La campanya d’excavacions arqueològiques 2023 a Sa Mitja Lluna ha finalitzat aquesta setmana. Aquesta mina de coure de l’edat del bronze situada a l’illa d’en Colom és un dels pocs jaciments miners d’aquestes característiques en el sud d’Europa, ja que l’absència de treballs miners posteriors rellevants ha permès una excel·lent conservació de la mina prehistòrica. La seva excepcionalitat l’ha convertit en un
element clau dins de la candidatura a patrimoni mundial de la UNESCO.
Aquesta és la setena campanya que s’ha realitzat des del seu descobriment, sota la codirecció dels arqueòlegs Laura Perelló, Bartomeu Llull i María Calderon (grup ArqueoUIB, Universitat de les Illes Balears) i Mark Hunt (Universitat de Sevilla). Com en anys anteriors, la intervenció ha comptat amb el finançament del Consell Insular de Menorca.
Totes les actuacions realitzades fins ara assenyalen que ens trobem davant una
explotació de coure que abraça tota l'edat del bronze (1800-900 a.n.e). Per tant, certes comunitats prehistòriques de Menorca extragueren minerals de coure (malaquita, atzurita, calcopirita) de la mina durant uns 900 anys.
La recerca duta a terme permet reflexionar sobre les estratègies d’aprofitament de les comunitats que freqüentaven la mina i és indubtable que durant generacions fou explotada, tot i que no de forma contínua. Els investigadors pensen que potser era un treball temporal que s’adaptava a altres feines del camp en determinats moments de l’any, tal vegada condicionat per les condicions meteomarines o les necessitats de la comunitat.
Entre els materials arqueològics recuperats destaquen les
eines lítiques. Des de petits morterets utilitzats per triturar i seleccionar el mineral, fins a grans maces de miner per rompre la roca a on es troben les vetes de mineral. N’hi ha de moltes mides, depenent del treball al qual anaven destinades. A l’edat del bronze, els minerals de coure era essencials per crear instruments metàl·lics, però segurament el més important d’ells era el valor simbòlic intrínsec d’aquests objectes.
Les anàlisis de procedència i distribució mitjançant Isòtops de Plom han permès proposar possibles relacions entre els minerals d’Illa d’en Colom i metalls amortitzats en dipòsits funeraris menorquins de cronologies semblants. Però la cosa no acaba aquí, estudis realitzats sobre peces de metall a les altres illes de l'arxipèlag balear ens demostren la seva relació amb els minerals menorquins. Això ens parla del
gran moviment d'objectes i de persones que existia a l’edat del bronze balear.
Des del principi, els investigadors van veure que la mina de coure de Sa Mitja Lluna tenia dues àrees de treball diferenciades. A la zona nord semblava que havia hagut més moviment de material. Les feines en aquesta àrea del jaciment varen posar al descobert l’existència d’una trinxera excavada en la roca, seguint un filó de coure que devia córrer de forma més o manco paral·lela al penya-segat, en direcció N-S. No és descartable que en futures intervencions hi hagi sorpreses en aquesta zona, com podria ser la troballa de pous o galeries excavades pels antics miners.
Campanya 2023 a la zona sud
Des de fa dos anys, els arqueòlegs han dedicat els esforços a excavar la zona sud del jaciment. En un principi, la intervenció en aquesta àrea de la mina es contemplava com una actuació puntual que havia de servir per a valorar el potencial interès científic. Ara mateix,
entendre aquest sector del jaciment és prioritari, i es pensa que la informació arqueològica aportada serà clau per a comprendre el funcionament de la mina i, el més important, a la gent que freqüentava aquest indret.
Tres peculiaritats caracteritzen aquesta zona sud:
- Ocult sota el runam de mina s’ha documentat una trinxera de característiques similars a les observades al nord del jaciment, amb la diferència que allà s'intuia que havia hagut un gran moviment de materials, mentres que en el sud això no s’ha pogut detectar fins que no s’ha excavat. Aquesta trinxera fou realitzada pels miners en direcció Oest-Est, seguint la veta de mineral. Encara es desconeixen les dimensions reals de la trinxera, però tot fa pensar que esteim davant uns treballs més importants del que s’havia pensat fins ara.
- En aquesta zona del jaciment s’han documentat més restes ceràmics que al nord, així com restes de focs. Encara que no es detecten foganyes o altres tipus d’estructures de combustió, aquestes restes són evidència que a peu de mina es realitzaven altres feines com cuinar o emmagatzemar aigua, tal com semblen indicar els tipus de peces ceràmiques.
- En algunes de les unitats estratigràfiques més profundes, les eines lítiques són més abundants i les maces de miner de grans dimensions més freqüents que en la zona nord del jaciment, arribant en molts de casos a superar els 15 kg.
De tot això es pot concloure que les dimensions dels treballs de mina a la zona sud poden ser iguals o més notoris que a la zona nord. A més, es documenten restes de ceràmica abocats entre el runam de mina que evidencien pràctiques de subsistència a peu de mina.
Tenint en compte que tampoc s’han trobat estructures d'hàbitat permanents a Illa d'en Colom, la idea de l’
estacionalitat dels treballs prehistòrics té més sentit encara: un petit grup desplaçat uns dies a aquest indret pràcticament no deixaria evidència arqueològica. Fins fa poc, només s’havia vist el resultat de la feina estrictament de mineria, però sembla clar que Sa Mitja Lluna encara està plena de sorpreses esperant ser desenterrades.