El poblat de Montefí és un assentament d'època talaiòtica (aproximadament del segle X aC.) que es va emprar fins a època romana. En el seu moment de màxima esplendor, era un dels poblats més grans de l'entorn proper al port de Ciutadella.
El poblat té la singularitat de no tenir recinte de taula, encara que no es pot descartar que n'hi hagués, atesa la destrucció que ha patit el poblat al llarg del temps.
Horari: Accés lliure
Preu: Gratuït
Visitable: Si
Accés: El poblat de Montefí està situat tocant la carretera general Me-1 de Maó a Ciutadella, al punt quilomètric 42. L'accés es realitza pel costat sud, pel camí Vell de Ciutadella.
Hi ha indicadors a la carretera.
Aparcament: Habilitat.
Visites guiades: Hi ha cartells informatius
Contacte:
Serveis: No
Accés a persones amb mobilitat reduida: No
Més informació Veure mapa
Més informació:
Periode talaiòtic
Avui només es conserven tres dels quatre talaiots que hi havia, una necròpolis d'hipogeus, restes de cercles, sitges d'emmagatzematge i dipòsits de recollida d'aigua, un conjunt d'edificis i espais construïts per al desenvolupament de les necessitats i de tota l'activitat quotidiana d'un grup de població estretament vinculada a l'explotació ramadera i agrícola.
El talaiot situat més al nord és de planta absidal amb una monumental façana còncava. El de ponent es caracteritza per la grandària gegant de les pedres amb què es va construir.
El del sud és de planta circular i té un corredor entorn d'un cos central massís, que d'una banda sembla que pujaria a un pis superior i de l'altra donaria accés a un lloc indeterminat del cos central del talaiot. L'estructura interna no es pot observar clarament a causa dels ensorraments de pedres, però aparentment una intervenció posaria al descobert una interessant estructura arquitectònica.
Segons les dades publicades des d'antic, hi havia moltes restes d'estructures ocupant l'àmplia superfície existent entre els talaiots, que avui han desaparegut de la vista a causa dels treballs agrícoles que s'hi han duit a terme en els darrers cinquanta anys.
Dins de la zona arqueològica hi ha també una notable necròpolis d'hipogeus (dotze segons les fonts antigues), però avui en dia gairebé tots estan clausurats, farcits de sediments. Se n'identifiquen sis i n'hi ha dos més de probables.
El més monumental és a 200 m a l'est del talaiot del sud i és bastant gran. Té un corredor d'accés amb restes de la seva coberta i sembla que originalment va ser emprat com a espai funerari.
Durant l'execució de les obres de la Ronda Sud, el 2005 es va dur a terme una excavació arqueològica d'urgència en el tram del camí Vell, que va posar al descobert una àrea d'emmagatzematge i producció d'època talaiòtica formada per diferents elements excavats a la roca mare: disset sitges, vuit dipòsits, diferents seccions, canals i forats, alguns amb lloses de coberta i forats de pal o empremtes de les estructures que sostindrien porxos o coberts. També es van descobrir murs d'època romana i un hipogeu funerari del naviforme. Tota aquesta àrea queda coberta i protegida amb l'objectiu de tornar-la a recuperar quan s'habiliti el nou accés d'aquest camí.