Projecte finalitzat que va oferir dades sobre el poblat de Torralba d’en Salort i, per extensió, sobre la resta d’assentaments talaiòtics.
LLoc:Poblat talaiòtic de Torralba d’en Salort
Responsables del projecte:Cristina BRAVO, Irene RIUDAVETS, Gerard REMOLINS
Equip:
Antoni FERRER
Maria José LEÓN
Adrián CASTRO
- Investigadors responsables d’estudis especialitzats:
Ceràmica romana: Cristina BRAVO
Ceràmica indígena i materials importats protohistòrics: Irene RIUDAVETS, María José LEÓN i Antoni FERRER
Planimetria, documentació gràfica i programari: Gerard REMOLINS
Dibuix i digitalització de ceràmica: Cristina BRAVO i Irene RIUDAVETS
Materials lítics i dibuix de ceràmica: Antoni FERRER
Arqueozoologia: Dr. Alejandro VALENZUELA
Antropologia física: Elena SINTES
Restauració de materials i estructures: Bernat BURGAYA i Margalida MUNAR
Datacions radiocarbòniques: Dr. Mark Van Strydonck
Objectius científics:
Després de tres dècades sense la realització d’excavacions arqueològiques a Torralba, aquest projecte va tenir la finalitat de poder oferir dades sobre el poblat de Torralba d’en Salort que, per extensió, ens va donar més informació sobre la resta d’assentaments talaiòtics. A més a més, tenint en compte que en aquell moment Torralba era un dels jaciments inclosos dins la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial per la UNESCO, l’equip considerà cabdal la realització de tasques de recerca arqueològica que poguessin contribuir al seu coneixement, adequació i millora.
Aquestes primeres intervencions a Torralba es van centrar a la zona immediatament exterior al recinte de taula, l’interior del qual ja va ser excavat entre els anys setanta i vuitanta del segle XX, i considerat el monument més destacat del poblat, per tal d’entendre com funcionava aquest espai fora de l’edifici sacre del poblat. Els objectius principals van incloure:
- Avançar en el coneixement de la societat d’època talaiòtica i del talaiòtic final i de les seves comunitats humanes.
- Obtenir dades que ens permetin dotar de temporalitat i funcionalitat les àrees sota intervenció per entendre’n l’evolució, així com la de les comunitats que donaren ús a aquests espais al llarg del temps.
- Obtenir dades que ens permetin entendre la relació espacial entre les estructures ja excavades de la zona (recinte de taula i talaiot petit) i determinar els canvis estructurals efectuats durant la construcció del recinte de taula, posterior a la del talaiot.
- Determinar la presència de possibles materials relacionats amb les pràctiques efectuades dins el recinte de taula que podrien haver-se dipositat fora de l’estructura i, en cas de documentar-ne, estudiar les raons d’aquesta localització externa.
- Reforçar la importància espacial del recinte de taula dins el poblat mitjançant l’excavació de l’exterior de la façana, la qual cosa possibilita la descoberta de la totalitat de l’alçada de la cara externa del mur perimetral. Aquesta rellevància espacial també preveu la remoció d’elements moderns i d’elements desplaçats, de manera que s’elimina d’aquesta manera un obstacle visual que dificulta la interpretació d’aquest espai.
- Fer que la visita al jaciment sigui més comprensible i fàcil per al públic general.
Resultats obtinguts:
La primera campanya d’excavacions es va desenvolupar a final de 2018, quan l’equip va centrar les tasques a l’espai exterior de la façana del recinte de taula amb la intenció, per una banda, de recollir dades d’interès sobre l’ús d’aquest espai que hi ha immediatament fora de l’edifici i, per l’altra, de retornar al recinte de taula la imatge original sense elements addicionals que n’obstaculitzessin la vista tant des de fora com des de dins, a més de facilitar l’accessibilitat per a tots els visitants.
Així, es van dur a terme, principalment, dues tasques:
- Retirada d’un tram de paret seca moderna localitzat davant la façana del recinte de taula.
- Excavació de l’espai de fora de la façana un cop retirada la paret seca.
Després de la retirada de la paret seca (exclusivament del tram de 18 metres que ocultava la façana del recinte de taula) es va excavar la part exterior de la façana del recinte, la qual cosa va permetre documentar elements inèdits fins aleshores en aquests espais, ja que ha estat la primera vegada que s’ha dut a terme una excavació centrada en l’espai immediat, fora d’un recinte de taula.
Gràcies a això, es va localitzar un paviment empedrat original que condueix a l’entrada del recinte, una llar de foc adossada a la façana i un monòlit just al costat, que es recolza també a la façana. Una altra troballa inesperada la van protagonitzar dos sitjots, un a cada banda de la façana. Aquests dos elements van ser objecte de la intervenció de 2019, quan es van excavar i documentar en la seva totalitat. Es tractaria de dos sitjots per a la recollida d’aigua que ja estarien en ús abans de la construcció del recinte de taula, segons ens indiquen els materials localitzats a l’interior de tots dos.
Pel que fa al material arqueològic recuperat als nivells de davant la façana, destaca la gran quantitat de restes d’àmfores, sobretot d’origen ebusità i grecoitàliques del sud d’Itàlia, juntament amb restes de fauna. Per contra, dins un dels sitjots va aparèixer ceràmica exclusivament d’origen local, fet que fa pensar que aquest va ser segellat i, per tant, va perdre l’ús original com a cisterna abans de l’arribada de materials d’importació, en algun moment del talaiòtic inicial.
Un cop finalitzada la intervenció centrada en el recinte de taula, el projecte es va expandir, i la campanya de 2020 es va centrar en la realització d’una planimetria inicial acurada del talaiot gran i de la part sud de la zona que l’envolta. I l’any 2021 l’equip va retirar la capa superficial de la plataforma superior del talaiot.
Paral·lelament, l’equip també va realitzar una intervenció l’any 2020 a l’hipogeu funerari conegut com la cova de sa cisterna: es va localitzar l’entrada original, es va obrir i es va adequar l’accés per poder ser visitable.
Entitats que ho promouen:Associació Menorca, Arqueologia i Cultura (abans: Associació d’Amics de Torralba)
NURARQ SC
Fundació Illes Balears