L’historiador i museòleg Antoni Nicolau és el redactor del Pla de Gestió dels Béns de Menorca Talaiòtica, que estableix els mecanismes per a garantir la conservació del seu valor universal excepcional. Té una extensa trajectòria en gestió cultural: va ser durant catorze anys director del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona; també va ser director de projectes de la Spain-USA Foundation i és impulsor de l’empresa Kultura. També ha estat al capdavant de la política de cooperació cultural i científica espanyola i dels programes de promoció de la cultura espanyola a l’estranger com a director de Relacions Culturals i Científiques de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.
En alguna ocasió heu comentat que el patrimoni cultural no existeix, que és una categoria social, i que som nosaltres qui decidim què és patrimoni. Ara que Menorca Talaiòtica ja és patrimoni mundial, què suposa per a Menorca aquest reconeixement?
Efectivament, la condició de patrimoni l’atorga cada societat sobre aquells béns que representen alguna cosa important per a la major part dels seus membres. Els edificis, els objectes del passat, les tradicions... mai van ser fets o pensats per ser patrimoni, sinó per a tenir una funció social determinada en cada societat històrica. Però les societats del present considerem molts d’aquests béns com a elements essencials de la nostra identitat com a poble i a això en diem patrimoni, allò que ens ha arribat de les generacions anteriors i que nosaltres tenim el deure moral de transmetre a les posteriors. Perquè això es faci realitat necessitem regular-ho, crear instruments de protecció, de conservació, de recerca i de difusió; i tot això la societat menorquina ho està fent des de fa molts anys.
Ara la UNESCO ho reconeix com un conjunt essencial que cal protegir i conservar per a salvaguardar els valors del patrimoni mundial. Això és un gran reconeixement i alhora una gran responsabilitat, però crec que la societat menorquina està preparada per a abordar-ho.
Quins són els reptes més importants a què s’ha d’enfrontar Menorca Talaiòtica a partir d’ara?
Crec que el repte més important és saber equilibrar el creixement econòmic i social de l’illa tot conservant els valors i els béns que constitueixen el nostre patrimoni col·lectiu. Ara hi haurà més ulls vigilant perquè complim aquest deure i, alhora, més persones coneixeran aquest patrimoni i en gaudiran. És essencial que siguem molt curosos en la gestió sostenible del patrimoni i, en general, del territori de Menorca per tal que no superem el llindar de sostenibilitat de l’illa i que, com se sol dir, morim d’èxit.
Tenim instruments per fer-ho com la mateixa declaració, el Pla de Gestió, les lleis de Patrimoni cultural, la declaració de Reserva de Biosfera i els instruments jurídics que la regulen, el Pla Territorial Insular... Tot això és important, però no servirà de res si el conjunt de la societat menorquina no som els primers garants de la protecció del nostre entorn.
Una de les eines importants per gestionar aquest patrimoni mundial és el Pla de Gestió de Menorca Talaiòtica, del qual en sou un dels principals responsables. Quins són els mecanismes i objectius principals que estableix aquest pla?
El Pla de Gestió, com el conjunt de la candidatura, va ser una feina col·lectiva en la qual molts professionals i ciutadans van aportar els propis coneixements. A alguns ens va tocar coordinar-ne parts, però sincerament es tracta d’un treball col·laboratiu.
El Pla de Gestió articula un sistema que preveu instruments per a ordenar les feines que cal fer en els propers anys per a assolir els objectius de protecció, conservació, recerca i difusió del conjunt de béns declarats. De fet, és una mena de full de ruta que preveu un munt de projectes ordenats en 22 plans d’acció que es despleguen en els diferents eixos descrits. A més, el Pla de Gestió crea els instruments per fer-ho: l’Agència Menorca Talaiòtica com a ens de gestió responsable de desplegar els programes, els contractes de custòdia i valorització del patrimoni, el Fòrum de Titulars i Gestors, com a òrgan de participació dels propietaris, els plans directors dels jaciments i un sistema de finançament.
Com va ser el procés d’elaboració del Pla de Gestió? Quins aspectes es van tenir més en compte?
Com hem dit, el Pla de Gestió el va redactar un equip interdisciplinari que va treballar de manera intensa durant més d’un any. Els treballs van coincidir amb la pandèmia de Covid, la qual cosa va fer encara més difícil la redacció dels diferents documents.
Es va fer una anàlisi de la situació dels jaciments inclosos en la candidatura i el paisatge associat per després formular les propostes organitzatives i programàtiques idònies. Durant tot el procés es van fer consultes amb professionals de diverses disciplines i amb ciutadans interessats, i es van fer reunions de coordinació amb el Consell Insular.
De tot l’equip cal destacar la labor realitzada per Teresa Marot en l’apartat de difusió i posada en valor, el Dr. Rafael Mata en els aspectes relacionats amb el paisatge i les relacions del Pla de Gestió amb el PTI (Pla Territorial Insular), i Lídia Font en tot allò que implica la conservació preventiva i restauració.
Hi ha una part del Pla enfocat a enfortir la relació dels béns de Menorca Talaiòtica amb la comunitat local. Quines mancances vau detectar i quines són les línies de treball a seguir per millorar aquesta identificació amb el patrimoni?
En el diagnòstic que es va realitzar es constatava una gran implicació de la població menorquina amb el patrimoni cultural en general i més concretament amb el d’època talaiòtica. Tanmateix, durant el llarg camí de la candidatura s’ha produït un augment del coneixement dels menorquins sobre el patrimoni propi, però com ja he dit, estem convençuts que perquè la protecció i valorització del patrimoni funcioni bé cal que la població local s’hi impliqui de manera activa. Per això el Pla de Gestió recull iniciatives per a mantenir i augmentar la implicació ciutadana.
El Fòrum de Propietaris i Gestors regula la participació de tots els titulars en la gestió del patrimoni cultural, però això no es queda aquí; el Pla de Gestió preveu que l’Agència Menorca Talaiòtica es doti d’un Consell Social, es proposen mecanismes de participació a través de les xarxes socials i de programes de difusió que suposen la participació activa d’associacions, un programa de formació de voluntariat i un conjunt de programes amb les escoles per tal que s’ampliï el nombre de joves que es comprometen amb la conservació i difusió del patrimoni.
La relació amb el turisme és també un dels punts clau en la preservació de Menorca Talaiòtica. Com es pot aconseguir l’equilibri entre turisme i patrimoni?
Aquest és un dels reptes importants de Menorca envers la declaració de la UNESCO. Menorca avui viu fonamentalment del turisme i això seguirà sent així, però és essencial que entre tots siguem capaços de mantenir una diversitat en l’activitat econòmica de l’illa si volem seguir mantenint el nostre paisatge i la nostra manera de ser. En aquest sentit, cal seguir treballant per un camp menorquí en què l’activitat agrícola i ramadera vagi de la mà d’un desenvolupament tecnològic que ajudi a la rendibilitat de les unitats de producció.
Aquest fet és bàsic per a mantenir un equilibri entre turisme, patrimoni i paisatge. El patrimoni cultural de Menorca és un atractiu important si volem contribuir a desestacionalitzar les visites turístiques, però cal anar en compte de no depassar els límits d’allò que tant el patrimoni com el paisatge i els ciutadans podem suportar. Una de les vies que proposa el Pla de Gestió és una certa reconversió del tipus de turisme des del vacacional de sol i platja que es concentra al pic de l’estiu, a un turisme cultural i de natura que es distribueix al llarg de l’any.