Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb més de 4 Ha d'extensió, i en el seu origen estava emmurallat. Actualment només es conserva una petita part de l'assentament: alguns trams de la muralla amb dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d'habitatges perfectament visibles.
L'assentament va ser destruït durant la Segona Guerra Púnica i el seu abandonament sobtat va fer possible que en el moment de l'excavació arqueològica sortís a la llum un utillatge domèstic admirablement conservat, que està exposat al Museu de Menorca.
El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d'una fortificació en forma d'estrella, construïda en paret seca durant el segle XVIII per les tropes espanyoles que van assetjar el castell de Sant Felip, en mans britàniques.
Horari: Entrada lliure tot l’any
Preu: Gratuït
Visitable: Si
Accés: S’hi arriba des de la ronda de Maó, sortint a la rotonda del camí de Trepucó. S’han de recòrrer 1,5 km per arribar al poblat per dins el camí rural. Està ben senyalitzat.
Aparcament: Habilitat
Visites guiades: Hi ha cartells informatius
Contacte:
Serveis: No
Accés a persones amb mobilitat reduida: Si
Més informació Veure mapa
Més informació:
Periode talaiòtic
El poblat hauria estat envoltat d'una muralla, de la qual es conserven alguns trams, que es va construir sobre edificis anteriors que van ser destruïts per aquesta. A la part oest hi trobem encara dues torres de planta quadrada que corresponen a bastions de la muralla.
A l'interior del recinte s’hi van arribar a documentar fins a quatre talaiots, dels quals se'n conserven només dos a dia d'avui:
El primer talaiot és el més ben conservat i es localitza en el centre de la fortificació de planta estrellada que van construir les tropes espanyoles. És de planta circular i de perfil troncocònic. Dalt del talaiot es conserva una construcció de planta absidal amb una possible columna central. El talaiot es va reforçar en època moderna amb un mur al costat nord-est per evitar la caiguda d'aquest costat del parament.
El segon talaiot es troba situat al nord-oest del poblat i es caracteritza per tenir un corredor intern que puja fins el cim de l’edifici.
El recinte de taula, situat al sud del gran talaiot, va ser excavat l'any 1930 per Margaret Murray amb un equip de la Universitat de Cambridge. Com és habitual en aquests edificis, es va localitzar un notable dipòsit de cendres situat a la dreta, davant l'entrada. L'edifici té planta en forma de ferradura, la façana és còncava i està construït amb murs de doble parament. La taula, de 4´80 metres d’alçada, té la pedra suport encaixada a la roca, i el capitell simplement està col·locat en equilibri sobre aquesta. La part posterior de la taula va ser reforçada amb un bloc de formigó durant la intervenció de M. Murray, per assegurar-ne l'estabilitat. Avui es faria d’una manera menys intrusiva però els recursos disponibles als anys 30 eren aquests.
Al sud del recinte de taula es va dur a terme una intervenció arqueològica l’any 2010. En aquesta zona ja havia excavat M. Murray l’any 1930 i el treball que havia de ser de restauració d'aquesta àrea es va acabar convertint en excavació, on es van documentar diferents estructures. Es van descobrir restes estructurals de tres cases talaiòtiques, una pràcticament complerta i la resta corresponents a algunes habitacions. S'hi van documentar objectes de ceràmica, metall i os. En canvi, la suposada galeria documentada per Murray correspon a la porta allindada d'un edifici amortitzat i destruït ja en època prehistòrica per permetre la construcció del recinte de taula. El material documentat en aquest edifici i la cronologia oferta per una datació de C-14 el situen devers el final del II mil·lenni (1300-1000 aC).
Anteriorment a aquesta intervenció, ja es coneixien altres restes de construccions en el poblat. La mateixa M. Murray el 1932 va excavar a l'oest del recinte de taula i documentà restes d'una casa. Durant els anys 1979-1986 el Museu de Menorca va dur a terme una sèrie de campanyes d'excavació dirigides per Ll. Plantalamor en les quals es va actuar al voltant del talaiot nord-oest i es va documentar una casa sencera i restes de dues més.
Fora ja de l'àmbit del poblat talaiòtic, en el camí que uneix el poblat amb l'ermita de Gràcia, hi ha una necròpolis en la qual s'identifiquen dues coves amb un mur ciclopi de tancament.