Fani Montoro és informadora de la Fundació Foment del Turisme de Menorca des de 2018, quan va començar la seva feina a Torre d’en Galmés. Llicenciada en Turisme, és una apassionada de l’arqueologia i la cultura talaiòtica, i forma part de l’important equip humà que contribueix a difondre el nostre patrimoni prehistòric, un llegat del passat únic i excepcional.
Sou una apassionada de l’arqueologia. Què us va portar a aquest món?
Sempre he sentit molta curiositat per les cultures anteriors a la nostra, la seva expressió i com de diferents eren a nosaltres. Ja de ben petita llegia i devorava novel·la històrica. M’agradava transportar-me a temps llunyans i imaginar-me com vivia la gent en altres èpoques. Va ser quan vaig arribar a Menorca que vaig descobrir la prehistòria de molt a prop; mai abans havia estat en contacte directe amb una cultura tan llunyana. Aquí a Menorca gairebé cada pedra que toques té molta història.
A més, a la resta d’Espanya, a la majoria de jaciments hi has de posar molta imaginació per veure-hi més que pedres. Aquí és al revés: cada jaciment et transporta al passat i t’estimula la imaginació. És impossible no tenir curiositat sobre per què feien aquestes construccions tan descomunals com els talaiots o les taules, i investigar sobre el tema. Així que comences a fer una mica de recerca, descobreixes detalls molt curiosos, a la vegada que hi ha també moltes hipòtesis que donen pas a cert misteri i et deixen amb ganes de seguir investigant sobre el tema.
Havíeu pensat mai de treballar en un jaciment o el vostre interès per aquesta disciplina us va fer especialitzar-vos en turisme cultural?
La veritat és que tot ha estat una mica casualitat. Vaig estudiar Turisme perquè m’agrada viatjar. Quan visito un altre indret m’agrada recórrer els racons i fixar-me en cada detall. Quan vaig arribar a Menorca em vaig quedar enamorada de l’illa i buscava feines que m’ajudessin a conèixer-la millor. D’aquesta manera, vaig treballar per Medi Ambient i també per Patrimoni de l’illa, i en vaig aprendre moltes coses, mentre anava coneixent Menorca pam a pam. Els meus estudis, el meu interès i coneixements, i l’experiència prèvia és el que em va donar l’oportunitat de poder començar com a informadora a un jaciment. És un sector que m’agrada molt i més endavant vaig continuar especialitzant-me en aquest tipus de disciplina.
Experiència a Torre d'en Galmés
Treballeu com a informadora a Torre d’en Galmés des de fa uns anys; per tant, és un jaciment que coneixeu molt bé. Què en destacaríeu, de l’experiència de visitar-lo?
Per a mi és el jaciment més complet que hi ha. Les cases del període talaiòtic final li donen un sentit al conjunt que la resta de jaciments no té. La visita és especialment interessant perquè es pot veure com vivia la gent en el passat, com era el seu dia a dia. Com cuinaven, quins estris empraven, quins animals tenien, etc. Per a la majoria de visitants és un viatge al passat. A més, es pot veure clarament com ha evolucionat la història, com va ser la vida dels pobladors inicials, quina petjada van deixar altres cultures que van arribar a Menorca en aquella època, com els romans; i com van viure altres pobles com els musulmans, que també van passar per aquí i van aprofitar el que hi havia per viure.
Segur que després d’aquests anys teniu moltes anècdotes. N’hi ha alguna que recordeu especialment?
N’hi ha una que em fa molta gràcia, i és la d’un grup de dones que em van preguntar si aquí hi havia unes pedres que tenien energia tel·lúrica. Hi ha molta gent que veu en aquest lloc un indret molt místic. Jo no sé si hi ha aquest tipus d’energia, però sí que és veritat que és molt especial la manera en què s’han conservat aquestes pedres al llarg dels segles. També tota l’atenció, admiració i estima que posem al jaciment totes les persones que hi treballem, i l’admiració de qui el visita, jo crec que s’ha de notar d’alguna manera.
Què és el que sorprèn més els visitants de Torre d’en Galmés? Quin és el monument del poblat que més interès desperta?
El que crida més l’atenció és com eren capaços de fer aquestes construccions amb pedres tan grosses i amb els mitjans tan primitius que hi havia en aquella època. És un poblat amb moltes estructures: tres talaiots, a més del recinte de taula i moltes cases. Es pot veure l’autèntica ciutat de la prehistòria, i imaginar-se com van construir tot això és realment sorprenent.
El monument que més agrada és el cercle de Cartailhac. És sorprenent arquitectònicament: té una geometria i una harmonia en la disposició dels pilars i els murs que agrada molt. La sala hipòstila també crida bastant l’atenció; les pedres de la coberta són molt grosses i veure com estan sense cap tipus d’amalgama a manera de sostre impressiona.
Una altra cosa que sorprèn és que el jaciment està obert al públic dia i nit, sense cap tipus de vigilància, i que es preservi tan bé i estigui tan net i ben cuidat. És una cosa que als que vivim aquí ens sembla molt normal, però per a la gent de fora és curiós el respecte que hi ha envers el patrimoni.
Turisme i patrimoni
Torre d’en Galmés és un jaciment viu, on avui dia hi ha diversos projectes d’investigació en marxa. Com és la convivència entre turistes i arqueòlegs?
Els arqueòlegs fan feina els mesos de més afluència d’estiu. Normalment, les zones on es fan les feines d’excavació estan apartades de les zones de pas dels visitants, ja que les àrees per on passa l’itinerari estan treballades amb anterioritat. De totes maneres, els visitants poden veure els arqueòlegs treballant i ells no tenen cap inconvenient en ser observats i tenen bona disposició per respondre a qualsevol qüestió que els visitants puguin plantejar.
De fet, segons el tipus de visitant, l’informen expressament si hi ha algun projecte en marxa per si es vol apropar a veure com treballen o demanar alguna informació. Els arqueòlegs saben que aquesta obertura cap al públic general és molt important, perquè genera més interès cap al jaciment i és una bona labor de difusió.
Quins reptes té la vostra tasca com a informadora d’un jaciment talaiòtic?
Trobo que els informadors fem una feina molt important de transmissió dels valors culturals del territori, que és indispensable perquè se’ns valori pel que som, i una part molt important d’aquesta cultura és el patrimoni prehistòric. Tan important que Menorca Talaiòtica és candidata a patrimoni mundial de la UNESCO. Aquesta fita, que hem aconseguit amb molt esforç, sense el reconeixement del públic extern —que són els turistes— no tindria sentit.
Aquest patrimoni ja ha estat prou amagat per a la resta del món; ara és el moment de mostrar-lo. Fer entendre que el que hi ha en aquests jaciments és molt més que quatre pedres, que és un legat del passat en un estat de conservació únic i que no hi ha altra cosa similar al món, és una tasca important.