Carmen Lara Astiz, nascuda a Estella-Lizarra (Navarra), és una arqueòloga amb una àmplia trajectòria vinculada a la Menorca Talaiòtica. Va estudiar Geografia i Història i es va especialitzar en Arqueologia Prehistòrica a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva experiència l’ha portat a participar en excavacions a diversos indrets com Menorca, Navarra, Catalunya, França i Xipre.
Actualment jubilada, va treballar al Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona durant dotze anys, i del 2003 al 2009 com a cap de les brigades d’arqueologia del Servei de Patrimoni del Consell Insular. Entre el 2009 i el 2010, com a arxivera a l’Arxiu Històric de Maó, i a la Fundació Foment de Turisme de Menorca des del 2010 fins al 2022 com a responsable de turisme cultural. Ha publicat diversos articles d’investigació i ha donat diverses conferències arreu de l’estat i a França. És membre de l’IME (Institut Menorquí d’Estudis) i del GRAMPO (Grup de Recerca Arqueològica de la Mediterrània i el Pròxim Orient) de la UAB.
Va arribar a la nostra illa per col·laborar a les excavacions de Talatí de Dalt juntament amb col·legues del Museu de Menorca. Des de llavors, ha contribuït en projectes com Biniai Nou, Son Olivaret, Fort Marlborough, Torre d’en Galmés —on va codirigir durant quinze anys—, o la documentació de la Cova des Càrritx, entre altres intervencions arqueològiques. També ha dirigit un gran nombre de controls arqueològics en diversos jaciments de l’illa, en les actuacions promogudes pel Consell Insular de Menorca.
Per què us vau decantar per l’arqueologia? Com va néixer el vostre interès per aquesta disciplina?
Des de ben petita m’havia atret tot el que podia llegir sobre excavacions d’arreu del món, però m’atreia també molt la geologia. Vaig començar per excavar restes medievals al meu poble, però quan vaig anar a la primera excavació de prehistòria, del paleolític, a Berga, vaig saber que m’hi volia dedicar.
Què us va interessar de l’arqueologia talaiòtica de Menorca?
La primera vegada que vaig venir a Menorca va ser per excavar, però sempre tenia el record del meu llibre de tercer de batxillerat, on a la portada sortia la Naveta des Tudons, així que la meva curiositat va ser en primer lloc cap a les navetes; al final, però, m’interessava tot. Tot era diferent del que havia excavat fins aleshores i molt interessant per ser únic.
Heu participat en intervencions arqueològiques a Talatí de Dalt i Biniai Nou, i en la documentació de la Cova des Càrritx. Quin és el projecte que us ha marcat més com a investigadora?
La Cova des Càrritx va ser molt diferent per les restes arqueològiques que es van documentar amb un ritual d’enterrament tan desconegut. De totes maneres, no vaig excavar, sinó que el que vaig fer va ser la planimetria, en concret les seccions de l’interior i la planta i les seccions de l’exterior de la cova. També vaig dibuixar tot el material en os i metall que es va documentar a la cova, així que en vaig gaudir i vaig aprendre molt.
El vostre àmbit d’estudi són les estructures de combustió de l’època talaiòtica: foganyes, llars, forns. Quina informació poden donar sobre els nostres avantpassats?
És un tema que m’apassiona molt, així com altres tipus de material domèstic que documentem construït en terra. Quant a les estructures de combustió, la informació que ens donen està relacionada amb els costums, els tipus d’hàbitat i la forma d’alimentar-se de les persones que habitaven els espais domèstics, o també estan relacionats amb la seva economia. Per exemple, a Torre d’en Galmés, a l’interior de les cases, dels cercles, hem documentat llars de foc on cuinaven els aliments, on hem pogut documentar capfoguers de ceràmica, molt recurrents a la prehistòria peninsular.
També es poden identificar restes de llavors carbonitzades de cereals. De forns també se n’han documentat, que servirien per fabricar ceràmica, o punts de combustió amb restes d’escòries de metalls que evidencien àrees de treball metal·lúrgic. Molt interessant va ser la troballa a l’interior d’un cercle d’habitació d’un braser construït en terra, amb la solera rubefactada, on devien posar els carbons que es traslladaven des de la llar, situada al pati de la casa, a l’habitació de descans per escalfar-la i il·luminar-la. Tota aquesta informació, amb altres restes materials que es documenten i la mateixa arquitectura de les cases, fa que donem funcionalitat als diferents espais que la conformen, i que ens documenta sobre els modes de vida d’aquestes persones que van viure a la prehistòria de l’illa.
Quins dels projectes que estan ara en marxa desperten més el vostre interès?
Al meu parer tots són molt interessants perquè tots aporten molt al coneixement de la prehistòria de Menorca, però sens dubte el que em desperta molt d’interès és l’excavació de les taules. Ja fa anys que un equip d’arqueòlogues han estat excavant un d’aquests edificis i poden aportar molta informació que encara ens manca. Així que esperarem amb moltes ganes tot el que puguin dir de les seves investigacions.
Vau participar intensament en les diferents etapes de preparació de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. Com heu viscut tot aquest camí?
Doncs amb molta il·lusió. Vaig estar des del primer expedient en el comitè tècnic i fins ara que ja som Patrimoni Mundial. Ha sigut un camí molt llarg, però molt intens. Sempre hem treballat sense abaixar la guàrdia, amb la participació de moltíssima gent fent els diversos estudis per a l’expedient, amb moltes ganes, i ha valgut la pena perquè la recompensa ha sigut molt gran. Menorca ho mereix perquè té un patrimoni arqueològic únic i amb una conservació excepcional.
Quins reptes veieu per a Menorca Talaiòtica ara que ja som patrimoni mundial?
Ara realment és quan comença l’etapa important de gestió, a través de l’Agència Menorca Talaiòtica. De reptes, molts; ja som patrimoni mundial i no hem de perdre el nord. Ara és quan hem de posar en valor el que tenim amb molta cura: el manteniment dels monuments i la seva conservació és el primer. Una bona gestió de cara a les visites, continuar amb la pedagogia que es fa amb les excursions programades dirigides a la població de Menorca, a les escoles... I també és molt important la investigació, que és el que omplirà de contingut el coneixement sobre els jaciments i que és la base de la Menorca Talaiòtica. Sense investigació ser Patrimoni Mundial no tindria sentit, perquè és el coneixement dels monuments el que realment els dona valor i és el que dona resposta a les restes que conformen aquest paisatge, que alhora és el dia a dia del que veuen els menorquins i les persones que ens visiten.
Des de la vostra experiència en gestió del patrimoni històric, com creieu que s’ha d’enfocar la relació de la Menorca talaiòtica amb el turisme?
Fer-ne difusió però amb cap, és a dir, controlar el que estem venent. Sempre s’ha de pensar en la pressió del turisme en els monuments i això és el que s’ha de controlar, la monitorització dels jaciments, que és l’eina que forma part del pla de gestió redactat. D’aquesta forma controlem el jaciment i en cada moment es pot activar el pla que requereixi cada situació, per corregir-la en el mínim temps possible i evitar afectacions no desitjades en els monuments. També és important el tipus d’informació que transmetem al turista, que sigui pedagògic, que ensenyi a gaudir del jaciment que es visita amb respecte.