això val la pena comparar-ho amb tants altres llocs i gents de tota la Mediterrània (i més enllà).
Quins són alguns dels reptes a què s'ha enfrontat durant la investigació arqueològica a Menorca? Com els han superat vostè i el seu equip?
El meu repte més gran sempre ha estat el temps. Com a nord-americà que imparteix classes a SUNY Brockport, només puc estar a Menorca uns dos mesos a l'any i sovint durant les pitjors èpoques per excavar (juliol en particular). Això no és només trist per mi, sinó que sempre inhibeix el que puc fer amb els materials i l'excavació en si. Com a resultat, el MAP té un calendari intens que ens permet fer el màxim possible.
Com veieu el paper de les comunitats locals i el compromís públic en la conservació i l'estudi del patrimoni arqueològic de Menorca?
La comunitat ho és tot. Com a arqueòleg, crec que hauríem de fer
arqueologia per a la comunitat i no només per a nosaltres mateixos al món acadèmic. Hauria de ser un procés de col·laboració en la mesura que sigui possible, especialment per a algú que és estranger i aliè a la comunitat (com jo).
El nostre projecte celebra jornades de portes obertes per a la comunitat cada any i intentem animar els joves investigadors balears que s'uneixin a les nostres excavacions. Com a nord-americà, no estic tan connectat com m'agradaria, i m'esforço per fer-ho millor. Però m'enorgulleixo que la meva excavació de Nova York sigui accessible al públic. Això és una cosa que vull portar a qualsevol projecte que faci a Menorca també, tant com pugui, obrir oportunitats i fer servir les meves xarxes i coneixements per a la comunitat local de l'illa.
De cara al futur, quines àrees de recerca de Menorca Talaiòtica us entusiasmen més? Hi ha algun projecte o col·laboració futura que us entusiasme especialment?
M'entusiasma continuar la nostra feina amb el MAP, treballant sobre un complex de cases medievals islàmiques apassionantment gran. També estic molt il·lusionat amb la publicació d'una sèrie d'articles sobre les nostres troballes en aquest conjunt de cases postalaiòtiques. En un futur llunyà, sempre m'ha fascinat la possibilitat de fer un estudi arqueològic a peu, una anàlisi no invasiva del paisatge per comprendre millor algunes parts de l'illa. Aquest ha estat el meu somni des de l'escola de postgrau, així que potser algun dia!
Per acabar, quin consell donaria als aspirants a arqueòlegs interessats a estudiar cultures prehistòriques com la de Menorca?
Ah, gran pregunta! Els diria que aprofitin la raresa de la prehistòria menorquina. A més, que no deixin que els grans debats sobre arqueologia mediterrània minin la seva opinió sobre Menorca. Sempre hi haurà estudiosos de l'arqueologia romana, grega i, en menor grau, púnica. Necessitem més gent que estudiï l'arqueologia menorquina (de tots els períodes) i que la posi en diàleg amb altres tradicions.
Finalment, no que no es tallin a l'hora de sol·licitar plaça a una escola de postgrau o postdoctorat als EUA o al Regne Unit. Hi ha comunitats acadèmiques que estan demanant a crits més estudiants que treballin a la Mediterrània occidental, incloses Menorca i Mallorca.