Des de la prehistòria fins a l'època romana, Calescoves va despertar l'interès dels diferents pobladors menorquins. Va ser ocupada durant molts segles i per aquest motiu es tracta d'una zona arqueològica de gran valor, per la quantitat i importància dels seus monuments.
Conserva una necròpolis d'època talaiòtica composta per més de noranta coves i hipogeus d'enterrament excavats en els mateixos penya-segats de la cala, un embarcador també d'època prehistòrica, un establiment costaner, delimitat per una muralla prehistòrica, i un santuari d’època romana imperial.
Horari: Accés lliure
Preu: Gratuït
Visitable: Si
Accés: S'hi accedeix des de la carretera Me-12, de Maó a Cala en Porter. En el punt quilomètric 10, hi ha una desviació a l'esquerra. Seguint el camí de Biniedrís fins a la mar, s'arriba a la necròpolis. L'accés és de vianants.
Hi ha indicadors de carretera.
Aparcament: No habilitat
Visites guiades: Hi ha cartells informatius
Contacte:
Serveis: No
Accés a persones amb mobilitat reduida: No
Més informació Veure mapa
Més informació:
Periode de les navetes Periode talaiòtic Periode talaiòtic final Època romana
Els més de noranta hipogeus i coves naturals d'enterrament que formen la necròpolis estan situats en els penya-segats dels barrancs de Biniedrís i Son Domingo. La cala està formada per la desembocadura al mar dels dos barrancs, que en alguns trams aconsegueixen altures de fins a 45 metres sobre el nivell de la mar.
Aquests penyals van ser l’escenari dels rituals funeraris de les comunitats prehistòriques de Menorca durant gairebé 1.500 anys, així podem trobar diferents tipus de tombes, que abracen un període des de l’època dels poblats de navetes(1400 aC) fins al talaiòtic (900-750 aC) i el talaiòtic final (750-123 aC).
Coves naturals
Són coves que van ser utilitzades com a lloc d’enterrament col·lectiu per petits grups socials. S’hi afegia un mur ciclopi de tancament amb un portal al centre format per tres grans pedres. Són tombes on es documenta el típic ritual funerari d'aquesta època, consistent en la col·locació dels difunts en posició fetal, embolcallats per pell de bou i cordes i acompanyats d'alguns objectes de bronze i os. El període d'utilització es remunta als segles XI-X aC i perdura fins al segle VIII aC, moment en què coincideixen amb les tombes d'hipogeus o coves artificials més antigues.
Hipogeus del període talaiòtic
Es tracta d’hipogeus formats per una sola cambra, de planta ovalada, portal semicircular o rectangular, sostre baix pla o amb una lleugera volta. Se situen a una certa alçada respecte al terra (entre 2 m i 20 m) i la seva utilització abasta el període entre el segle IX aC i el segle VII aC. Entre els objectes localitzats durant les excavacions n'hi ha que són típics de les navetes i de les coves naturals. Els aixovars presenten certa riquesa i varietat en els objectes de bronze: pectorals, torques, banyes de bou, puntes de llança i de javelina, així com els primers objectes de ferro. Se segueix el mateix ritual d'enterrament que el documentat a les coves naturals.
Hipogeus del talaiòtic final
Trobam hipogeus de grans cambres compartimentades mitjançant columnes, pilars i pilastres. Tenen el portal rectangular, un pati exterior excavat a la roca i el sostre pla. Són de fàcil accés, encara que poden situar-se a zones elevades. Els aixovars dipositats són molt variats i abunden els objectes de ferro (ganivets, espases, fulles semicirculars, tisores). Els objectes de bronze són menys freqüents i tenen la característica de ser elements significatius o de prestigi (bastons de comandament, collarets de cadena, torques i braçalets).
Establiment costaner
Situat en una punta de la cala de Son Domingo, a Calescoves, conserva una muralla que tanca el cap costaner pel costat oest, formant un recinte aproximat de planta quadrangular, a l'interior del qual s'observen estructures disperses. La longitud aproximada de la muralla és d'uns 208,5 m. Està fabricada amb doble parament, amb una amplada aproximada de 4 m. S'observen "garites" o espais coberts per grans lloses i adossaments.
Dins de la zona delimitada per la muralla de l'establiment costaner, hi trobam un pou excavat a la roca mare amb un corredor d'accés d'1 m d'ample. Té 45 escalons que arriben fins a l'antic nivell de la capa freàtica, a uns 14 m de profunditat.
Embarcador
La configuració i orografia de Calescoves va permetre que el lloc funcionés també com a embarcador de tot tipus de productes comercials. La cala forma un petit port que permet l'embarcament i desembarcament de mercaderies, sobretot entre els segles VI aC i II dC, fet ben documentat arran de la gran quantitat de vasos ceràmics de tota classe i èpoques que s'han localitzat al fons submarí de la cala. La font d'aigua dolça que brolla just devora la platja de Biniedrís també va fer atractiu aquest punt per proveir-se d'aigua.
Cova dels Jurats (santuari d’època romana)
Es tracta d’una cova natural que va ser objecte d’una excavació arqueològica entre 2010 i 2012 per part de M. Orfila, G. Baratta i M. Mayer, que van concloure que, a diferència de la resta de les coves de Calescoves, totes elles d'enterrament, aquesta va funcionar com a santuari, distingint dues fases diferents en el seu ús. La primera es correspon amb el període Talaiòtic Final, convertint-se en el primer santuari rupestre documentat en la cultura talaiòtica, tant menorquina com mallorquina. Ja en època romana, el lloc segueix funcionant com a santuari, encara que amb un ritual totalment diferent, al qual s'associen les inscripcions descobertes a l'entrada de la cova.