L’arqueòloga Sonia Carbonell acaba de publicar
Arquitectura funeraria postalayótica. Las necrópolis de cuevas artificiales de Menorca una monografia que aprofundeix en l’estudi d’un dels elements més característics del paisatge arqueològic menorquí: les tombes excavades a la roca utilitzades durant el primer mil·lenni abans de la nostra era.
El llibre se centra en les manifestacions funeràries de l’etapa postalaiòtica (ca. 550–123 a.n.e.), en què les coves artificials, també conegudes com a hipogeus, es consoliden com la forma predominant d’inhumació. Aquestes estructures, caracteritzades per una notable diversitat formal i una compartimentació interna complexa, reflecteixen patrons arquitectònics també presents en altres àmbits socials i rituals de l’època, com els cercles domèstics o els recintes de taula.
A través d’una perspectiva comparativa que abasta diversos territoris insulars contemporanis, l’autora contextualitza el fenomen funerari menorquí dins del marc regional mediterrani. Posteriorment, centra l’anàlisi a Menorca per abordar en profunditat la planificació, execució i funció d’aquestes tombes, així com la seva articulació amb l’entorn immediat. Aquest enfocament permet avançar en la comprensió de l’estructura social i dels canvis socioeconòmics de les comunitats postalaiòtiques, mitjançant una lectura arquitectònica dels seus espais funeraris.
La publicació d’aquesta monografia consolida la línia d’investigació que Carbonell ha desenvolupat des de la seva tesi doctoral —dedicada a les necròpolis del talaiòtic final— fins a la seva implicació directa a les excavacions de la cova
45 de Calescoves, dins el projecte sobre pràctiques rituals i funeràries en aquest enclavament clau del sud-oest de l’illa.
En aquest marc, i com a part de les seves recerques prèvies, l’arqueòloga ja havia plantejat una
nova hipòtesi interpretativa sobre la societat del talaiòtic final, posant el focus en la relació entre els espais funeraris i la seva distribució territorial. Segons Carbonell, l’organització espacial de les necròpolis —especialment les de Calescoves i Biniedrís— reflecteix una estructura social complexa i jerarquitzada, probablement vinculada a formes de control del territori i de les pràctiques rituals. Aquesta proposta suposa una nova lectura sobre els processos de transformació social que precediren la conquesta romana, i obre la porta a futures línies de recerca sobre la Menorca Talaiòtica.
Aquesta nova obra aporta una visió innovadora i rigorosa que enriqueix el coneixement sobre la complexitat arquitectònica i social de les necròpolis de coves artificials, reforçant el valor patrimonial de Menorca Talaiòtica com a paisatge cultural únic a la Mediterrània occidental.