Mezquida (Menorca, 1987) presenta per primer cop a Menorca la seva composició
Talaiot. Aquest concert constitueix el seu debut en la composició simfònica. El músic menorquí ha desenvolupat una fulgurant carrera musical, abanderada pel seu eclecticisme i versatilitat, que l’ha conduït a presentar els seus propis projectes musicals en més de 40 països de quatre continents.
Ja ha gravat 95 discs (27 com a líder i/o colíder dels seus propis projectes) i ha rebut més d’una vintena de reconeixements per la seva activitat musical, discogràfica i concertística. Són dades que avui ja assenyalen l’artista com una de les aparicions més brillants i prometedores de l’escena musical espanyola.
Talaiot és una obra inspirada en la cultura talaiòtica de Menorca. Què va ser el que et va suggerir més d’aquesta cultura per compondre la peça?
Alguna de les experiències sensorials i místiques més profundes que he viscut a la meva vida a l’illa de Menorca les he viscut en nits de lluna plena en alguns dels poblats talaiòtics. Hores precioses de meditacions o festa, íntima o compartida, que es van dilatar en el temps i van esdevenir hores eternes que mai he oblidat, en què la sensibilitat i la connexió amb un mateix, l’espai i la natura, els sons dels animals que es comuniquen entre ells a 360° amb molta distància entre ells, el silenci de la nostra terra, els cels, les estrelles, el vent... Tot en conjunt m’ha fet sentir coses potents en aquelles roques tan contundents i en un espai tel·lúric i únic.
Sens dubte experiències vitals com aquesta segueixen sent la inspiració més gran per després tenir revelacions musicals com la posterior composició de
Talaiot, el meu primer concert per a piano solista i orquestra simfònica.
Com creus que la música pot captar i transmetre l’essència d’un patrimoni cultural tan ric i antic com el talaiòtic?
L’art és expressió, és llibertat. Tinc aquesta sensació també quan pens en el viatge musical que vaig idear i dedicar als talaiots i a Menorca, en aquest viatge de 50 minuts, que ve des de la llunyania de l’antiguitat fins als moments més joiosos, de festa, i d’alegria col·lectiva. És un viatge que passa per molts estats, des de la introspecció a la màxima efusivitat.
Menorca és casa teva i font d’inspiració al llarg de la teva carrera. Com es reflecteix la teva connexió personal amb l'illa a Talaiot?
La meva manera de ser i de tocar i de viure la música està lligada als cels de Menorca, i també a totes les ciutats que he visitat, tota la gent que he estimat i tot el que he viscut, rigut, jugat, plorat, sentit, d’alguna manera. La inspiració per la bellesa, la pau, la calma, la llum, els colors, la potència i la finitud de l’illa de Menorca segueix sent crucial per a la meva manera de ser i de fer música. A la vegada, l’art em permet expressar-me amb el desig de crear una música que és una abstracció personal i subjectiva del que sóc i d’on som.
Quins elements musicals o compositius has utilitzat per evocar l’esperit dels talaiots i l’atmosfera de la Menorca prehistòrica?
La peça comença amb una introducció de cordes que ve com des de la llunyania, l’antiguitat, el misteri, i de mica en mica es va fent de dia, i comença l’activitat i el moviment d’un poble que es desperta, i que celebra la vida i l’espai. Hi ha referències també a la música de Sardenya dels tenors de Vitti, que em flipen, i que és un tribut subtil també al gran patrimoni agermanat que tenim (i que molt pocs reconeixen o en parlen) amb la gegant illa de Sardenya.
La peça continua per passatges contundents, estoics, toscos i grandiloqüents com són les roques dels talaiots, que podrien ser moments més beethovenians, clàssics. I després contrasta amb passatges més introspectius, meditatius, misteriosos. Finalment la peça culmina de nou amb l’alegria i la festa.
Com descriuries la relació entre la música i el paisatge de Menorca a Talaiot?
Això és molt subjectiu i relatiu, però pens que qui em coneix sap que m’agrada fer música que també pot ser molt paisatgística, expressiva, i on hi conviuen moltes influències, molts estils, no només de Menorca sinó del món, o del cosmos, millor! Elements també dispars que estan molt connectats a la terra però que a voltes també són molt volàtils, molt de cels i aires. A
Talaiot hi ha roca, hi ha aire, hi ha llum, silenci, i moments místics.
Podries explicar-nos una mica el procés creatiu darrere de Talaiot? Com es va desenvolupar l’obra des de la concepció fins a la finalització?
Vaig compondre bastant fluidament molts passatges i moments que crec que tenien personalitat, i vaig sentir que per la manera amb què concebia la peça i els motius que hi apareixien, preferia oferir un viatge amb música ininterrompuda, d’uns 50 minuts seguits, sense fer els tradicionals tres o quatre moviments individuals i separats, com es construeixen la majoria dels concerts per a piano i orquestra més clàssics de la història.
Originalment la peça no tenia títol, ni vaig pensar en els talaiots fins al cap d’uns quants mesos de creació, quan, en un somni, vaig tenir la revelació que per la contundència de la música i els moments més meditatius connectava molt amb la meva manera d’entendre i de viure els talaiots. I em va aparèixer la imatge, i sentia que tenia una força especial, i que era el meu tribut, i a la vegada era una cosa original perquè no conec altres autors que hagin dedicar un concert als talaiots!
Quan vaig tenir acabat l’esquelet de la composició, llavors em vaig posar en contacte amb en Francesc Llompart, el meu estimat amic de Maó, gran músic i compositor amb qui vam començar a orquestrar tota la peça, i a imaginar totes les sonoritats per a orquestra.
Finalment van ser 120 pàgines d’obra i les 1.000 pàgines de particel·les per a tots els seixanta músics d’una orquestra simfònica completa. Una feinada que no hauria pogut dur a terme sense la feina, el talent i la complicitat del meu amic Francesc.
Aquests concerts celebren el primer aniversari de la inscripció de Menorca Talaiòtica com a patrimoni mundial de la UNESCO. Què vol dir per a tu ser part d’aquesta celebració?
És una gran alegria i una vertadera coincidència, ja que vaig compondre la peça durant el 2022, i la vaig estrenar al Palau de la Música de Barcelona el març del 2023, és a dir, que encara quedaven mesos fins que va arribar la notícia de la UNESCO i llavors la il·lusió de presentar la peça a Menorca, a Ciutadella i a Maó, encara es va fer més evident.
El Consell Insular i els gerents dels teatres principals han treballat molt perquè puguem presentar amb la Simfònica de Balears l’obra en dos concerts, que seran diferents: una versió amb l’orquestra una mica més reduïda per a Ciutadella, perquè al Teatre des Born no hi caben tots, i la versió completa de la simfònica, al Principal de Maó.
Com sents que s’alinea Talaiot amb l’esperit d’aquesta commemoració?
És una peça que en termes generals és una festa, és una vertadera celebració, i quan l’escolteu notareu el que us estic explicant. Espero que la gent la gaudeixi i la puguem reproduir en més ocasions.
Què esperes que els assistents als concerts experimentin en escoltar Talaiot en aquest context tan especial?
Que es deixen endur, i que cadascú pensi o senti el que vulgui. Hi ha gent que hi veurà talaiots, però altres potser hi veuran estrelles, o no hi veuran res, i tot està bé. L’art es tracta d’això.
Al teu parer, quin paper juga la música contemporània en la preservació i difusió del patrimoni cultural?
És crucial que es segueixin potenciant les noves creacions, cuidant la cultura, potenciant la riquesa enorme que tenim a Menorca, la història, la tradició, i la bellesa que ens fa únics al planeta Terra des de la terra tan minúscula i preciosa i vulnerable que tenim.
La majoria dels menorquins no són conscients que en aquests 45 km de terra tenim una gran quantitat d’esdeveniments culturals i de tradició que hem de potenciar, cuidar i sens dubte preservar. És el nostre tresor, i tot és molt fràgil; si no en som conscients, en pocs anys es pot deteriorar molt fàcilment la terra, els recursos, el patrimoni, etc.
Tens plans futurs per continuar explorant la relació entre la música i el patrimoni cultural de Menorca a les teves properes obres?
Sí, tinc moltes altres coses entre mans, però responent al que em demanes, tinc un duet molt especial juntament amb la meva amiga i gran cantant Anna Ferrer, amb qui tinc ganes de fer més concerts amb el repertori de cançons precioses menorquines. No són les cançons més conegudes, però són un reflex d’aquesta sensibilitat i ric patrimoni cultural de la nostra terra.