Descoberta fa ja 28 anys, les excepcionals troballes de la cova des Càrritx segueixen proporcionant informació molt valuosa sobre els hàbits i costums de la població prehistòrica de la nostra illa. La inusual localització, en el seu moment, de cabells humans en aquesta cova funerària del període Naviforme ha propiciat una oportunitat única d’aprofundir en les pràctiques medicinals i rituals dels talaiòtics. El resultat: la primera prova directa de l’ús de substàncies psicoactives trobada en humans a Europa.
Els responsables d’aquest estudi han estat Elisa Guerra, Universitat de Valladolid; Cristina Rihuete, Rafael Micó, Roberto Risch i Vicente Llull de la Universitat Autònoma de Barcelona; i Hermann M. Niemeyer de la Universitat de Xile. L’equip ha publicat “Evidència directa de l'ús de múltiples drogues a la Menorca de l'Edat del Bronze (Mediterrani Occidental) a partir d’anàlisis de cabell humà” a Scientific Reports, una revista d'accés obert que dona difusió a investigacions originals de totes les àrees de les ciències naturals, la psicologia, la medicina i l’enginyeria.
Aquest treball ha proporcionat evidència directa del consum de drogues vegetals i, el més interessant, ha revelat l’ús de múltiples espècies psicoactives fa 3.000 anys. En els cabells de la cova des Càrritx han detectat, entre d’altres, efedrina, atropina i escopolamina, i han estimat les seves concentracions. Així, els investigadors han arribat a la conclusió que el consum d’aquestes tres substàncies va ser continuat i prolongat en el temps.
Pentinar la mort
Descoberta intacta pels espeleòlegs Pere Arnau i Josep Márquez el 1995, les excavacions i posterior investigació de la cova des Càrritx van ser realitzades per l'ASOME, Grup d'Arqueoecologia Social Mediterrània vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, gràcies al patrocini del Consell Insular de Menorca i la Fundació Rubió. Aquests treballs van permetre
reconstruir el ritual de pentinat, tenyit i tallat dels cabells i
descobrir l'ús funerari d'alguns objectes.
I en què consistia aquest singular ritual? A la cova des Càrritx, però també en altres indrets de la Menorca Talaiòtica (per exemple, la cova des Pas, alguns dels hipogeus de Calescoves, la cova de Biniedrís, la naveta des Tudons), es té constància que durant uns 300 anys abans de deixar d’utilitzar aquestes tombes (entre el 1100 i 800 aC) va tenir lloc l’anomenat ritual de “pentinar la mort”, un tractament post-mortem que involucrava part del cabell dels morts.
Després de dipositar els cadàvers, s’untaven o tenyien intencionalment flocs de cabell de color vermell in situ. Posteriorment, es pentinaven, retallaven i finalment s'introduïen en recipients tubulars de fusta o banya amb bases i taps que segellaven el seu interior. Els taps, sovint
decorats amb sèries tallades de cercles concèntrics perfectes, tenien dos orificis perforats oposats que servien per assegurar els recipients amb l'ajuda de cordes. Quan es completava el ritual, els recipients que contenien cabell generalment es deixaven a prop del difunt.
Substàncies psicoactives
L’anàlisi capil·lar s'ha revelat com un mètode eficaç per detectar el consum de determinades drogues i és una tècnica de gran acceptació al camp de la Toxicologia Forense. Com recorden els investigadors, l'estudi de l'ús de drogues a l'Europa prehistòrica s'ha basat principalment en evidència indirecta, com ara restes arqueobotàniques de plantes, representacions artístiques i, ocasionalment, la detecció d'alcaloides de drogues en certs artefactes. La inusual troballa de cabell humà a la cova des Càrritx va obrir la possibilitat d’obtenir evidències directes. Els flocs de cabell analitzats van ser trobats dins d'un contenidor de la sala 5.
L’atropina i l’escopolamina són dues de les anomenades drogues delirants, que causen al·lucinacions realistes, confusió extrema i alteracions en la percepció. Aquests alcaloides del Tropano tenen una llarga història d’ús com a medicines, verí i intoxicants a Europa, aconseguint la seva reputació més notòria en associació a la bruixeria europea durant l’Edat Mitjana i fins el 1750 dC. Els poderosos efectes mentals i conductuals d'aquestes plantes les han convertit en ingredients indispensables en les preparacions botàniques utilitzades per xamans de tot el món en rituals d'endevinació, profecia i èxtasi. D’altra banda, l’efedrina provoca excitació i millora l’alerta mental i activitat física, redueix el cansament i millora la concentració i treu la gana. Encara s’empra avui dia en molts antigripals.
Hipòtesi del xaman
Els investigadors destaquen que les substàncies psicoactives detectades en aquest estudi no són adequades per pal·liar el dolor que comporten quadres paleopatològics severs testificats a la població enterrada a la cova des Càrritx, com abscessos periapicals, càries severes i artropaties. Així doncs, considerant la toxicitat potencial dels alcaloides que es troben als cabells, el seu maneig, ús i aplicacions feien necessari un coneixement altament especialitzat, segons l’equip de Guerra. És per això que els responsables de l’estudi apunten que els cabells analitzats podrien ser d’un xaman, ja que eren capaços de controlar els efectes secundaris de les drogues vegetals a través d'un èxtasi que feia possible el diagnòstic o l’endevinació.
També estableixen un paral·lelisme amb la sèrie de cercles concèntrics tallats als taps dels contenidors trobats a la cova des Càrritx. Donat l'efecte midriàtic (dilatador de la pupil·la) dels alcaloides detectats a les mostres de cabell, els investigadors interpreten aquests cercles com a ulls, cosa que alguns estudiosos han considerat una metàfora de la visió interior, en alguns casos relacionada amb estats alterats de consciència i experiències visionàries sota la influència d'al·lucinògens. El descobriment recent de dos recipients de ceràmica precolombina tardana de la vall del riu Arkansas central, que van donar positiu en atropina i estaven decorats amb motius en espiral, recolza aquesta interpretació.
L'equip encapçalat per Guerra afegeix que cap al 800 aC, les poblacions de les Illes Balears van patir una transformació de les seves estructures socials. L'evidència arqueològica apunta al creixement demogràfic, l'abandonament dels llocs d'enterrament i una lleu disminució dels contactes extrainsulars. En aquest context, els investigadors creuen factible que, a la cova des Càrritx, uns individus reticents a abandonar les antigues tradicions van ocultar una col·lecció d'objectes rituals pertanyents a determinats membres de la comunitat, possiblement xamans, amb l'esperança que es pogués restablir l'antic ordre social en un futur.