Alejandra Galmés és graduada en Història per la Universitat de les Illes Balears (2013) i màster en Arqueologia Prehistòrica per la Universitat Complutense de Madrid (2014). Actualment, és investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a l’Instituto de Ciencias del Patrimonio (INCIPIT) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), i forma part del Grup de recerca ArqueoUIB (Universitat de les Illes Balears).
Els seus interessos es centren especialment en l’arqueologia del paisatge, l’ús de sistemes d’informació geogràfica en arqueologia i la teoria arqueològica, matèries que va aplicar a la seva tesi “Piedras que enlazan comunidades y paisajes. Un estudio sobre arquitectura y visibilidad en la isla de Mallorca durante la Edad del Hierro (850-123 AC)”.
Ha realitzat estades d’investigació a les universitats de Cambridge (2017) i Leicester (2018). A més, ha participat en excavacions i prospeccions arqueològiques, tant a Espanya com a l’estranger, en un ampli arc cronològic, des del neolític fins a època contemporània. Va contribuir a l’elaboració de l’expedient de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial de la UNESCO.
Comencem per conèixer una mica la teva trajectòria. Per què et vas decantar per l’arqueologia?
Sincerament, no ho sé. Sempre m’ha agradat. Vaig començar amb un interès cap a la història des de molt joveneta, i als 15 anys vaig participar com a voluntària a la meva primera excavació arqueològica a Son Fornés. Des de llavors sempre he dit que volia ser arqueòloga, i aquí som. Però no tinc record d’un moment que obrís el meu interès, possiblement perquè va ser de molt petita. Sé que als 12 anys vaig venir amb l’escola a Menorca i per qüestions de temps no vam poder visitar la Naveta des Tudons tot i que estava a l’itinerari, i vaig arribar a casa amb una gran decepció. Així que des de llavors ja m’agradava!
I com va a ser l’apropament a la cultura talaiòtica? Què va despertar el teu interès per aquest període de la prehistòria?
Des de l’inici vaig estar vinculada a excavacions de la cultura talaiòtica, per la qual cosa diria que diria que va ser quelcom natural. Sempre m’ha intrigat també veure com l’arqueologia era tan present dins el paisatge a través de construccions com navetes i talaiots, tot i que no sempre, especialment a Mallorca, se’ls dona el paper que mereixerien.
Quan vaig començar el grau d’Història a la UIB les assignatures de l’Àrea de Prehistòria foren les que més em van atreure, i vaig començar a col·laborar al laboratori i a projectes com Closos de Can Gaià.
Les teves aportacions sobre l’estudi i anàlisi del territori van ser un capítol important en l’expedient de la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial. Quins són els trets més singulars de la Menorca Talaiòtica en aquest aspecte?
Crec que Menorca és singular tant per la conservació del patrimoni prehistòric de l’illa, com per la valoració que té i la gestió que se n’ha fet. Menorca Talaiòtica és un cas d’estudi que ens obre moltes possibilitats de recerca donat que és una illa, és a dir, una àrea d’anàlisi definida en ella mateixa, amb una conservació molt homogènia, cosa que ens permet poder fer estudis de paisatge que en altres llocs no són possibles per la manca de dades.
A més, les dimensions i la monumentalitat de les construccions talaiòtiques presenten un altre element d’interès, ja que mostren com els habitants de l’illa volgueren fer visibles aquests espais. La pregunta que ens fem és per què ho feren així i quines implicacions va tenir.
El teu estudi “L’illa dels talaiots. Visibilitat i connexions visuals a l’illa de Menorca durant època talaiòtica” explora el paisatge monumental de l’illa de forma més extensa. Quines són les principals conclusions?
Aquest projecte, finançat per l’Institut Menorquí d’Estudis, va permetre poder analitzar diversos aspectes de la localització dels talaiots. Per exemple, el càlcul de la prominència visual dels llocs on es situen els talaiots, és a dir, si es localitzen a llocs especialment visibles respecte al seu entorn. Els resultats foren que majoritàriament sembla que sí que triaven espais prominents, però no sempre. I aquesta variació és la que resulta més interessant i que ens permet poder seguir amb noves preguntes.
Hi ha indicis sobre per què els talaiòtics tenien la necessitat de fer aquestes construccions tan monumentals?
Actualment tenim diverses hipòtesis sobre el perquè de l’altura d’aquestes construccions, però és una línia en què estem treballant. Esperem tenir algunes respostes prest!
I quines diferències hi ha entre els talaiots de Mallorca i Menorca?
Sempre s’ha emfatitzat les diferències de mida dels talaiots de les dues illes. Per això estam treballant ara en comparar-les i saber si des del punt de vista del paisatge l’altura del talaiot permet diferents coses, o no. Per exemple, si l’altura es relacionaria amb veure més assentaments o en ser vist d’una forma particular al caminar per els voltants. Però per respondre aquestes preguntes cal seguir fent feina!
Aquesta mateixa setmana has fet una xerrada sobre xarxes i visibilitat entre monuments juntament amb Tom Brughmans, un dels majors especialistes mundials en l’aplicació d’anàlisis de xarxes en arqueologia. Què poden aportar aquestes noves metodologies d’estudi?
L’anàlisi de xarxes és una metodologia que permet explorar les connexions entre assentaments. És a dir, permet passar de veure cada jaciment en si mateix per a poder establir relacions entre ells. Això fa que passem de veure els talaiots com a monuments dins el paisatge a veure’ls alhora com a nodes de connexió dins d’aquest paisatge.
Vau fer una comparativa entre monuments a l’Himàlaia, el Carib i la Menorca Talaiòtica. Quins paral·lelismes hi ha entre aquests indrets tan distants?
En Tom Brughmans ha treballat en jaciments del Carib i de l’Himàlaia i hi ha desenvolupat metodologies d’
anàlisis de xarxa basats en visibilitats. Inspirant-me en aquestes metodologies les vaig aplicar a Menorca. Cada lloc és un cas d’estudi molt diferent però la metodologia d’anàlisi de xarxes visuals ens permet poder establir relacions entre assentaments i proposar discursos sobre l’ocupació del paisatge i la importància d’aquestes relacions. Per exemple, poder contrastar diferents xarxes d’edificis relacionats amb el control visual i veure diferents vies en les quals es connecten per crear una xarxa de comunicació entre ells.
També has format part de l’equip d’estudi de Rafal Rubí. En què ha consistit aquest estudi i les teves aportacions?
Rafal Rubí va ser un projecte molt interessant, ja que les navetes funeràries no es localitzen en espais especialment prominents, com hem vist amb els talaiots. Per això, l’estudi va explorar diverses variables per entendre si les navetes es localitzaven en un lloc amb cert impacte dins el seu paisatge més proper. És a dir, si eren fàcilment visibles, ja que es localitzen en una mena de corredor visual, una àrea sense gaires elevacions visuals on les navetes haurien destacat. La idea és pròximament poder contrastar aquests resultats amb altres navetes funeràries de l’illa, per seguir afegint capes a aquesta comprensió del paisatge de la Menorca Talaiòtica.