El dolmen de Ses Roques Llises es un sepulcre col·lectiu de tipus dolmènic i es un dels edificis més antics de Menorca, construït devers el 2000 aC. Forma part de la zona arqueològica de Torre d’en Galmés i està format per un corredor delimitat per lloses de pedra (només es conserva la del lateral esquerra), una cambra rectangular a la qual s’accedeix a través d’una llosa perforada i restes d’un túmul (que devia cobrir tot el sepulcre) que envolta l’estructura.
Horari: dissabtes de 9 a 19 h.
Preu: Gratuït
Visitable: Si
Accés: S'hi arriba per la carretera d'Alaior a Son Bou. En el punt quilomètric 2,2 es gira a l'esquerra per un camí rural i es recorren 1,3 quilòmetres fins al poblat de Torre d'en Galmés. S'ha de deixar el cotxe i baixar a peu uns 1.000 m pel camí rural de sa Torre Nova, fins a un portell que dóna pas a la parcel·la on es troba na Comerma de sa Garita i el sepulcre megalític de ses Roques Llises.
Aparcament: En Torre d’en Galmés
Visites guiades: No. Hi ha cartells informatius.
Contacte:
Serveis: No
Accés a persones amb mobilitat reduida: No
Més informació Veure mapa
Més informació:
Primers pobladors
El dolmen correspon a una estructura d’enterrament construïda amb grans lloses de pedra que conformen una cambra de forma rectangular. El seu accés es fa per un petit corredor delimitat per lloses, una de les quals està perduda, i es va fer un forat a la llosa de la façana per entrar els morts pel corredor cap a l’interior de la cambra. L’edifici es completa amb un mur circular que l’envolta que, molt possiblement, formarien part d’un túmul de terra que l’hauria de cobrir en origen.
Quan el dolmen va ser excavat, el 1974, estava totalment cobert per ullastres i mates que l’havien anat degradant. L’estructura no havia patit molt, però de les quatre lloses que cobrien la cambra se’n conserven tres, tot i que trencades i caigudes a l’interior del sepulcre.
A l’interior del sepulcre s’hi van trobar restes de l’aixovar ceràmic que acompanyaria els morts en el seu enterrament, així com restes d’altres objectes lítics (braçalets d’arquer), ossis (botons de perforació en “V”) i metàl·lics (una fulla de ganivet de coure). Les restes humanes estaven molt degradades per les condicions del sediment on es trobaven, fet que no ha permès fer un estudi antropològic acurat. Això no obstant, sabem que en aquest tipus de sepulcres s’hi anaven enterrant els difunts d’una família o petita comunitat, durant períodes de temps que podien ser bastant llargs. És per aquest motiu que, en edificis semblants, s’hi han trobat les restes de fins a un centenar de persones. A mesura que els cossos s’anaven descomponent, els ossos més antics s’empenyien cap al fons o els costats, per fer lloc als difunts més recents.