Projecte quinquennal d’investigació arqueològica i de dinamització al jaciment talaiòtic de Sant Agustí Vell

Poblat talaiòtic de Sant Agustí Vell (Es Migjorn Gran).

LLoc:
Poblat talaiòtic de Sant Agustí Vell (Es Migjorn Gran)

Responsables del projecte:


Equip:

• Direcció del projecte i de l’excavació arqueològica:

Montserrat ANGLADA
Ismael MOLL
Dr. Damià RAMIS

• Investigadors responsables de les analítiques i estudis especialitzats:

- Datació radiocarbònica: Dr. Mathieu Bodin i Dr. Mark Van Strydonck
- Sedimentologia: Dr. Carlos VERDASCO
- Carpologia: Dr. Guillem PÉREZ JORDÀ
- Antropologia física: Elena SINTES
- Palinologia: Gabriel SERVERA
- Fitòlits i microsedimentologia: Mónica ALONSO EGUILUZ 
- Antracologia: Dr. Llorenç PICORNELL
- Tipologia ceràmica indígena: Dr. Lluís PLANTALAMOR
- Tipologia ceràmica importada: Dr. Jordi HERNÁNDEZ GASCH
- Malacologia: Dr. Guillem Xavier PONS
- Arqueozoologia: Dr. Damià RAMIS
- Aixecaments planimètrics: Dr. Lluís PLANTALAMOR
- Fotogrametria i aixecaments 3D: Dr. Nicolau ESCANILLA
- Conservació-Restauració: Montserrat ANGLADA
- Geologia: Dr. Francesc Xavier ROIG
- Estudis metal·lúrgics i topografia: Dr. Nicolau ESCANILLA

Objectius científics:
Els estudis realitzats sobre els talaiots no han aconseguit donar encara una explicació prou concloent sobre les diverses funcionalitats que s’hi atribueixen. Les escasses intervencions realitzades a Menorca sobre aquest tipus d’estructures han permès afirmar que es tracta d’edificis de caràcter públic i que possiblement tenien les funcions de vigilar, controlar, comunicar, a més de considerar-se un element simbòlic i cohesionador de la comunitat humana que els havia bastit. En aquest sentit, la varietat tipològica que presenten els talaiots a Menorca és una problemàtica afegida per a la interpretació i el talaiot 1 de Sant Agustí no és una excepció. Dins aquesta varietat tipològica, el talaiot 1 correspon als que tenen una cambra interior, fet que no és habitual als talaiots menorquins. Una altra particularitat és que conserva el sostre de lloses amb bigues d’ullastre, en un excepcional estat de conservació. D’altra banda, el talaiot està envoltat d’una sèrie d’estructures adjacents disposades radialment. Destaca una construcció de tendència rectangular adossada al costat meridional del talaiot, que presenta una certa semblança amb l’edifici sud del poblat de Cornia Nou. En relació a aquesta construcció de Cornia Nou s’ha posat de manifest que va formar part d’un mateix conjunt monumental que va estar en ús durant la primera meitat del i mil·lenni aC, aproximadament.

L’objectiu principal del projecte és obtenir noves dades que aportin i contrastin la informació existent fins ara sobre aquest tipus d’estructures i edificacions adjacents a partir del conjunt arquitectònic que es vol analitzar a Sant Agustí. Per tant, es tractaria d’obtenir noves dades sobre l’arquitectura i les fases d’ús i abandonament, les quals permetran alhora establir connexions temporals i possibles nexes de complementarietat entre ambdues estructures. 

Els resultats obtinguts a l’excavació a partir de les dades de les anàlisis i estudis especialitzats derivats del projecte s’integraran dins models generals de tipus social i econòmic així com paleoambientals, per tal d’avançar en el coneixement de la cultura talaiòtica.

Resultats obtinguts:
D’aquesta manera, durant les tres primeres campanyes d’excavació s’ha pogut delimitar amb precisió el perímetre de l’edifici sud, tant per la part interior com exterior. Durant la darrera campanya arqueològica s’ha pogut acabar d’excavar el passadís de l’edifici sud que dona al portal del talaiot oriental. A manca de datacions més precises es pot dir que el passadís va ser abandonat entorn del s. ii aC. Tot i així, es pot parlar de diverses reocupacions, almenys fins a l’època medieval islàmica, de les estructures i els exteriors. Es treballa amb el model fotogramètric del conjunt per tal d’obtenir informació precisa i detallada del jaciment arqueològic. 

La recuperació de materials ha permès documentar ceràmica, restes de fauna i indústria lítica, que es troben en procés d’estudi. Entre aquests materials s’ha de destacar la presència de llavors de cereal provinents del passadís interior de l’edifici sud. 

Articles relacionats: 

1. Anglada, M.; Ferrer, A.; Moll, I.; Picornell, Ll.; Ramis, D.; Riudavets, I.; Ruiz, R.; Van Strydonck, M. (en premsa) «Les bigues de fusta del talaiot 1 de Sant Agustí (Menorca): identificació taxonòmica i datació radiocarbònica». A: Ferrer, A.; Alarcón, E.: Congrés de Prehistòria i Protohistòria de la Mediterrània (Vida i mort durant el segon i el primer mil·lenni aC). Consell Insular de Menorca, Maó.
2. Moll, I.; Anglada, M.; Ramis, D. (2017) «Sant Agustí Vell, nou projecte arqueològic». Àmbit. Revista de Cultura, 46. Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.
3. Ramis, D.; Moll, I.; Anglada, M. (2019) «Sant Agustí Vell, Es Migjorn Gran». Àmbit. Revista de Cultura, 53. Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca.
4. Anglada, M.; Ramis, D.; Moll, I. (2020) «Nous avanços en l’excavació de Sant Agustí Vell». Àmbit. Revista de Cultura, 63. Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca.

Entitats que ho promouen:
Associació Arqueologia i Patrimoni

Entitats col·laboradores: 
Consell Insular de Menorca, Ajuntament des Migjorn Gran