Montserrat Anglada és arqueòloga especialitzada en conservació del patrimoni històric i treballa com a tècnica al Museu de Menorca. És membre del Consell Rector de l’Agència Menorca Talaiòtica. Des del 2001 ha treballat en diverses intervencions arqueològiques a Menorca, Mallorca i Catalunya. La seva recerca s’ha centrat en la prehistòria de Menorca i ha format part dels equips de direcció dels projectes d’investigació de Cornia Nou (Maó), Entre Illes (Es Coll de cala Morell a Ciutadella i sa Ferradura a Porto Cristo), Sant Agustí Vell (Es Migjorn) i de l’hipogeu de sa Mola (Alaior). També ha codirigit els projectes de Sa Cudia Cremada (Maó) i Talaies de Can Jordi (Santanyí) fins el 2018.
Què us va fer decantar per l’estudi de la cultura talaiòtica?
Sincerament, no tenia una particular predilecció per la cultura talaiòtica fins que vaig tornar de Barcelona, on hi vaig estudiar i després treballar. Establerta a Menorca, vaig entrar en contacte amb el Museu de Menorca i el seu equip. Van anar sorgint projectes molt engrescadors com el de Cornia Nou, i m’hi vaig enganxar completament. Actualment, estic més dedicada a la part de difusió i divulgació des de la meva feina com a tècnica al Museu de Menorca.
Durant la vostra carrera heu treballat en diversos projectes al voltant de la cultura talaiòtica tant a Menorca com a Mallorca. Quina és la importància d’entendre la connexió entre les illes mediterrànies des del punt de vista arqueològic?
Moltíssima. La connexió entre les illes mediterrànies és un tema prou conegut en els darrers segles del talaiòtic final. En canvi, encara hi queda molta feina per conèixer quins eren els fluxos de població que es movien entre illes, en quin grau participava Menorca de les xarxes comercials de l’edat del bronze i el primer ferro i en quina intensitat es donaven aquests intercanvis. El que és clar és que durant l’edat del bronze la cultura material i l’arquitectura de Mallorca i Menorca és molt semblant i a partir del 1200-1100 aC, amb l’inici de la cultura talaiòtica, cada illa comença a tenir unes característiques pròpies ben definides. Per posar un exemple, els talaiots de Mallorca i Menorca són molt diferents, o per exemple aquí es construeixen navetes funeràries, i a Mallorca no existeixen. Però en canvi sí que sabem, per alguns estudis de materials com els metalls, que hi havia intercanvis comercials, sobretot relacionats amb la matèria primera amb què s’elaboren les eines de metall. És un tema complex i hi ha diversos equips que hi fan feina.
Quines són les contribucions més recents de la investigació arqueològica a la nostra comprensió de la Menorca Talaiòtica? Quines us semblen més remarcables?
N’hi ha moltíssimes. Hem de pensar que actualment hi ha una dotzena d’equips d’investigació a l’illa que cada any fan campanyes d’excavació. Fa uns anys enrere, no m’ho hagués pensat mai! Açò vol dir que s’està avançant moltíssim en el coneixement de la cultura talaiòtica. Crec que aquests darrers quinze anys han estat clau per donar un teòric coherent a l’expedient de la Menorca Talaiòtica i hi ha molts investigadors/es de moltes disciplines que hi han col·laborat. Per tant, la contribució més gran a la Menorca Talaiòtica, segons el meu punt de vista, han estat els projectes d’investigació arqueològica. Sense l’obtenció de dades, no hi ha estudis. Actualment s’han multiplicat els articles sobre la prehistòria de Menorca; alguns es troben en revistes d’impacte, i açò també és projecció internacional per la Menorca Talaiòtica.
Quina és la importància arqueològica de Cornia Nou en el context de la Menorca Talaiòtica?
Cornia Nou és un jaciment clau per conèixer les primeres fases de la cultura talaiòtica a l’illa. Però destacaré tres qüestions: en primer lloc, s’ha pogut documentar com es construïa un talaiot a partir de les excavacions dutes a terme el 2014 a la plataforma superior del talaiot oest. En segon lloc, es va poder conèixer un nou tipus d’edifici monumental destinat a la gestió i el processament d’aliments per part de tota una comunitat talaiòtica, el qual ha donat lloc a estudis molt interessants. I, per acabar, tenim datacions que ens situen el talaiot oest entre el 1200 i 1100 aC, i que han permès que l’equip de Cornia Nou plantegés endarrerir l’inici de la cultura talaiòtica a finals del II mil·lenni, la qual cosa proposa un nou marc cronològic per a la prehistòria de Menorca.
Sobre el projecte Entre Illes, quins són els avenços més destacats que s’han fet enguany en aquest jaciment?
El projecte Entre Illes s’emmarca en un projecte compartit entre investigadors/es de Menorca i Mallorca. Esteim analitzant dos jaciments prehistòrics que es troben a la costa de les illes: Sa Ferradura (Porto Cristo) i Es Coll de Cala Morell (Ciutadella), tots dos situats en promontoris amuradats. Al poblat de navetes des Coll de Cala Morell aquest any s’ha acabat d’excavar el conjunt de cisternes o basses de recollida d’aigua que es situen al centre del poblat. És la primera vegada que s’excava una estructura d’aquest tipus tan antiga. És una vertadera obra d’enginyeria que té més de 3.500 anys!
Com han contribuït aquests dos projectes a la nostra comprensió de la història dels talaiòtics?
D’una banda, Es Coll de cala Morell ens ha permès descobrir un poblat de navetes excepcional en un lloc inhòspit, on hi vivia una comunitat que va viure en unes condicions prou complicades, per tal de protegir-se d’altres comunitats que vivien a Menorca. Aquest poblat ens està indicant possibles moments d’inestabilitat entre diferents grups humans entre el 1600 i el 1200 aC, moment en què tenim datat l’abandonament del poblat. S’ha vist que no és l’únic poblat de navetes que es va ubicar en un lloc fàcilment defensable. A la zona d’Algaiarens hi ha uns quants poblats de navetes dalt de turonets que presenten murs defensius. Hi ha molt de fil a estirar!
Per altra banda, Cornia Nou forma part d’un dels jaciments que ens estan donant un canvi de paradigma i que ens situa l’inici de la cultura talaiòtica entorn al 1200 i 1100 aC. D’aquest mateix moment teníem un bon registre funerari gràcies a la cova des Càrritx, cova des Pas i ara també Biniedrís. Amb Cornia Nou hem conegut un complex d’edificis relacionats amb els espais de vida del talaiòtic inicial (1200-600 aC).
A finals de novembre es posarà en marxa una nova campanya a Sant Agustí. Quins objectius us marqueu per enguany i a llarg termini?
Aquest any s’enceta un nou quinquennal i s’ha d’acabar una habitació que s’està excavant just davant l’entrada del corredor que du a l’interior del talaiot de «ses bigues de mata». A llarg termini, el plantejament del projecte és excavar l’Edifici Sud que s’adossa al talaiot, el qual conserva part de la coberta. Fascinant!
Ara que ja som patrimoni mundial, quins reptes creieu que té per davant Menorca Talaiòtica?
Bàsicament la gestió d’aquest patrimoni mundial, que és la feina que ens ha encomanat la UNESCO, no només a les institucions sinó a tot Menorca. També hem de veure com s’instrumentalitza en relació amb el turisme cultural. D’altra banda, els equips d’investigació arqueològica treballen bastant en precari, falta infraestructura. En aquest sentit, l’Agència de Menorca Talaiòtica ha de tenir un paper clau.