La presència d’un derelicte a l’interior de la cala de Binissafúller és coneguda des dels anys seixanta del segle xx. El jaciment va ser parcialment excavat a mitjan dècada dels setanta per un equip format pel Museu de Menorca, la Universitat Complutense de Madrid i el Centre d’Investigacions Submarines de Menorca.
Aquesta primera intervenció arqueològica va posar al descobert les restes d’una embarcació carregada amb àmfores ibèriques datada al segle iii aC.
Entre els anys 2006 i 2016, amb l’aval científic del Museu de Menorca i el suport econòmic del Consell Insular de Menorca i del Ministeri d’Educació i Ciència, els Amics del Museu de Menorca van realitzar quatre campanyes d’excavació, que ens han permès avançar en el coneixement del derelicte.
En aquest moment podem dir que la nau va ser construïda amb el sistema de folre primer i presenta les quadernes cosides a les traques, que estan unides entre si per un sistema de llengüetes i mosses. El nòlit del vaixell estava format per àmfores ibèriques de boca plana que contenien vi. Les noves descobertes ceràmiques i l’estudi de l’arquitectura naval ens permeten datar l’embarcació a la primera meitat del segle iv aC.