Lua Valenzuela és arqueòloga i doctora per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi
L'Edat del Bronze a Mallorca. Una aproximació a través de l’anàlisi arqueozoològica (2020). Es va llicenciar en Història a la Universitat de Barcelona i va fer el màster d’Arqueologia a la Universitat de Granada.
Ha dirigit diversos projectes destacant la codirecció de la Cova del Camp del Bisbe (Sencelles, Mallorca). Actualment, és contractada postdoctoral per la Universitat de les Illes Balears i està realitzant una estada a la Universitat de Barcelona treballant amb l’anàlisi d’isòtops de mobilitat i l’estudi de la dieta dels animals a través del microdesgast dentari. És membre del Grup de Recerca ArqueoUIB del Dept. de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB.
Valenzuela va participar a les III Jornades Europees d’Arqueologia que es van celebrar al Museu de Menorca el passat 14 de juny. Podeu recuperar la seva conferència sobre l’estudi del bestiar de les comunitats talaiòtiques
aquí.
Què et va inspirar a especialitzar-te en l'arqueologia de Menorca i, en particular, en la cultura talaiòtica?
Bé, en realitat no me definiria com una arqueòloga especialista en la cultura talaiòtica de Menorca. Ara mateix, em sento més identificada com a arqueòloga especialista en fauna de la prehistòria balear. Pel que fa a la teva pregunta, sóc mallorquina i des de molt jove he mantingut un fort vincle amb l’arqueologia balear, pel que especialitzar-me en aquesta temàtica ha estat un procés força natural.
Al llarg de tots aquests anys, he intentat trobar els mètodes que permetessin respondre a les preguntes que m’he anat fent sobre tot allò que tinc al voltant. Aquest és el motor que mou la meva recerca i és per això que, quan m’han sorgit oportunitats d’especialitzar-me en altres cultures més conegudes, la meva decisió ha estat sempre mantenir aquesta línia, ja que sinó tot hauria perdut el sentit.
Quant de temps has treballat a Menorca i quins han estat els projectes més significatius en què has participat?
La meva recerca a Menorca va començar ara farà uns vuit anys, en el marc de la tesi doctoral, i des de llavors he tingut la sort de poder seguir ampliant la meva participació en diferents projectes. Tots i cadascun d’ells tenen algun aspecte que els fa únics per a poder comprendre la prehistòria menorquina i és molt difícil destacar-ne un per damunt dels altres.
Per exemple, a nivell de mobilitat i explotació del territori, destacaria la feina que esteim fent a Es Coll de Cala Morell per la seva localització, Sa Mitja Lluna perquè és un lloc estacional o Cala Blanca perquè encara presenta moltes incògnites. També és fascinant poder estudiar Cornia Nou per la seva cronologia i per les activitats que allà s’hi duien a terme. Podria seguir però no hi ha espai suficient per poder parlar de tot!
Quins són els descobriments més recents sobre la Menorca Talaiòtica que consideres més emocionants o reveladors?
Sense cap dubte, les troballes de la Cova des Càrritx i des Mussol varen marcar un abans i un després en la meva percepció de la prehistòria de les Illes Balears. En aquella època només havia vist restes orgàniques antigues procedents d’Egipte o d’altres territoris amb climes extrems i em va impactar. Recordo que fins i tot vàrem anar a Barcelona amb la meva mare per veure l’exposició al Museu Arqueològic de Catalunya i com em va fascinar la quantitat d’informació que s’havia pogut obtenir i el discurs que s’havia generat.
I quins han estat els desafiaments més grans a què t'has enfrontat en el teu treball a Menorca?
Quan vaig plantejar l’estudi de la mobilitat animal a les Balears no era conscient de la manca d’informació sobre l’estronci disponible a la geologia de les Balears. Aquesta informació és indispensable per poder saber per on haurien pasturat els animals en el passat. Això va suposar tot un repte, ja que no disposàvem ni del temps ni dels diners necessaris per abordar-ho en el marc d’una tesi doctoral. Per aquest motiu, vàrem decidir estudiar les geologies més grans i les d’on es trobaven els jaciments analitzats i vàrem publicar el treball el 2021.
Aquesta tasca no es va acabar aquí, i el 2020 vàrem posar en marxa un treball més ampli en el que s’han analitzat moltes més mostres de diferents geologies i jaciments arqueològics balears, fins i tot de Formentera. Aquest treball ha sortit publicat aquest any i ha estat possible gràcies a la col·laboració de més de 20 investigadors i institucions.
De tota aquesta experiència, em quedo amb tota l’ajuda rebuda i en com es van implicar fins i tot persones que, sense ser arqueòlogues, es van rapinyar les cames per recollir mostres de vegetació de tot Balears. Gràcies a en Joan Benejam, na Malena Bibiloni i en Tomeu Ramis, ja que sense ells aquest estudi no hauria estat possible.
Un dels teus darrers estudis és sobre la mobilitat animal a les Illes Balears durant l’Edat del Bronze i del Ferro. Què revelen treballs com aquest?
Aquest tipus d’estudis ens ajuden a saber si un animal va pasturar en el mateix jaciment on l’hem trobat enterrat o si s’hauria mogut per diferents territoris. En el cas de les Balears, aquest tipus de treballs aporten informació valuosa per
entendre com es relacionaven les diferents poblacions entre elles o, fins i tot, amb les societats de fora de l’arxipèlag, ja que permetrien detectar l’arribada d’animals de geologies no disponibles a les illes.
En el cas d’aquest treball en concret, destacaria dues troballes referents a Menorca: per una banda, que les ovelles dels poblats de Clariana, Cala Blanca, Es Coll de Cala Morell i Cornia Nou pasturaven tant per Tramuntana com per Migjorn. Aquest model de pastura és una mica diferent al que veiem a Mallorca i ens mostra com aquestes poblacions es movien arreu de l’illa.
Per altra banda, sorprèn el fet que les ovelles de Cornia Nou, tot i pertànyer a un poblat talaiòtic, mostrin un patró similar al dels poblats del Bronze. Aquesta informació és important en tant que ens estaria indicant una continuïtat en les zones de pas de les pastures en un context en que tot està canviant. Tot i així, cal seguir ampliant els estudis per corroborar-ho.
Basat en les teves investigacions, com era la vida quotidiana de les persones durant l'època talaiòtica a Menorca?
En general, els estudis de fauna ens mostren una societat molt tradicional, ja que pràcticament durant tota la prehistòria balear no introdueixen noves espècies respecte a les que van dur quan es van traslladar aquí. Els ramats estaven composats sobretot per ovelles i cabres, però també tenien bous i porcs.
A nivell de dieta, menjaven molt poca carn i, quan ho feien, eren sobretot caprins. Durant l’Edat del Bronze les principals activitats quotidianes estaven relacionades amb el camp i amb la preparació dels aliments, probablement era una vida molt vinculada a la terra i amb totes les dificultats que comporta la pagesia.
Durant la segona Edat del Ferro s’observa una diversificació de les feines així com una jerarquització de la societat i pareix que la vida d’aquestes poblacions no millora sinó tot el contrari. En resum, era una vida molt dura.
Quines àrees de la investigació sobre Menorca Talaiòtica creus que necessiten més atenció en el futur?
Considero que a Menorca s’està fent feina de molta qualitat a nivell arqueològic, tant per part dels projectes d’excavació i la seva recerca com a nivell de divulgació als museus. Diria que l’atenció s’ha de centrar en mantenir aquest nivell al llarg del temps i potenciar que es puguin seguir excavant i estudiant els materials que surten d’aquests jaciments. En el cas que conec directament, queda molta feina encara per fer en relació a les anàlisis arqueozoològiques i moltes preguntes per resoldre.
Quines lliçons o aprenentatges has obtingut dels teus anys de recerca a Menorca?
Totes les troballes i els resultats dels diferents estudis arqueològics que van sortint any rere any corroboren, sempre, que queda molt per fer, molt per descobrir i que res està conclòs. Hi ha una constant aportació de nou coneixement i és molt motivador.
També és indispensable esmentar que tota la inversió i els esforços que van venir lligats a la candidatura de Menorca Talaiòtica són una demostració de que, si hi ha voluntat política, es poden fer grans passes per conservar el nostre patrimoni i garantir que perduri. Això és fonamental en el moment de creixement desmesurat que estam vivint.
Podries compartir amb nosaltres alguns dels teus projectes o investigacions futures relacionades amb Menorca Talaiòtica?
Actualment esteim treballant en l’estudi de les àrees de captació de les ovelles procedents del recinte de taula de Binissafullet (Sant Lluís).
Aquest estudi, que ha estat finançat per l’IME i esperem que surti publicat a mitjans del 2025, pretén determinar si els animals que es depositaren en aquest recinte procedien del mateix poblat o si pel contrari venien de diferents zones de Menorca.
Per poder entendre millor com funcionaven aquestes estructures és necessari seguir aplicant aquest tipus d’analítiques i comparar-les amb les restes de poblats contemporanis. De cara a un futur més llunyà, hi ha altres preguntes que m’agradaria poder abordar, però pas a pas.