Cases circulars o cercles:
Reben aquest nom els habitatges típics i exclusius del període talaiòtic final a Menorca, a causa de la seva planta de tendència circular. Presenten un pati central des del qual s’accedeix a les diferents habitacions, disposades al voltant de forma radial. Són estructures grans i molt monumentals, amb carreus de grans dimensions i columnes monolítiques. Moltes vegades presenten un gran pati davant la façana, delimitat per un mur.
Cova d’enterrament:
Les coves d’enterrament són cavitats naturals, que es van emprar com a sepulcres col·lectius. En alguns casos, com a sa Cova des Pas, no presenten cap modificació. En altres casos s’hi construïa un mur ciclopi (amb grans pedres) a l’entrada, de forma que l’accés a la cova quedava reduït a una petita entrada. Aquest és el cas de la cova des Càrritx i la de Biniedrís.
Dolmen:
Tomba col·lectiva construïda amb tècnica megalítica. La cambra funerària estava formada per grans lloses de pedra i s’hi accedia a través d’un petit passadís. Tot el conjunt estava cobert per un túmul de terra i pedres. Aquests sepulcres són característics del neolític, l’edat del coure i inici de l’edat del bronze a Europa occidental i el nord d’Àfrica. A Menorca corresponen als moments més antics del poblament de l’illa. El costum de construir aquestes tombes és un dels trets culturals que va arribar a l’illa amb els primers pobladors.
Hipogeu:
Els hipogeus són coves artificials, excavades a la roca. Eren espais funeraris col·lectius. Durant les fases més antigues de la prehistòria de l’illa trobem alguns hipogeus de planta allargada. Més endavant, durant el talaiòtic final, s’excaven hipogeus més grans, que presenten pilars picats a la mateixa roca, així com capelles que creen espais diferenciats. Alguns d’aquests hipogeus presenten una espècie de pati excavat a la roca, davant la porta d’entrada, que s’omplia d’aigua de pluja. Els hipogeus talaiòtics s’agrupen habitualment en necròpolis, com al de Calescoves.
Murada:
Estructura defensiva que envoltava un poblat. A Menorca existeixen algunes murades anteriors a l’època talaiòtica, com per exemple la des Coll de Cala Morell i dels inicis del talaiòtic, com la de Caparrot de Forma. No obstant això, la majoria de les murades corresponen al període talaiòtic final. Es van construir amb tècnica ciclòpia. Al poblat de Son Catlar s’hi van afegir bastions, que es relacionen amb el món púnic.
Naveta d’enterrament:
Edifici funerari col·lectiu dels inicis de l’època talaiòtica, exclusiu de Menorca i construït amb tècnica ciclòpia. Algunes presenten una planta arrodonida, però altres tenen una forma que recorda una nau invertida, fet que els dona nom. Es tracta d’un tipus d’edificis derivats dels dòlmens.
Naveta d’habitació:
Tipus d’habitatge típic de Menorca i Mallorca durant gran part de l’edat del bronze, abans de l’època talaiòtica. Es tracta de construccions de planta allargada, sense compartimentar, construïdes generalment amb tècnica ciclòpia. Es cobrien amb bigues de fusta i branques, tot recobert d’una capa de terra argilosa, que impedia que entrés l’aigua de pluja.
Necròpolis:
Conjunt de tombes. El terme prové del grec i significa literalment ‘ciutat dels morts’. A Menorca, els hipogeus d’època talaiòtica s’agrupen moltes vegades en necròpolis, a les parets de cales i barrancs. La més coneguda i extensa és la de Calescoves, amb prop d’un centenar d’hipogeus.
Poblat:
Al llarg de la prehistòria de Menorca, una gran part de la població vivia en agrupacions de cases que coneixem com a poblats.
A l’època de les navetes d’habitació, abans de l’època talaiòtica, els poblats eren de petites dimensions, i fins i tot es troben habitatges aïllats o en parelles. Els nuclis més grans d’aquest període tenen unes quinze cases, com per exemple as Coll de Cala Morell.
Durant el talaiòtic trobam poblats de majors dimensions que s’estructuren al voltant d’un o diversos talaiots. Aquests poblats arriben a la màxima extensió durant el talaiòtic final. En aquest moment, alguns nuclis arriben a tenir una superfície de més de 4 hectàrees, com és el cas de Son Catlar, que acollia segurament centenars de persones. En aquesta època es construeixen els recintes de taula als poblats més importants i, en alguns casos, s’hi afegeixen també murades defensives.
Recinte de taula:
Els recintes de taula són els edificis religiosos propis del talaiòtic final i exclusius de Menorca. Presenten una planta en forma de ferradura, amb la façana lleugerament còncava. Al centre de l’estructura hi ha sempre un element en forma de T, format per dues grans lloses superposades (la taula pròpiament dita). A l’interior s’hi han trobat figuretes de bronze i terracota que representen diverses divinitats. Per altra banda, s’hi han documentat evidències de rituals que implicaven el consum de carn i vi. També se sap que la seva orientació estava relacionada amb ubicació dels astres en moments concrets de l’any, especialment amb la posició del sol durant el solstici d’hivern. Només apareix un recinte de taula per poblat (i no tots en tenen), excepte a So Na Caçana, que n’hi ha dos.
Sala hipòstila:
Construcció pròpia de la fase final de la cultura talaiòtica. Presenten un sostre construït a base de grans lloses de pedra, sostingudes per una sèrie de columnes polilítiques (construïdes amb diversos blocs de pedra superposats). Solen aparèixer al costat de les cases i possiblement servien com a magatzem. Hi ha un altre tipus de sales hipòstiles, que apareixen aïllades (com es Galliner de Madona), de les quals no se’n coneix encara amb certesa la funció ni la cronologia.
Talaiot:
Gran estructura de forma generalment troncocònica, construïda amb tècnica ciclòpia. Els talaiots són edificis exclusius de Menorca i Mallorca, i donen nom a la cultura talaiòtica. Tot i així, existeixen diferències importants entre els talaiots d’ambdues illes. Els de Menorca presenten mides més variades i sembla que l’espai útil es situava generalment a la part superior de l’edifici. Solen estar situats al centre dels poblats, tot i que també se’n troben alguns d’aïllats. En tots dos casos, són elements destacats en el paisatge. Un mateix poblat pot presentar fins a cinc talaiots. Aquests elements formen xarxes d’intervisibilitat: des de dalt d’un talaiot sempre se’n veuen d’altres.