PROJECTE MODULAR
Anàlisi arqueològic i documental de l'arquitectura feniciopúnica de Menorca.
LLoc:El projecte contemplava inicialment l'anàlisi arqueo-arquitectònic (documental i descriptiu) de diversos jaciments insulars, destacant els poblats de Torrellafuda i Son Catlar, encara que també hem estudiat Trepucó, Torralba d'en Salord, So Na Caçana, Talatí de Dalt, sa Torreta de Tramuntana, Torrellisar, Torretrencada i els hipogeus de Cala Morell. Mentre que a Torrellafuda vam realitzar una prospecció el 2015 per aproximar-nos als moments d'ocupació del poblat, des del 2016 a l'actualitat és el poblat de Son Catlar on hem concentrat les nostres últimes intervencions.
En aquest excepcional poblat, el més gran de l'illa (4'5 ha), investiguem l'origen i funcionalitat de sistema defensiu del poblat format per una muralla d'1 km de llarg amb torres i bastions adossats, una porta en colze, trams en cremallera i llenços amb cossos de guàrdia i casamates. Un complexe únic producte de la integració de les comunitats insulars en l'òrbita púnica des del segle V a.C., una aliança que marcarà el seu destí fins a la conquesta romana al 123 a.C.
Responsables del projecte:
Equip:Fernando Prados Martínez
Helena Jiménez Vialás
Mª José León Moll
Joan C. de Nicolás Mascaró
Objectius científics:El projecte Modular té com a principal objecte d'estudi el món fenici i púnic des de les seves manifestacions arquitectòniques. La nostra meta és el coneixement de la societat feniciopúnica a través de l'anàlisi de la seva arquitectura, ja que és un dels reflexos més eloqüents de la seva personalitat col·lectiva. Per això, intentem precisar els seus trets definitoris calibrant el seu mestissatge i contacte amb les arquitectures que es practicaven en els territoris d’expansió colonial i política a la Mediterrània central i occidental, al llarg del primer mil·lenni aC, com és el cas de Menorca.
Objectius específics:
- Avaluar la interacció entre la població insular i les comunitats púniques a partir de les manifestacions arquitectòniques datades entre els segles VI - II a.C., focalitzant les empremtes exògenes i les diverses transformacions que van actuar sobre el substrat local.
- Caracteritzar l'anomenat període Posttalaiòtic / Talaiòtic Final, concretant els seus ritmes i processos històrics, per obtenir una idea més nítida del que va suposar aquest moment per a la gent que va habitar l'illa abans de la conquesta romana i la dissolució de la identitat autòctona.
- Potenciar Son Catlar com a jaciment arqueològic fonamental per al coneixement de la història de l'illa, treballant en la seva investigació i divulgació científica, així com la seva conversió en referència patrimonial indispensable per a la societat menorquina.
Resultats obtinguts:El 2014 confirmem l'existència d'una cultura arquitectònica pròpia del període Posttalaiòtic on hi juga un paper destacat la influència de la societat púnica, principalment des dels segles V-IV a.C. Les evidències es mostren tant en aspectes tecnològics (tècniques de talla i transport de blocs, aparells i tècniques constructives) com tipològics (models de defenses actives, sistemes defensius, plantes d'habitatges, etc.) en els diversos jaciments analitzats, des de Trepucó o Torralba d'en Salord a sa Torreta de Tramuntana o Cala Morell entre d'altres.
Tot això ens va portar el 2015 a plantejar una primera prospecció en els voltants de Torrellafuda on vam poder constatar les diverses fases d'ocupació del jaciment, donada l'escassa informació que es tenia d'ell i el seu impressionant recinte defensiu format per una muralla de casamates i un possible sistema de antemural i fossat defensiu. La prospecció va revelar a més materials ceràmics i metal·lúrgics que podrien il·lustrar un possible escenari de setge o conflicte bèl·lic que per cronologies podria relacionar-se amb la II Guerra Púnica i la posterior conquesta romana.
El poblat que reuneix més evidències, de moment, de la relació entre les comunitats insulars i la societat púnica és indubtablement Son Catlar. La seva excepcional muralla i el potencial arqueològic del seu interior, pràcticament per descobrir, ens van portar a fer una primera excavació en els bastions bessons de la cantonada nord-est del poblat, on vam poder desmentir que es tractessin de fortificacions romanes, ja que, en aquestes dates, un dels bastions havia estat espoliat i cobert d'escombraries. El 2017 vam emprendre l'excavació de la torre est, fet que ens va permetre comprendre que aquests elements formaven part d'un mateix horitzó entre els segles IV-III a.C. i van servir per refortificar la muralla original de Son Catlar.
A la part occidental del poblat, el que pensàvem que era un d'aquests bastions destruïts va resultar ser una porta en colze, una estratègia arquitectònica defensiva inèdita fins al moment a l'illa, però molt present en aquelles ciutats que van patir les guerres que van assotar la Mediterrània dels segles IV-III aC, com les guerres entre grecs i púnics o d'aquests amb els romans. Amb tota la informació recollida fins al moment i les novetats dels últims anys, vam poder realitzar el Pla Director de l'poblat en el marc de la seva adquisició pública. En 2019, a més d'excavar una altra de les torres i trobar l'entrada a l'poblat per la porta en colze, hem intervingut a l'interior, en l'accés nord, el que ens ha permès descobrir un sistema de cossos de guàrdia que formaven part d'aquest programa de reforç de Son Catlar l'objectiu últim no era altre que fer front a un enemic comú: Roma.
Entitats que ho promouen:Consell Insular de Menorca
Camping CapBlanch
Universidad de Alicante