La necròpolis de Cales Coves, a Alaior, constitueix un dels principals conjunts funeraris de la Menorca prehistòrica. Formada per més d’un centenar de coves artificials excavades a la roca, algunes d’aquestes construccions disposen d’espais exteriors o patis davant les cambres funeràries. La funció d’aquests espais i les pràctiques que s’hi desenvolupaven continuen sent objecte d’investigació arqueològica.
Un estudi recent centrat en el pati de la cova 45 ha permès identificar les substàncies que contenien diferents recipients ceràmics emprats en aquest context funerari. Els resultats han detectat una presència destacada de productes làctics en recipients de tradició local, així com indicis de productes derivats del raïm en algunes peces de fabricació menorquina inspirades en formes ceràmiques mediterrànies.
La investigació analitza un conjunt de 34 recipients recuperats durant les excavacions arqueològiques desenvolupades a la cova 45 els anys 2023 i 2024. Les peces corresponen a un període comprès entre els segles IV i I abans de la nostra era, durant l’etapa posttalaiòtica, caracteritzada per la continuïtat de les tradicions locals i per una relació cada vegada més intensa amb altres territoris de la Mediterrània.
Restes de llet en recipients de tradició local
Una de les principals conclusions de l’estudi és la relació entre els recipients de base alta, una tipologia ceràmica característica dels contextos funeraris i rituals menorquins, i la presència de productes làctics. Les anàlisis indiquen que el 70% dels recipients d’aquest tipus estudiats presenten evidències compatibles amb aquests productes.
La forma d’aquestes peces, amb una base elevada i un recipient de poca profunditat, ha portat els investigadors a plantejar que podrien haver servit per contenir petites quantitats de líquids làctics, com la llet, que haurien pogut ser consumits, manipulats o dipositats com a ofrena durant les pràctiques rituals.
L’estudi també ha identificat restes de productes làctics en una gerra amb broc, una peça que podria haver funcionat com a recipient per alimentar infants. Aquesta troballa aporta informació sobre els possibles usos d’alguns objectes que, per la seva forma, no sempre permeten determinar amb precisió quines funcions varen tenir.
Indicis de productes derivats del raïm en ceràmiques d’inspiració mediterrània
Una altra de les troballes destacades és la identificació de marcadors relacionats amb el raïm o el vi en dues peces ceràmiques de fabricació local, però inspirades en formes pròpies d’altres tradicions mediterrànies. Es tracta d’una gerra i un bol, que constitueixen els únics recipients del conjunt analitzat en què s’han detectat aquests indicis.
Els resultats apunten a la possible presència de productes derivats del raïm, entre els quals podria haver-hi vi, tot i que les evidències no permeten confirmar-ne de manera concloent la identificació. Aquesta associació entre formes ceràmiques d’inspiració mediterrània i productes derivats del raïm aporta informació sobre la incorporació selectiva de nous productes i pràctiques en els rituals funeraris menorquins.
Les peces, malgrat estar inspirades en models externs, varen ser elaborades localment. Per això, els investigadors interpreten que aquests elements no representen una adopció directa de costums forans, sinó una adaptació de formes i productes procedents d’altres àmbits mediterranis a les tradicions funeràries pròpies de Menorca.
Una metodologia que permet estudiar el contingut dels recipients
Per identificar les substàncies conservades a l’interior de les ceràmiques, l’equip investigador ha combinat diferents tècniques d’anàlisi. El procediment inclou l’ús de tomografia computada de feix cònic (CBCT), la microexcavació en laboratori i l’anàlisi de residus orgànics.
Aquesta metodologia permet estudiar el contingut dels recipients i obtenir informació sobre els productes que varen contenir sense haver de destruir les peces. D’aquesta manera, la investigació va més enllà de l’estudi de les formes ceràmiques i permet aproximar-se als usos que varen tenir els objectes en el seu context arqueològic.
Les dades també apunten a una diferenciació entre les pràctiques desenvolupades a l’interior de la cova i les que tenien lloc al pati exterior. Mentre que els recipients de base alta amb restes làctiques apareixen especialment vinculats als nivells d’ús original del pati, altres productes i tipologies ceràmiques es relacionen amb materials procedents de l’interior de la cambra funerària.
En conjunt, els resultats situen el pati de la cova 45 com un espai actiu dins la seqüència ritual funerària, on diferents substàncies podien ser ofertes, manipulades, escalfades o consumides. La combinació de recipients de tradició local i peces inspirades en models mediterranis mostra com les comunitats menorquines varen integrar elements externs en les seves pròpies pràctiques funeràries.
La recerca, titulada
Milk and wine for the departed: Menorcan funerary idioms during the late Iron Age. The case of courtyard 45 in Calescoves, està signada per Sonia Carbonell Pastor, Margalida A. Coll Sabater i Adrià Breu Barcons i s’ha publicat a la revista científica Journal of Archaeological Science. El treball ha comptat amb el finançament del Consell Insular de Menorca.
Maó, 17 de novembre de 2026