Cecília Ligero, restauradora menorquina, és la presidenta d’Amics del Museu de Menorca des de 2016, i forma part del seu equip arqueològic des del 2015, participant a les campanyes d’excavacions de Torre d’en Galmés i Torralba d’en Salort. Juntament amb l’arqueòleg Carlos de Salort, és impulsora del concurs Becatalaiotica, un projecte cultural recolzat pel Consell Insular de Menorca amb l’esperit de promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics.
- Què la va empenyer a dedicar-se a la restauració i conservació del patrimoni?
Venia de l’àmbit de les arts plàstiques i sempre m’havia interessat molt l’arqueologia, la història, la història de l’art… Cursar els estudis de conservació-restauració em permetia ajuntar moltes de les coses que eren del meu interès en aquell moment, i que ho continuen essent avui dia. Així, sense deixar de banda la part manual, ni la creativa, i aprofundint coneixements en el àmbit científic i històric, em vaig involucrar amb aquesta formació per aprendre a preservar el patrimoni. M’he especialitzat en l’àmbit arqueològic, tant pel que fa a intervencions de material (ceràmica, vidre, metall, pedra…) com pel que fa a intervencions d’estructures in situ.
També he pres molt de gust amb la vessant divulgadora, per a fer conèixer el patrimoni i els treballs de conservació o recuperació de béns. Si més no, la tasca de protegir el patrimoni és global, per tant, és important que tothom col·labori en la seva preservació. I, el primer pas per a conservar-lo és prendre’n consciència, i açò s’adquireix amb coneixement. Amb la divulgació cultural, es dona a conèixer: quan coneixes, entens i quan entens, estimes, cuides, valores…
- Fa ja sis anys que presideix Amics del Museu de Menorca, quin paper té aquesta associació en relació a la candidatura?
Les principals tasques d’Amics del Museu de Menorca són la investigació i divulgació cultural sobre la història, prehistòria, art i patrimoni de Menorca. L’objectiu és col·laborar en l’estudi i la difusió de la cultura menorquina. Gran part dels treballs que duu a terme l’associació es centren en la cultura talaiòtica pel que tant directa com indirectament es contribueix i dona suport a la candidatura.
L’Associació és una plataforma d’oportunitats, o un mitjà per a executar projectes enriquidors per l’illa a nivell cultural, que en tots els casos implica la participació o aproximació a la població. És un teixit de persones, de treballs interdisciplinaris i de professionals de diversos àmbits, de col·laboracions, de voluntariat… en definitiva, de ciutadans que valoren, treballen i vetllen pel patrimoni menorquí.
- I quines activitats relacionades amb Menorca Talaiòtica tenen previstes en els propers mesos i per 2023?
Tenim en marxa la sisena edició de Becatalaiotica: un certamen dirigit a joves estudiants, amb l’objectiu d’executar diversos esdeveniments o peformances, aprofitant un espai relacionat amb Menorca Talaiòtica. Actualment, el certamen es troba en la fase final, en la que cinc estudiants arriben a Menorca i executen la seva idea a un jaciment davant un públic que valorarà cada una de les propostes. La millor proposta - segons el públic assistent -, serà recompensada amb una beca d’estudis de 2.000 €.
L’equip arqueològic d’Amics del Museu continua el seu projecte d’investigació d’espais domèstics talaiòtics o del període talaiòtic final a Torre d’en Galmés (amb més de vint anys d’experiència en l’àmbit). Els treballs de camp de la campanya arqueològica d’enguany ja han finalitzat i està previst que es reprenguin el pròxim estiu.
Enguany, a més, just s’ha iniciat una nova investigació arqueològica a Torralba d’en Salort, en aquest cas, en un edifici postmedieval, amb l’objectiu d’excavar les estructures i restituir tot allò que es pugui per tal de consolidar-lo i adequar-lo per a la visita durant els anys vinents. I, a banda dels treballs terrestres, també es treballa davall la mar, continuant un any més amb l’estudi de la carta arqueològica subaquàtica de Menorca.
Amics del Museu ha col·laborat en la ideació i coordinació de les visites del programa del Consell Insular i GOB Menorca “Som Talaiòtics?” d’aquest 2022. Un programa en què cada mes s’organitza una excursió a peu fins a diversos jaciments, acompanyada d’una explicació arqueològica. Enguany també s’hi ha afegit un tastet de quelcom d’interès, relacionat amb la cultura històrica, artística o gastronòmica de Menorca, fomentant així el producte local i de proximitat, les iniciatives dels col·lectius o empreses de Menorca que treballen en l’àmbit, etc.
Fins abans de la pandèmia s’havien executat cinc anys de jornades de voluntariat per a la neteja i desbrossament de Torre d’en Galmés. Aquest projecte, que havia quedat pausat, s’està sol·licitant reprendre l’any vinent. En aquest cas han estat les mateixes persones voluntàries, que tants anys havien participat en l’activitat, qui han insistit en què es reprengui.
A més, l’associació, conjuntament amb Menorca Tir de Fona, compta amb el grup de recreació històrica sobre els foners talaiòtics: una recreació que s’ha executat en diverses ocasions a Menorca i fora (per exemple, amb motiu del Dia del Turisme o al festival romà de recreació històrica Tarraco Viva), i que es pretén repetir en properes ocasions. A banda d’aquests projectes, Amics del Museu de Menorca participa cada any en jornades i congressos d’investigació o divulgació, organitzant o participant en visites guiades, etc.
- Vosté forma part d’una nova fornada de joves professionals que es dediquen a l’estudi i conservació del patrimoni històric menorquí. Què és el que l’atrau més de l’estudi de la cultura talaiòtica?
M’agrada imaginar com era Menorca o com va ser en èpoques anteriors a l'actual. De les més recents en tenim informació directa, fotografies, obres artístiques plàstiques, documents, fonts orals… En canvi, de les més antigues no tenim aquesta informació sinó que en tenim una altra, una de diferent: les restes megalítiques que tan bé es conserven i s’integren en el paisatge menorquí. Tenim restes físiques, que a més són monumentals. Però tot i que siguin grans, no n’hi ha prou amb açò. Necessitam més informació, dades per a poder interpretar i per poder saber amb més certesa com eren i com vivien aquestes persones que avui anomenam “talaiòtiques”. Per aquest motiu és tan important la feina d’investigació arqueològica i la didàctica del patrimoni. I cada any som més equips d’investigació que vetllen per treure noves dades que ens permetin entendre i donar-li forma al nostre imaginari. I d’açò es tracta.
Així, pens que una de les coses que més m’atrau és que, encara que a poc a poc, es van completant els buits i es va actualitzant la perspectiva. Trobo satisfactori saber que hi ha inquietud, motivació i voluntat de continuar estudiant, i, per tant, de seguir treient nova informació. Que en general hi ha suport o, més ben dit, que s’estima que cada vegada hi hagi més suport per part d’entitats públiques. M’atrau poder col·laborar en la tasca de continuar completant les peces d’aquest trencaclosques.
- Com comentava abans, és una de les responsables de les tasques de conservació i restauració dels projectes arqueològics d’Amics a Torre d’en Galmés i Torralba. En quin punt es troben aquests dos projectes i quina és la seva importància per Menorca Talaiòtica?
Torre d’en Galmés, una gran referència com a poblat talaiòtic, conserva moltes estructures que relacionam amb l’àmbit domèstic: cases, o cercles. Amics del Museu fa uns anys que excava un d’aquests edificis situat als peus d’un dels talaiots del poblat i encara queden algunes campanyes per a poder-ho completar. No serà fins al final d’aquestes campanyes de treball arqueològic in situ quan es podrà mirar de restituir els murs, consolidar-los, o aixecar blocs desplaçats o qualevol altra intervenció que serveixi per adequar l’espai per a la seva preservació i per a permetre’n la visita de manera segura.
Fins ara s’ha executat alguna intervenció puntual de consolidació de murs que no eren suficient estables, per tal d’assegurar la seva integritat a temps i la seguretat personal de l’equip d’arqueòlegs i arqueòlogues que hi treballen a sota, però s’haurà d’esperar a les properes campanyes per a poder fer qualsevol altra intervenció. Pel que fa a les feines de laboratori, durant i després de cada intervenció in situ, en Francesc Isbert i jo, com a codirectors del projecte de conservació-restauració, en rebem els materials i aplicam el tractament necessari per a cada un amb l’objectiu de fer les mínimes intervencions (sempre reversibles) garantint la seva conservació preventiva.
Per altra banda, al projecte d’intervenció a l’edifici postmedieval de Torralba d’en Salort, en l’àmbit de conservació-restauració, de moment s’ha apuntalat un mur de cantonada per tal d’assegurar la seva estabilitat durant els treballs arqueològics in situ. Durant les properes campanyes, un cop s’avanci amb les excavacions a l’interior de l’edifici i al voltant d’aquest mur, es podran executar les tasques necessàries per consolidar i estabilitzar el mur sense necessitat d’apuntalar-lo. Es preveu, un cop estiguin més avançats els treballs arqueològics in situ, poder aixecar murs, recol·locar elements desplaçats (sempre que se’n tengui prou informació del seu emplaçament original), i consolidar l’estructura per tal d’habilitar-la per a la visita tot assegurant la seva preservació. Al laboratori ens han arribat els materials arqueològics d’aquesta primera campanya (ceràmiques especialment), que s’han intervingut segons la necessitat de cada objecte o fragment.
En ambdós projectes, dur a terme aquestes tasques arqueològiques i de conservació-restauració és fonamental per tal de mantenir el jaciment i el seu estudi, de cara al coneixement, preservació i divulgació de Menorca Talaiòtica.
- Vosté és una de les impulsores de Becatalaiotica. Com va sorgir aquest projecte cultural?
Becatalaiotica va sorgir de la motivació per executar nous projectes (originals) des d’Amics del Museu de Menorca, i de la necessitat de cobrir la manca de programació d’activitats respecte a Menorca Talaiòtica que hi havia en aquell moment per arribar al sector jove de la població. Amb el suport del Consell Insular, es va fer possible una manera diferent de visitar els jaciments des d’altres punts de vista, més enllà de l’arqueològic; de conèixer el patrimoni des d’una altra perspectiva, donant així una oportunitat a un àmbit més extens de la població, d’una manera més inclusiva: amb la idea que el patrimoni no pertanyi només a l’àmbit cultural, sinó que tota la població pot trobar diverses maneres d’aproximar-s’hi per poder-lo gaudir.
Becatalaiotica ha servit - i serveix-, per divulgar Menorca Talaiòtica dins i fora de l’illa, ja que el concurs està obert a estudiants d’arreu de l’estat. És una manera de mostrar que la gent jove pot tenir aptitud per crear, executar i transmetre. Una plataforma per engrescar a la gent jove a creure i demostrar les seves capacitats, aprenent a xerrar en públic, a coordinar tasques i persones o a empatitzar amb públics de diferents edats.
Els impulsors del certamen érem bastant joves quan el vam crear (25 i 21 anys), pel que supòs que d’una manera o altra podíem entendre el punt en què es trobaria la majoria de les persones participants, factor important a l’hora de difondre o explicar el concurs. Ens era proper i açò va fer que fos proper per al públic a qui anava - i encara va - dirigit.
- Creu que encara hi ha un cert desconeixement sobre la importància del patrimoni talaiòtic entre els joves menorquins? Què troba que es podria millorar per fomentar-ne l’interès?
Sí, pens que hi ha cert desconeixement sobre la importància del patrimoni talaiòtic entre els joves menorquins, però no només entre els joves, sinó en tots els sectors de la població. Tot i açò, consider que cada vegada s’està fent més feina de divulgació per educar en la importància de la preservació del patrimoni. A l’àmbit educatiu, per exemple, per partir de la base: tant a escoles d’infantil, primària o a instituts d’educació secundària, la Menorca Talaiòtica a poc a poc hi és més present.
Així i tot, no es pot pretendre que a tothom li interessi la cultura, o en el cas de Menorca, la cultura talaiòtica i el seu llegat. La població és molt variada, tant en aficions o curiositats, com en edat. Que a poc a poc es vagin fent més accions per a donar valor al patrimoni i la seva protecció, ho fa més fàcil. Arribar a tothom no és -ni serà- una tasca senzilla, però sí que ha de ser un objectiu per continuar fent feina en aquest sentit.
Per una banda, pens que no es pot fer arribar el valor d’aquesta cultura a tothom de la mateixa manera. Per aconseguir-ho és rellevant el treball entre diverses disciplines i entitats. L’estudi, coneixement i divulgació de la cultura talaiòtica avui en dia toca molts àmbits, pel que s’han d’aprofitar. No a tothom li interessen les visites guiades, així com tampoc interessa a tothom la gastronomia, els esports, les arts plàstiques, etc. Però pens que és enriquidor que qualsevol àmbit pugui treballar amb la cultura talaiòtica, perquè d’aquesta manera, cada cop més gent podrà trobar la manera d’interactuar amb el patrimoni. I, per poc que sigui, ja ho estarà valorant i, per tant, col·laborarà directa o indirectament en la preservació dels béns.
Avui en dia - segurament impensable fa uns anys -, hi ha moltes activitats en diferents àmbits, no exclusivament patrimonial, que es relacionen d’alguna forma amb la cultura talaiòtica: la cervesa local talaiòtica, els motlles de pastissets amb forma de sa Naveta des Tudons o el concurs de reposteria talaiòtica en són alguns exemples. També curses esportives amb recorreguts que inclouen passar per diversos jaciments, concerts musicals de lluna plena davant monuments arqueològics, activitats didàctiques al museu i al carrer, concursos o exposicions d’arts plàstiques i/o visuals sobre Menorca Talaiòtica, entre d’altres.
Per fomentar-ne l’interès, crec que Menorca Talaiòtica, i per tant totes les persones i entitats que hi treballen, ha d’estar oberta a continuar col·laborant amb aquests àmbits i també a experimentar i explorar-ne de nous.