Lluís Pons Livermore, nascut a Sant Lluís fa 39 anys, ha fet de l’esport una part essencial de la seva vida, tant en terra com a la mar. Amb tres fills i un centre d’entrenament al seu poble natal, ha mantingut sempre una estreta relació amb el tir de fona, un art ancestral que l’ha portat a viatjar arreu del món. Ha estat delegat per Menorca i ha participat en diversos documentals internacionals, com el de 2008 a Israel per al Canal d’Història sobre David i Goliat, o el de 2016 a Dinamarca per Discovery Channel, on es van analitzar els efectes de les bales de plom romanes. Ara, aquesta passió el duu fins a l’altra banda del món, a Guam, en una nova experiència que segueix expandint els límits d’aquesta tradició mil·lenària.
El proper 4 de març emprendrà una
viatge a aquesta illa del Pacífic que també té una llarga tradició de tir amb fona. Tot i que no hi ha connexió directa entre la prehistòria de Menorca i la de Guam, existeixen algunes coincidències. La presència humana en ambdues illes no es remunta més enllà dels darrers mil·lennis aC. A més, Guam, amb una mida similar a Menorca (540 km²), també compta amb construccions megalítiques, com els pilars per a cases de fusta, una mostra de les característiques en comú entre les dues illes.
Què et va motivar a emprendre aquest viatge a Guam?
Vaig conèixer els foners de Guam fa uns 9 anys en una competició internacional de tir de fona a Mallorca. Des de llavors, sempre hem estat en contacte debatent sobre fones, projectils, estils de llançament i mètodes d'ensenyament. Des del començament ja vam parlar d'un possible viatge a Guam, i ara ha arribat el moment.
Quan i com et vas iniciar en la pràctica del tir amb fona?
Quan tenia just 9 anys, el meu germà va aconseguir una fona feta per un amic meu. Em van dir, més o menys, com s'havia de fer servir i, pel meu compte, vaig començar a experimentar per llançar amb més força i precisó. Qui diria que una eina tan senzilla com una fona i quatre pedres em podria portar a l'altra banda del món per ensenyar i compartir els meus coneixements!
Què significa per a tu la fona en el context de la cultura menorquina?
És una part molt oblidada de la nostra cultura, una eina a la qual no es dona prou valor per la seva importància històrica. Representa la part viva de la cultura "inerte" dels talaiots i la gent que els habitava. Des de les típiques fites descrites pels historiadors clàssics fins a l'esport que és avui en dia.
Com vas descobrir la tradició de l'ús de la fona a Guam?
Quan els vaig conèixer, em van semblar persones increïbles, tant per la seva manera de viure la vida com pel seu punt de vista i la seva manera de comunicar-se. A més, cadascun d'ells sol portar una figureta que representa la seva felicitat. Després de les primeres converses, vaig iniciar un estudi per internet i em vaig quedar al·lucinat en veure la quantitat de coincidències que tenen amb Menorca, una illa a 13.000 km de distància, en el mateix període en què la fona també tenia importància a la nostra terra.
Ja has tingut contacte previ amb foners d'aquesta illa del Pacífic. Com ha estat l'experiència?
L'any passat, tres d'ells van visitar Menorca i van quedar impactats pels talaiots, les taules i la nostra cultura. Quan vam visitar jaciments, abans d'entrar als recintes de taula, es van treure les sandàlies com a senyal de respecte. A més, en visitar la Cova des Coloms, un d'ells no va voler entrar per la gran quantitat d'energia que sentia des de dins.
Creus que la fona continua sent un símbol d'identitat a les dues illes?
Amb la meva visita a Guam, coincidint amb la commemoració del 500è aniversari de la conquesta espanyola, he pogut veure que la fona va ser una eina clau per a la defensa de l'illa pels chamorros. Curiosament, una eina bèl·lica que en el passat ens va dividir ara ens uneix.
Veus algun paral·lelisme entre l'evolució de la fona a les dues cultures?
Compartim el mateix període històric en què la fona tenia un paper important. Nosaltres tenim "balear" com a nom referent dels antics foners, i ells tenen un projectil de fona com a element destacat de la seva bandera.
Quan vas començar a formar part d'Honderos de la Isla Menor?
Aquest projecte va sorgir amb els companys d'Amics del Museu de Menorca, com Cecília Ligero i Carlos de Salort, amb l'objectiu de
crear un grup de foners professionals per ensenyar com podien haver estat els antics foners. Des d'aleshores, hem participat en molts esdeveniments com Tarraco Viva, casaments i fins i tot en la declaració de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Quin impacte creus que ha tingut Honderos de la Isla Menor en la preservació i difusió d'aquesta tradició?
Des del nostre inici, hem rebut una gran resposta del públic. El primer any ens van veure 2.000 persones, el segon prop de 8.000 i cada vegada tenim més espectadors. Les xarxes socials també ajuden, però veure una recreació en directe és una experiència impressionant.
En el món actual, quin paper juga la fona?
Ha estat una eina bèl·lica, defensiva, de supervivència i de vida en moltes cultures. Tot i que molts pensen que els balears érem els únics foners, la realitat és que arreu del món es troben referències històriques a la fona, des de David i Goliat fins als maies, inques, samurais o pobles del Tibet i l'Àfrica.
Penses que la pràctica del tir amb fona podria ressorgir amb més força a Menorca?
La manca d'informació és un obstacle. Quan faig activitats a escoles amb el programa Salut Jove del Consell Insular, els petits es mostren entusiasmats, però quan expliquen als pares que volen practicar tir de fona, aquests ho veuen com "tirar pedres amb una corda" i diuen que no.
Cal una millor difusió d'aquesta tradició com un esport segur i regulat.
Quin missatge voldries transmetre a qui vol preservar les tradicions culturals?
Les institucions han d'invertir temps i recursos. Som balears, illes dels foners, mestres del llançament. És sorprenent que a Guam coneguin millor la història de la fona que nosaltres mateixos. Sense les persones que ara lideren el club i els que hi han estat abans, aquesta tradició podria haver-se extingit. A Balears tenim 115 foners federats, mentre que a Guam n'hi ha 5.000. Cal fer alguna cosa per canviar-ho.
Hi ha altres llocs on es pugui repetir aquest intercanvi cultural?
Anglaterra, Alemanya, Mèxic, Suïssa i Tennessee (EUA) tenen grups actius en la difusió del tir de fona. No es tracta de competir per veure qui és millor, sinó d'
assegurar que aquest art mil·lenari no es perdi. La fona és una eina que ens connecta amb moltes altres cultures del món.