Esperança Frau Anglada va néixer a Ciutadella de Menorca l’any 1997. Va completar un FP Superior d’Educació Infantil a La Salle de Palma i, més endavant, el Doble Grau d’Educació Infantil i Primària amb mencions en anglès i pedagogia terapèutica al CESAG, centre associat a la Universitat Pontifícia de Comillas.
Durant la seva etapa a Mallorca, va obtenir els títols de Monitora i Directora de Temps Lliure, que li van permetre treballar en el sector de l’educació no formal. Aquesta experiència va influir en el seu primer Treball de Final de Grau (TFG) sobre aquest àmbit, i va consolidar el seu interès per l’educació i el patrimoni cultural.
La seva formació com a mestra, adquirida íntegrament a Mallorca, li va obrir les portes al patrimoni cultural de les Illes Balears, però també li va fer adonar-se de la necessitat de donar a conèixer i preservar el patrimoni únic de la seva terra natal, Menorca. Aquest sentiment de pertinença va ser l’origen del seu Treball de Final de Grau en Educació Primària, titulat
Els béns prehistòrics de la Menorca Talaiòtica a l’Educació Primària en les escoles de l’illa. Aquesta investigació va comptar amb l’orientació de Concepció Bauçà de Mirabò Gralla, qui la va guiar al llarg del procés. Amb aquest treball va aconseguir el
segon Premi Feliciano Fuster 2024 atorgat per l'Ateneu de Maó.
Actualment, n’Esperança ha tornat a Menorca, on exerceix com a mestra. Amb una passió evident per l’educació i el patrimoni, n’Esperança treballa per posar en valor la riquesa històrica i cultural de Menorca a través de la seva tasca docent i investigadora.
Què et va inspirar a escollir aquest tema per al teu treball de final de grau?
L’elecció del treball de fi de grau va ser una mica complicada. Hi havia diferents temes sobre l’educació que em cridaven l’atenció, però vaig decidir decantar-me per aquest, ja que creia que era una manera elegant d’acabar la meva etapa universitària a Mallorca: volia donar a conèixer el patrimoni cultural de la meva terra.
Durant els meus anys a Mallorca, he tingut la sort de conèixer el seu patrimoni cultural a través de diferents amistats i docents. La recent entrada a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO (2023) em va inspirar a l’hora d’escollir aquest treball. Vaig recordar com m’havien ensenyat la cultura talaiòtica durant la meva etapa d’educació obligatòria i vaig voler endinsar-me a les escoles menorquines per
saber com es treballen actualment els jaciments prehistòrics de Menorca.
Com creus que el teu sentiment de pertinença a Menorca ha influït en el desenvolupament d’aquesta investigació?
Per una banda, considero que la meva experiència personal em va permetre començar la investigació amb una base sòlida. La informació que tenia sobre el tema, allò que m’havien ensenyat a l’escola i els coneixements transmesos pels meus pares, van ser un punt de partida que potser un investigador extern no tindria. A més, he pogut comprendre millor les particularitats dels jaciments prehistòrics de l’illa.
Per altra banda, poder donar a conèixer el nostre apreciat patrimoni cultural, encara que només fos als meus companys de classe o amics mallorquins, ja era tot un èxit per a mi. Quan algú em pregunta què poden visitar a Menorca, sempre explico els diferents jaciments, però també els demano respecte i cura, ja que considero que són els nostres béns més preuats.
Un punt important a comentar és que, el mes de març de 2018, em vaig despertar amb la trista notícia que la Naveta des Tudons havia sofert actes vandàlics. Això em va fer reflexionar molt i adonar-me que el nostre patrimoni s’ha de cuidar i estimar. Des d’aquell moment, la Naveta és per a mi un lloc molt especial. M’agrada anar-hi per observar-la, ensenyar-la a les meves amistats de fora de l’illa i apreciar-ne la bellesa.
La declaració dels jaciments de la Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO va ser l’inici del teu projecte. Com valores aquesta declaració en termes d’impacte educatiu?
Considero que entrar a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO és tot un orgull i un privilegi que no tots els països tenen. En el nostre cas, vam ser la tercera illa balear en entrar en aquesta llista, després d’Eivissa amb la denominació “Eivissa biodiversitat i cultura” com a patrimoni mixt (natural i cultural) l’any 1999, i Mallorca amb la denominació “Paisatge cultural de la Serra de Tramuntana” l’any 2011.
En termes educatius, considero que el patrimoni s’ha d’ensenyar a les aules. Per tant, els
mestres som responsables d’ensenyar a tenir cura i estimar el nostre patrimoni. És important tenir en compte que les famílies i els òrgans governamentals tenen un paper clau en la promoció i conservació del patrimoni. La tasca educativa és una labor conjunta: tot l’equip docent, les escoles i les famílies han d’estar coordinades per garantir una educació completa als infants.
Quins eren els objectius principals d’aquest treball?
El meu treball d’investigació comptava amb dues parts diferenciades. La primera era la revisió de la literatura, que em va donar l’oportunitat de conèixer jaciments que no havia visitat abans, ja fos perquè no són accessibles o perquè no havia tingut l’ocasió de fer-ho. Els objectius d’aquesta part eren:
- Fer un acostament a l’època talaiòtica a Menorca i al patrimoni cultural que la representa.
- Investigar els llocs prehistòrics de la Menorca talaiòtica declarats per la UNESCO com a Patrimoni Mundial.
- Esbrinar la repercussió mediàtica que ha tingut la declaració Els llocs prehistòrics de la Menorca Talaiòtica per la UNESCO (2023).
- Explorar les diferents legislacions educatives espanyoles i l’aplicació del currículum vigent a les aules.
- Identificar els recursos didàctics de què disposen les escoles menorquines per treballar la cultura talaiòtica i el seu patrimoni cultural.
Per a aquesta investigació, em vaig basar en diferents experts, però sobretot en les investigacions de Josep Mascaró Pasarius, a qui s’han atorgat diversos premis per les seves obres.
La segona part de la meva investigació era la pràctica. L’objectiu general era conèixer els trets més importants de l’ensenyament dels jaciments prehistòrics de Menorca a l’Educació Primària. A més, em vaig marcar els següents objectius específics:
- Investigar els jaciments prehistòrics més visitats per les escoles de Menorca.
- Comparar les visites als jaciments prehistòrics entre escoles públiques i concertades.
- Analitzar els municipis que donen més importància al treball dels jaciments prehistòrics de Menorca.
- Esbrinar si l’edat o el gènere dels docents influeixen en el grau d’importància que es dona a l’estudi dels jaciments prehistòrics de Menorca.
- Indagar a quins cursos d’Educació Primària es treballa el patrimoni cultural.
- Conèixer els recursos que recomanen els docents utilitzar a les aules d’Educació Primària.
- Analitzar si hi ha hagut un augment en l’estudi dels jaciments prehistòrics a les aules des que van ser declarats Patrimoni Mundial (2023).
Per què vas decidir centrar-te en l’Educació Primària?
El fet de cursar el doble grau en Educació Infantil i Educació Primària em va obligar a fer dos treballs de fi de grau. El primer, sobre educació infantil, el vaig dedicar a la complementarietat entre l’educació formal i no formal. Aquest treball em va donar l’oportunitat d’aprendre a investigar i, gràcies a la Dra. Loreto Gútiez, que em va guiar durant el procés, vaig dur a terme una investigació qualitativa basada en entrevistes a quatre persones responsables de l’educació no formal a les Illes Balears.
L’any següent vaig haver d’escollir el treball d’Educació Primària i, gràcies a tot el que havia après investigant en l’anterior, em va resultar més fàcil elaborar-lo, sobretot durant la revisió bibliogràfica. A més, vaig suposar que els jaciments prehistòrics de l’illa es treballaven més en Educació Primària, ja que hi ha més cursos i, per tant, més mestres. Això em permetria obtenir un nombre més gran de respostes. Aquesta investigació va ser tutoritzada per la Dra. Concepció Bauçà, experta en història de l’art i participant en projectes com La Serra de Tramuntana. Patrimoni de la Humanitat (2017), entre d’altres.
Quines dades destacaries dels 47 participants que van respondre el qüestionari per als docents de les escoles de Menorca?
Destacaria que van respondre el qüestionari un total de 8 homes i 39 dones, la majoria d’entre 40 i 50 anys. 42 persones van indicar que s’hauria de treballar més el patrimoni cultural a les escoles i van assenyalar que la visita als jaciments in situ és el millor recurs per estudiar-los.
A més, més de la meitat dels docents van respondre que la manca de temps en l’horari lectiu i la manca de formació del professorat són els principals motius pels quals no es treballa més aquest patrimoni a les aules.
Quins eren els aspectes més importants que volies analitzar a través del qüestionari?
D’entre tots els objectius específics que m’havia marcat —tots ells d’importància— els més rellevants per a mi eren:
- Saber si els jaciments prehistòrics es treballaven o no a les aules.
- En cas que no es treballessin, entendre quins eren els motius.
- Comprovar si hi havia hagut un augment significatiu en l’ensenyament d’aquest patrimoni després de la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO (2023).
Segons la teva investigació, quins són els jaciments talaiòtics més visitats per les escoles de Menorca?
Els jaciments més visitats són: Torre d’en Galmés, la Naveta des Tudons, Trepucó i Son Catlar. La hipòtesi sobre per què aquests jaciments són els més visitats és que tenen una fàcil accessibilitat per a excursions escolars amb infants.
Has trobat diferències significatives en les visites als jaciments entre escoles públiques i concertades?
No s’han detectat diferències significatives. Ara bé, es van obtenir més respostes per part dels docents d’escoles públiques, bàsicament perquè Menorca compta amb 21 escoles públiques i només 7 de concertades.
Cal destacar que els docents de les escoles concertades que van participar en la investigació van indicar una major tendència a visitar la Necròpolis de Cala Morell i el poblat costaner de Cala Morell. Això pot ser degut a la ubicació dels centres educatius.
Quins són els recursos didàctics més recomanats per treballar els jaciments prehistòrics a l’aula?
Els docents participants van destacar:
- Visites als jaciments prehistòrics i/o a museus amb exposicions i tallers sobre el tema.
- El Museu de Menorca, que compta amb un programa específic per treballar els jaciments. Aquest programa ofereix tallers adaptats a diferents edats, des de tres anys fins a escola d’adults, i materials per preparar la visita abans i després.
Després de la declaració de la UNESCO, has detectat algun canvi significatiu en l’estudi d’aquests jaciments a les aules?
El 72,3% dels participants (34 docents) indiquen que es dona la mateixa importància que abans de la declaració. El 12,8% (6 docents) afirmen que ara es treballa més el tema. Quatre docents, en canvi, expliquen que fa poc que són mestres i no poden valorar-ho, mentre que tres docents (6,4%) consideren que no s’hi dona més importància. Per tant, no hi ha hagut un canvi significatiu. Això pot ser degut al fet que la declaració és molt recent i encara no s’ha tingut temps d’adaptar els currículums i la formació docent. Com a línia de futur, seria interessant repetir aquesta investigació d’aquí a 5 o 10 anys per veure si hi ha un canvi real.
I quin és el principal motiu pel qual encara no s’ha vist un augment destacable en l’ensenyament d’aquests béns prehistòrics?
La nostra hipòtesi és que la declaració de la UNESCO (2023) és molt recent i
encara no s’han implementat canvis significatius en la formació docent ni en els recursos disponibles.
Quines accions o iniciatives creus que podrien incentivar un major interès per aquests jaciments en l’Educació Primària?
- Més formació per als docents sobre la Menorca Talaiòtica.
- Més recursos educatius, com programes específics o maletes pedagògiques per a les escoles.
- Més suport econòmic, per exemple, subvencions per cobrir el cost del transport en les excursions escolars.
Una possible línia de futur seria desenvolupar una maleta pedagògica que es pogués portar a les escoles.
Creus que el professorat de Menorca necessita més formació específica sobre la Menorca Talaiòtica?
No tots els docents necessiten més formació, ja que alguns estan molt interessats en el tema i saben com treballar-lo. Però sí que hi ha un sector important del professorat que necessita
més recursos i formació. A més, alguns docents han indicat que la manca de temps en l’horari lectiu és un obstacle per treballar aquest patrimoni en profunditat.
Com creus que aquest treball pot contribuir al reconeixement i preservació del patrimoni històric de Menorca?
Espero que aquesta investigació ajudi a reflexionar sobre la importància d’incloure els jaciments prehistòrics en l’educació i conscienciï tant els docents com les famílies i els òrgans governamentals sobre la necessitat de protegir i valorar el nostre patrimoni cultural.