Bruno Parés és arqueòleg especialista en documentació virtual i reconstrucció 3D de patrimoni terrestre i subaquàtic. Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, va desenvolupar els seus coneixements en Virtualització del Patrimoni a la Universitat d’Alacant. Recentment ha fet la documentació 3D de la impressionant sala hipòstila del Galliner de Madona.
Què és el que el va captivar de l’arqueologia per fer-ne la seva professió?
Sempre m’ha agradat la història, i el patrimoni en general. De petit tenia molts llibres divulgatius de cultures de l’antiguitat, de com funcionaven els castells i els vaixells pirates, o sobre mitologia grega. Tots tenien grans il·lustracions i infografies que em podia passar hores mirant i remirant. També per la tele, en aquell moment, feien series com Dragui, Història de Catalunya o Érase una vez el hombre, que van fer que m’interessés per saber més sobre la història. Els bons museus també em van marcar molt de petit, recordo una exposició temporal al Museu de la Ciència de Barcelona sobre un naufragi del segle xvii. No era una exposició normal, l’ambientació impressionava molt i feies servir tots els sentits. Vaig obligar els meus pares a tornar-hi uns quants cops. Tractava sobre els vaixells enfonsats, com els afecta en la seva preservació el fet d’estar submergits i la informació que ens dona el seu estudi avui dia, ja que són una càpsula del temps. Aquest va ser el meu primer contacte amb l’arqueologia subaquàtica.
Quan vaig començar la carrera d’Història vaig cursar l'assignatura d’Arqueologia subaquàtica, que em va fascinar i va fer decidir-me per ser arqueòleg subaquàtic. Un dels problemes de l’arqueologia subaquàtica és el poc temps que pots estar sota l’aigua treballant al jaciment, ja que estàs limitat per l’aire comprimit que portes a l’ampolla de submarinisme i la profunditat a què estàs. Així que quan vaig descobrir que existia una tecnologia capaç de capturar amb fotografies un objecte, i mitjançant un programari generar un model 3D idèntic en molt menys temps que la documentació tradicional a partir del dibuix arqueològic, vaig decidir apostar per aquesta nova tecnologia i aplicar-la a l’arqueologia subaquàtica. Una volta vaig descobrir les possibilitats d’aquesta tecnologia, vaig començar a aplicar-la a diferents jaciments on treballava, no sols subaquàtics, sinó també terrestres. I a poc a poc també vaig iniciar la documentació 3D d’objectes arqueològics, les reconstrucions 3D i la impressió 3D… Actualment faig una mica de tot.
I com va començar la seva relació amb Menorca i la cultura talaiòtica?
Vaig arribar a Menorca gràcies a la documentació 3D subaquàtica. Un company i amic amb qui havia treballat a Catalunya, Xavier Aguelo, em va contractar per excavar i documentar en 3D la darrera campanya del derelicte de Binissafúller el 2016. Després de la campanya vaig estar-m’hi 15 dies més fent la carta arqueològica subaquàtica de Menorca. Aquest fet em va permetre voltar tota l’illa i la vaig conèixer tant per terra com per sota l’aigua. L’illa em va captivar, en veure la gran quantitat de patrimoni de totes les èpoques de què disposa.
Des de llavors, cada any he estat fent la carta subaquàtica de Menorca i el 2018 vaig excavar i documentar el jaciment subaquàtic de Calescoves. Aquest mateix any també vaig conèixer a la meva parella, i des de llavors ja fa tres anys que visc i treballo a Menorca.
Des del 2018 faig els treballs de documentació 3D de jaciments i materials arqueològics de l’illa, la qual cosa ha fet que investigués sobre la història i la prehistòria de Menorca per tal de poder fer bé la meva feina. Crec que tinc molta sort, ja que la meva especialitat no està lligada a un període concret de la història i, per tant, cada projecte em dona l’oportunitat de conèixer un moment diferent de la història de l’illa. Tant puc estar a la cova de sa Mola excavant i documentant en 3D els vasos de fons alt, com reconstruint la vida dels soldats britànics de la torre de defensa costanera de Sanitja.
Com que la recerca arqueològica implica la destrucció dels nivells que es van trobant, és molt important la documentació. Aquí és on entra la seva feina. Com és el procés de documentació d’un jaciment?
Les tècniques de documentació d’un jaciment arqueològic han anat evolucionant. Es va començar documentant els jaciments amb el dibuix arqueològic de camp amb paper mil·limetrat i plomada. Més tard s’hi va incorporar la fotografia, que es va democratitzar amb l’arribada de la fotografia digital. Actualment, amb les noves tecnologies aplicades al patrimoni s’ha fet un pas més i tenim la documentació 3D o virtualització del patrimoni. Aquesta tècnica permet no només tenir un seguit de fotografies, plantes i seccions, sinó que ens deixa poder tornar al moment documentat i passejar virtualment per totes les fases de l’excavació arqueològica.
Mentre excavem un jaciment, la meva feina és anar documentant en 3D cada una de les capes i els nivells de l’excavació amb el major detall possible, per tal de després, amb l’ordinador, poder generar un model 3D que ens permeti tornar virtualment a la capa documentada i tenir el màxim d'informació d’aquell moment històric. Aquests models 3D ens serveixen tant ara, als que estem estudiant els jaciments, com en un futur, quan es vulgui accedir a la feina que s’hi va fer. Els arqueòlegs del futur podran veure i caminar virtualment pels jaciments talaiòtics tal com els veim nosaltres.
Quin és l’objectiu final de la seva feina?
Si hagués de buscar un sol objectiu diria que és preservar el patrimoni amb la màxima informació possible per al futur. Però això és simplificar molt, ja que la documentació 3D serveix tant per a la investigació, l’estudi i la preservació del patrimoni, com per a la divulgació i difusió. El fet de poder apropar els jaciments i el patrimoni, que normalment només poden veure els arqueòlegs i restauradors, a tothom mitjançant recorreguts virtuals em sembla un objectiu molt social.
A més a més, amb la impressió 3D tot el que es documenta, ja siguin monuments o objectes, pot ser replicat en resina. Per exemple, els objectes de fusta prehistòrica de les coves des Mussol i des Càrritx, un material altament sensible i delicat, els vaig documentar en 3D i imprimir en resina per tal que el Museu de Menorca i el Museu Municipal de Ciutadella en tinguessin unes rèpliques exactes, que es poden tocar sense perill de degradar el material original.
En quants jaciments ha treballat ja durant aquests anys a Menorca??
He tingut la sort de treballar a diversos jaciments terrestres i subaquàtics de diferents etapes històriques per tota l’illa, però sobretot he treballat en jaciments de la prehistòria menorquina. Com he comentat abans, he fet la documentació dels objectes de fusta de les coves des Mussol i des Càrritx, també la documentació del poblat costaner de Cala Morell amb les seves navetes d’habitació, la documentació d’alta precisió de la sala hipòstila del Galliner de Madona, els derelictes de Binissafúller i Calescoves, els centenars de vasos de fons alt de la cova de sa Mola a Alaior i l’impressionant poblat fortificat de Son Catlar.
També he documentat la Menorca medieval amb el repoblament andalusí al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés i l’alcàsser islàmic sota l’actual Ajuntament de Ciutadella. De finals d'època moderna, he documentat les torres angleses de defensa costanera de Sanitja i de Rambla. Però encara hi queden molts jaciments i monuments que tinc ganes de documentar en 3D a Menorca.
Què ens falta per explorar del patrimoni subaquàtic de Menorca?
El patrimoni subaquàtic de Menorca és immens i està lligat a la protecció i conservació del fons marí. Coneixem molts jaciments subaquàtics per tota la costa menorquina, però segur que encara n’hi ha molts més que romanen a les profunditats, enterrats. Els temporals i canvis de corrents marins a vegades poden destapar algun jaciment subaquàtic que no forma part de la carta arqueològica subaquàtica. Quan un jaciment subaquàtic es descobreix de forma natural anem a documentar-lo, i si està en perill de destrucció o espoli actuarem per protegir-lo.
Una de les seves darreres feines és la documentació 3D del Galliner de Madona. Quines són les aportacions més importants?
El Galliner de Madona és una sala hipòstila impressionant. Les columnes mediterrànies i el seu sostre de lloses en forma d’estrella són una construcció realment única. El problema és que part del sostre de lloses estava en perill de col·lapse i s’havia d’apuntalar. Per tal de saber com era el monument abans d’apuntalar-lo, i a fi de poder planificar futures intervencions de restauració i fer un control del deteriorament, es va decidir documentar-lo en 3D d’alta precisió; és a dir, fent servir un gran nombre de fotografies i obtenint un model 3D final de molts milions de polígons. Cada una de les pedres que formen part del monument estan documentades amb precisió mil·limètrica, i coneixem la seva posició exacta en el moment de la documentació. Aprofitant el model 3D, el vaig rebaixar de polígons i vaig renderitzar la visita virtual per tal que tothom el pugui visitar i entendre com és per dins i per fora.
I ja per acabar, quins són els propers projectes que té sobre la taula?
Encara han de sortir a la llum alguns projectes que ja he acabat, dels quals encara no puc dir res, i per altra banda estic a punt de començar altres projectes de documentació 3D i divulgació de la història de Menorca, que tampoc puc comentar però tinc moltes ganes de començar. El que més ganes em fa és no parar d’aprendre sobre la història de Menorca, documentar el present i apropar el patrimoni a tothom.