La cinquena campanya d’excavació i restauració treu a la llum nous espais, paviments i materials d’un habitatge tardomedieval i barroc únic a Menorca
Des de la dècada de 1980, la Fundació Illes Balears treballa per preservar i difondre el patrimoni cultural de les Illes. Un dels seus principals actius és el jaciment arqueològic de Torralba d’en Salort, on l’any 2022 es va posar en marxa un nou projecte d’investigació i posada en valor centrat en una construcció històrica que, fins fa pocs anys, restava pràcticament amagada per la vegetació al marge oest de la propietat.
Durant dècades, l’únic element que en delatava l’existència era una enigmàtica portalada flanquejada per dues petites capelletes amb creus llatines incises. Tot i trobar-se dins un dels jaciments arqueològics més coneguts de Menorca, aquesta construcció havia passat pràcticament desapercebuda per a la investigació. La memòria popular, en canvi, n’havia conservat el record: la pagesia de la zona s’hi referia tradicionalment com “ses antigues cases de Torralba”.
Actualment, un equip d’arqueòlegs, restauradors i historiadors vinculats a Amics del Museu de Menorca treballa per reconstruir la història d’aquest edifici mitjançant l’excavació arqueològica, l’estudi dels materials recuperats i la recerca de documentació històrica conservada als arxius.
La campanya de 2026, iniciada el passat 17 d’agost, és la cinquena intervenció consecutiva sobre aquest conjunt. El resultat de les excavacions s’ha presentat aquest dijous, 3 de setembre, a càrrec dels responsables del projecte, a més del conseller de Cultura, Joventut, Educació i Esports de Menorca, Joan Pons, i el representant de l’empresa gestora de Torralba d’en Salort i de la Fundació Illes Balears, Rafa Durán.
El projecte està codirigit per Carlos de Salort i Francesc Isbert i compta amb un equip tècnic integrat per arqueòlegs, restauradors i especialistes de diferents disciplines. Enguany també hi han participat una desena d’estudiants i voluntaris procedents de Menorca i de diverses universitats de l’Estat.
Un edifici de prop de 300 m² ocult
La primera campanya, desenvolupada l’agost de 2022, va permetre desbrossar completament la zona i redescobrir un conjunt arquitectònic d’aproximadament 300 m², parcialment ocult sota construccions contemporànies de pedra seca i importants acumulacions d’enderrocs.
Des del primer moment, les característiques arquitectòniques varen apuntar cap a un antic habitatge rural: murs construïts amb pedra i morter de calç, arcs i voltes de marès, cobertes de teula àrab, paviments i revestiments de calç, entre altres elements habituals en l’arquitectura domèstica tradicional menorquina.
Durant la campanya d’enguany s’han continuat delimitant i excavant nous espais, paviments empedrats, murs i diferents fases constructives d’un edifici que probablement enfonsa els seus orígens entre els segles XV i XVI. Paral·lelament a l’excavació, l’equip de restauració desenvolupa treballs de consolidació per garantir la conservació de les estructures que progressivament van quedant al descobert.
Ceràmiques, eines, monedes i objectes de la vida quotidiana
Els objectes recuperats durant les diferents campanyes permeten aproximar-se a la vida quotidiana de les persones que varen habitar aquest indret fa entre tres-cents i cinc-cents anys.
Entre les troballes destaquen ceràmiques dels segles XVI, XVII i XVIII, tant de producció local com importades, així com eines i objectes relacionats amb les activitats agrícoles i domèstiques, claus, ferradures i altres elements metàl·lics.
També s’han documentat peces especialment vinculades a la vida quotidiana i a les pràctiques socials dels seus habitants, entre les quals figuren pipes, fitxes de joc i diversos objectes relacionats amb la religiositat. Aquest conjunt de materials permet començar a reconstruir no només la cronologia de l’edifici, sinó també els costums, les activitats econòmiques i determinats aspectes de la vida privada de les persones que el varen ocupar.
De les famílies de repobladors medievals a la societat menorquina actual
Una de les singularitats del projecte és la combinació entre arqueologia i investigació documental. La consulta de capbreus, llibres de fadigues, protocols notarials i altra documentació històrica permet seguir la història de les terres de Torralba i relacionar-les amb algunes de les famílies establertes a Menorca després de la conquesta cristiana de 1287.
Entre la documentació apareixen llinatges com Gonyalons, Marquès, Villalonga o Cardona, alguns dels quals continuen plenament presents a la societat menorquina actual.
Les dades arqueològiques i documentals indiquen que l’edifici va experimentar nombroses transformacions al llarg dels segles i que probablement va deixar de funcionar de manera estable com a habitatge durant el segle XVII. Posteriorment, alguns dels seus espais podrien haver tingut nous usos. Entre les hipòtesis que actualment investiga l’equip hi ha una possible reutilització de caràcter religiós, suggerida tant per la singular portalada flanquejada per dues petites capelletes com per la recuperació d’un nombre significatiu d’objectes vinculats a la religiositat, les creences i les pràctiques simbòliques.
Una excavació excepcional per entendre la Menorca rural des de l’edat mitjana fins a l’actualitat
L’excavació de les antigues cases de Torralba constitueix un projecte especialment singular a Menorca, ja que són molt escasses les intervencions arqueològiques centrades en l’arquitectura domèstica rural dels períodes tardomedieval i modern.
La investigació permet anar més enllà de la monumentalitat prehistòrica per la qual Torralba d’en Salort és conegut internacionalment i explorar una etapa molt més recent, però fonamental per comprendre la configuració del paisatge rural menorquí.
L’objectiu final és reconstruir arqueològicament l’evolució d’aquest establiment i, a través seu, aprofundir en els processos de repoblament, ocupació del territori i formació de la societat rural menorquina després de 1287.
Pròxim objectiu: obrir l’enigmàtica portalada
Els treballs continuaran durant les pròximes setmanes. Una de les actuacions més esperades serà el desmuntatge arqueològic i controlat del paredat que actualment condemna l’antiga portalada, una intervenció que permetrà estudiar-ne detalladament les característiques arquitectòniques i entendre millor la seva relació amb les diferents fases de l’edifici.
Aquesta actuació permetrà també avançar en la recuperació de l’accés històric a l’interior d’aquest conjunt tardomedieval i modern i començar a retornar a Torralba d’en Salort un espai que havia romàs ocult i pràcticament oblidat durant generacions.