L’arqueòloga mallorquina Joana Gual Cerdó és membre del Consell Científic i del Consell Rector de l’Agència Menorca Talaiòtica. És llicenciada en Història per la Universitat de les Illes Balears i ha publicat l’estudi Figures de Bronze a la Protohistòria de Mallorca. També té un postgrau en gestió del patrimoni arqueològic per la Universitat Oberta de Catalunya. És membre de la Secció d’Història i Arqueologia de l’Institut Menorquí d’Estudis des de 1989, on va ser membre de la comissió científica pel Consorci Menorca, Reserva de Biosfera entre 1996-2004.
A banda de la seva tasca com a investigadora, a l’inici de la seva carrera va treballar al Museu de Mallorca i al Museu de Menorca des de 1986 fins a 1995, quan va començar com a arqueòloga del Consell Insular de Menorca, on va ser cap del Servei de Patrimoni Històric entre els anys 2007-2015 i 2019-2022.
Com va començar el vostre interès per l’arqueologia?
Sempre m’ha agradat la història, des de petita, i de joveneta vaig llegir un llibre que hi havia a casa, Dioses, tumbas y sabios, de C.W. Ceram, que em va impactar sobretot per la narració de la descoberta de la tomba de Tutankamon que el llibre explicava. En això no som original! Durant el meu pas per la universitat em vaig apuntar a participar en alguna excavació arqueològica que el professor Guillem Roselló-Bordoy organitzava a través del Museu de Mallorca, d’on era el director, i ja em vaig centrar en l’arqueologia fent la tesina per treure la llicenciatura amb grau.
I què és el que us va atreure de l’estudi de la cultura talaiòtica?
Respondré com a arqueòloga ja establerta a Menorca. Quan vaig venir em va emocionar veure la primera taula, que va ser la de Torralba d’en Salort. No me l’havia imaginat tan gran i tan impressionant, i aquesta emoció encara perdura, tot i que ja fa anys que les conec. De l’estudi de la cultura talaiòtica no tenc una atracció per cap aspecte en especial perquè me n’interessa tot el coneixement, però la pràctica professional m’ha conduït també cap a les taules perquè tot just a principis dels anys noranta vaig formar part de l’equip de direcció en la investigació del petit recinte de taula de Binissafullet, juntament amb l’equip del Museu de Menorca. Vam poder documentar i conèixer els rituals que s’hi celebraven i un marc temporal on ubicar-ne l’ús.
En la vostra àmplia trajectòria com a investigadora, heu codirigit diversos projectes arqueològics. Quins són els que us han marcat més o que hagin suposat un punt d’inflexió en la vostra carrera?
Diria que la primera excavació arqueològica on vaig tenir un paper de responsabilitat: la del taller de ceràmica vora el talaiot de Can Jordi, a Santanyí, Mallorca, perquè vaig entendre el que era el treball científic d’interpretació, de registre documental i metodològic que requereix una intervenció arqueològica. Però ja a Menorca, a més de Binissafullet, que ja he esmentat, també va ser molt interessant l’excavació del talaiot de Trebalúger o la de l’Hipogeu XXI de Calescoves. Les intervencions més petites en què he participat també han estat interessants: Son Catlar, So na Caçana, Trepucó, Punta de s’Escullar…
En realitat no he tingut un punt d’inflexió a destacar en la meva carrera com a investigadora. Bastant prest vaig començar a fer feina en el Consell i la investigació per mi va canviar, però treballant en el Servei de Patrimoni Històric he viscut unes quantes experiències que mai no podré oblidar. La més impressionant va ser la davallada amb ràpel a la Cova des Mussol, en un penya-segat sobre la mar, amb en Pere Arnau devora que me guiava perquè jo no havia fet mai res semblant. M’enorgulleix dir que vaig ser la primera professional arqueòloga que va arribar a la cova! També va ser emocionant quedar a les fosques dins la cambra secreta de la cova des Càrritx i esperar el retorn de la llum, o tornar caminant cada dia per la vorera de Calescoves amb una bossa plena d’ossos humans.
Dels projectes arqueològics que ara hi ha en marxa a Menorca, quins seguiu amb més atenció per les possibles implicacions en el coneixement de la cultura talaiòtica?
Des del meu lloc de feina he de seguir gairebé tots els projectes perquè el nostre Departament és l’encarregat d’autoritzar totes les intervencions arqueològiques i de vetllar pel compliment de les normes que garanteixin una bona pràctica professional. Sens dubte, tot el procés de la candidatura ha estat un incentiu per a poder obtenir més recursos per a la investigació i així donar contingut a l’expedient amb un major coneixement de la prehistòria insular, i per això els projectes han augmentat.
No se’n pot destacar un o altre perquè tots contribueixen a ampliar aquest coneixement. Crec, però, que s’ha de reconèixer el projecte de Cornia Nou perquè ha mostrat per primera vegada l’estructura constructiva interna d’un gran talaiot i ha descobert una sèrie d’habitacions coetànies que s’hi adossen que segurament constitueixen un patró que es repeteix en altres poblats.
També s’ha d’esmentar la investigació a la mina de sa Mitja Lluna a l’Illa d’en Colom, perquè suposa la primera descoberta de treballs miners a la prehistòria insular; o les investigacions en les cases del talaiòtic final de Torre d’en Galmés realitzades per diferents equips, que han possibilitat a més a més la recuperació d’uns espais arquitectònics espectaculars que enriqueixen molt la visita al jaciment.
Formau part del Consell Rector i el Consell Científic de l’Agència Menorca Talaiòtica. Com heu viscut el procés d’evolució de la candidatura?
L’he viscut intensament des del principi perquè juntament amb els arqueòlegs companys que han estat en el Servei de Patrimoni Històric (Simó Gornés, Cristina Rita, Toni Ferrer i Quim Pons) hem estat implicats tant en l’elaboració de l’expedient com en la seva trajectòria administrativa.
Els primers anys vam treballar en el projecte inicial amb la coordinadora de l’expedient, l’arquitecta cubana membre d’ICOMOS, Ángela Rojas. Vam passar per totes les fases de revisió a Espanya amb gran èxit fins a la reunió de novembre de 2016 a la seu d’UNESCO a París, on vam defensar Menorca Talaiòtica prou bé; tot i així, sentírem que encara ens faltava camí, tal com ens va fer saber el Comitè poques setmanes després. Tot i que vam seguir treballant, no va ser suficient i, finalment, seguint les seves indicacions, se va iniciar un nou plantejament que ha coordinat Cipriano Marín.
La veritat és que en aquest procés de tants anys hi ha hagut de tot; molts moments bons i gratificants però també d’altres de desànim. En conjunt, però, consider la candidatura com a positiva per al patrimoni arqueològic perquè el reconeixement del seu valor s’ha estès entre la població illenca, s’entenen millor els esforços per a protegir-lo i la seva investigació ha rebut un gran impuls. S’ha iniciat un camí que segurament continuarà.
Ara que ja hi ha data fixada per a la celebració del Comitè de Patrimoni Mundial el mes de setembre, quines sensacions teniu? Sou optimista sobre la inscripció a la Llista de Patrimoni Mundial?
Tenc bones sensacions i som optimista perquè s’ha treballat molt per aconseguir reunir en l’expedient totes les consideracions tècniques que se feren. No obstant això, s’ha de ser prudent i cautelós perquè no tenim cap certesa, i fins que no hi hagi el dictamen del Comitè no se pot cantar victòria.
Amb la vostra experiència com a arqueòloga i en l’àmbit de la gestió del patrimoni històric, quins reptes veis per a Menorca Talaiòtica més enllà d’aconseguir aquest reconeixement internacional?
Els reptes són molts. El més immediat és seguir en marxa amb l’Agència Menorca Talaiòtica, que ha de desenvolupar el Pla de gestió per als béns que formen part de la candidatura. Pensant en aquesta gestió, jo en destacaria alguns:
- garantir la conservació del patrimoni arqueològic amb la pressió dels visitants i turistes, que es preveu que augmentarien, si s’aconseguís la nominació de Patrimoni Mundial.
- disposar de professionals especialistes en intervencions arqueològiques de diferent tipus que siguin residents a l’illa.
- acostar les universitats o centres d’investigació als projectes insulars perquè són entitats imprescindibles per al seu desenvolupament.
- aconseguir recursos econòmics per finançar publicacions i edicions de les memòries i estudis realitzats en intervencions arqueològiques.
- trobar incentius per a procurar la implicació dels propietaris o gestors privats en la bona gestió.
- potenciar els museus de l’illa com a centres que custodien, conserven, investiguen i difonen els béns mobles del patrimoni arqueològic de la candidatura.