La cova des Càrritx és una cova natural situada al barranc d'Algendar. Tant la cova com el seu contingut s'han conservat en bon estat fins als nostres dies gràcies al fet que, poc temps després del seu abandonament, l'entrada va quedar tapada per una gran roca que es va desprendre de la part alta del penyal.
No va ser descoberta fins al 1995 i es va trobar una sala d'uns 32 m² plena d'ossos humans i altres materials arqueològics. La cova té uns 230 metres de recorregut longitudinal i es distribueix en 7 sales comunicades entre si a través de corredors i galeries.
Horari: No és visitable a causa dels valors geològics i arqueològics que conté.
Preu:
Visitable: No
Accés:
Aparcament:
Visites guiades: Només hi poden concertar visites científics i experts.
Contacte:
Serveis: No
Accés a persones amb mobilitat reduida: No
Més informació Veure mapa
Més informació:
Periode de les navetes d'habitació
La primera sala és un espai quadrangular d'uns 32 m2 que encara conserva el mur de parament ciclopi que s'hi va construir en origen, amb el qual es protegia l'interior de la cova. Aquest va funcionar com a cementeri entre el 1450/1400-800 aC.
A la tercera sala s'hi va localitzar una petita foguera i dues concentracions de materials arqueològics, una amb predomini d'ossos d'animals i fragments d'estalactites i una altra amb vasos ceràmics (1600-1450/1400 aC).
Separada de la sala 3 per una cortina d'estalactites i estalagmites trobem la sala 4. Presentava alguns ossos dispersos de Myotragus balearicus, una punta de llança de bronze en una mena d'orifici d'1 metre i mig de profunditat i abundants solcs verticals produïts per dits humans en una de les colades d'argila
Per un ramal del fons de la sala 4, estret i inclinat pel qual s'ha de reptar, s’accedeix a la sala 5, un petit espai destinat a amagar el dipòsit d'objectes de fusta, ceràmiques, bronze i contenidors de cabells (1100-800 aC).
A la sisena sala es va localitzar un got romput a terra i una petita foguera amb cendres que contenien ossos humans de dits i peus. Molt a prop, al costat de la paret, es va trobar una agrupació d'ossos que representaven una mà que assenyalava la foguera. A l'interior d'unes esquerdes de la paret hi havia ossos humans de mans i peus amb fragments d'estalactites de forma semblant a la dels ossos (1600-1450/1400 aC).
La darrera sala, el darrer punt al qual van arribar les persones que van usar aquests espais durant la prehistòria, sobre una lleixa de la roca natural, es va localitzar una olleta de ceràmica amb dos mugrons orientats cap a la sortida de la cova.
Es tracta d'unes troballes excepcionals que han donat una valuosa informació sobre els hàbits i costums de la població prehistòrica de l'illa, especialment els relacionats amb la mort i els rituals funeraris.
Les excavacions i posterior investigació van ser realitzades per l'ASOME, Grup d'Arqueoecologia Social Mediterrània vinculat a la Universitat Autònoma de Barcelona, van permetre reconstruir el ritual de pentinat, tenyit i tallat dels cabells i descobrir l'ús funerari d'alguns objectes.